Resultats de la cerca

Forma una vall, anomenada vall d’Alcalà , situada entre la penya Foradada al N que la separa de la vall de Gallinera, la serra de Capaimona al S que la separa de la vall de Seta i la serra de Llombos a l’W que la separa de la vall de Planes És drenat pel barranc de la Fontblanca, capçalera del Girona i, al sector més occidental, on es troba el llogaret de Beniaia, pel barranc de l’Encantada, afluent, per la dreta, del riu d’Alcoi Els conreus són tots de secà cereals, llegums, oliverar La terra és molt repartida i és conreada pels propietaris La població, que aconseguí 642 h el 1910, ha anat…

És al NE del terme, a ponent del nucli de Cruïlles L’església parroquial de Sant Sadurní esmentada ja el 1034 amb el nom de Sant Sadurní de Salzet fou possessió de la mitra de Girona, igual com el castell de Sant Sadurní o de l’Heura , esmentat ja al s XII El lloc fou incorporat a la corona el 1442 i constituït carrer de Barcelona El 1974 formà un únic municipi amb els antics termes de Cruïlles i de Monells

Situació i presentació Limita amb els termes de Sales de Llierca W, Argelaguer NW, Sales de Llierca NW, Beuda N i NE, Besalú NE, Maià de Montcal E, Serinyà E i Sant Miquel de Campmajor SE, ambdós del Pla de l’Estany, Mieres S i Santa Pau SW i W Estès en bona part a la dreta del Fluvià, rebé fins el 1930 el nom de la Parròquia de Besalú, per tal com és format per una sèrie de veïnats i una església que depenien eclesiàsticament de la parròquia besaluenca Comprèn gairebé tota la vall del torrent de la Miana o el Junyell i un petit sector de la vall del Ser, afluents del Fluvià per la dreta, el…

Els conreus de regadiu, que aprofiten l’aigua de la Tet a través de les séquies del Vernet i de Pià, cobreixen les terres alluvials del sector meridional del municipi 475 ha d’hortalisses enciams, productes primerencs, escaroles i tomàquets, 63 ha de fruiterars 33 d’albercoquers i 30 de presseguers La vinya ocupa 267 ha, 231 de les quals destinades a la producció de vi dolç natural, dins el sector de la denominació de Ribesaltes La ramaderia complementa l’economia uns 540 caps de bestiar oví i una vintena de cabrum La proximitat de Perpinyà ha fet possible la creació d’una zona industrial,…

Agricultura, pesca i conserves La sorra ha anat obturant el port del qual, suposadament, partiren i arribaren les naus de la descoberta d’Amèrica Al seu terme municipal hi ha el monestir de La Rábida

Comprèn una gran part de la vall del torrent de Lluç, del puig d’Estaca 2 059 m alt fins més avall del mas Concellabre La zona més alta d’aquesta vall és boscada Hi ha 581 ha conreades, de les quals 208 són de cereals sobretot blat, i també sègol, civada i ordi i 336 de prats i farratge Les hortalisses ocupen 7 ha La ramaderia és important 380 caps de bestiar boví, uns 480 d’oví i uns 80 d’equí La població experimenta un lleu augment des del 1962 El poble és situat a 273 m alt, a l’interfluvi del torrent de Lluç i el seu afluent, per l’esquerra, la riera de la Verneda L’església parroquial,…

Situació i presentació Limita al N amb els municipis d’Osor i Brunyola, a l’E amb els de Vilobí d’Onyar i Sils, al s amb els de Riudarenes i Sant Feliu de Buixalleu, i a l’W amb els de Sant Hilari Sacalm i Arbúcies La riera de Santa Coloma o Major, que neix als territoris de Sant Hilari Sacalm, travessa d’W a E el terme i rep la riera de Castanyet prop de la ciutat El sector NW és accidentat amb una sèrie de muntanyes d’altitud mitjana no arriben als 1000 m i que constitueixen els contraforts de Santa Bàrbara, de l’Espinau amb el coll de Roscall, del…

Pertangué —com a senyoria— a la família franca dels Autremencourt, fins que el 1311 fou pres a Thomas d’Autremencourt, mariscal d’Acaia, pels catalans comandats per Roger Desllor, que el senyorejà i sembla que el tingué fins que fou adquirit per Alfons Frederic d’Aragó Des d’aleshores fou un comtat, en el qual el succeïren els seus fills Pere Frederic d’Aragó, que navegà com a corsari i lluità contra els venecians, i Jaume Frederic d’Aragó Aquest fou pare de Lluís Frederic d’Aragó, la filla del qual, Maria Frederic d’Aragó, fou la darrera comtessa, car el castell caigué en poder dels turcs el…

El 1162 hi morí Ramon Berenguer IV de Barcelona, quan anava cap a Torí a entrevistar-se amb Frederic I Barba-roja