Resultats de la cerca
Es mostren 2356 resultats
Caudiers de Fenollet
Municipi
Municipi de la Fenolleda a l’extrem NE de la comarca, a la vall mitjana de la Bolzana que corre en direcció EW i forma un corredor entre muntanyes per on passen la carretera i el ferrocarril de Perpinyà a Tolosa.
El terme limita al sud amb la serra d’Arquièras, per la qual s’obre pas la vall de Sant Jaume en un congost dominat pels antics castells de Fenollet i de Castellfisel A la sortida del congost hi ha el santuari de la Vall Al nord és accidentat pel sector més occidental de les Corberes, en les quals s’obre l’important coll de Sant Loïs, on passava l’antic camí de Perpinyà a Carcassona Les zones muntanyoses són cobertes de bosc alzines, roures, avets i faigs, activament explotat hi ha serradores Les terres de conreu 478 ha, cobertes gairebé totalment de vinya 413 ha,…
perera
Pera
© C.I.C -Moià
Botànica
Agronomia
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 15 m d’alt, de fulles ovades, de flors blanques, disposades en petits corimbes, i de fruits comestibles (les peres).
Hom dóna el nom de perera borda a les formes silvestres i subspontànies, que es fan als boscs de la muntanya mitjana És conreat a totes les zones temperades del món, i comprèn nombroses culti-vars Prefereix sòls pregons, ben drenats i fèrtils, i és atacat per diverses malures criptogàmiques La pera, amb la poma i el préssec, constitueix, després dels cítrics, el grup de fruita fresca més important en els aspectes paisatgístic i econòmic dels Països Catalans, per davant de la fruita seca més notable com ara l’ametlla i l’avellana Als Països Catalans, hom inicià en el decenni 1920-30 prop de la…
Molig

L’església de Molig
JoMV
Municipi
Municipi del Conflent, a la vall de la Castellana, al seu sector esquerre, entre el riu, al S, i la serralada que separa el Conflent de la Fenolleda (pic del Rosselló, 1.314 m).
El territori és molt muntanyós Hi ha claps de bosc, i la superfície agrícola 63 ha es localitza bàsicament prop de la vall de la Castellana 35 ha d’arbres fruiters presseguers, pomeres i pereres, 2 ha d’hortalisses, 17 ha de vinya i 14 ha de prats i farratge Els cens ramaders han anat molt de baixa 73 caps de bestiar boví i 15 d’oví Els banys de Molig JoMV És important per a l’economia del municipi l’explotació dels banys de Molig , establiment termal que aprofita les fonts d’aigües sulfuroses situat al fons de la vall bé que les aigües eren conegudes i utilitzades ja al s XVI,…
Tibi
Tibi
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcoià, a la foia de Castalla
, en una depressió de les serres prebètiques valencianes, travessada pel riu Verd o de Castalla (resclosat a l’extrem inferior del terme pel pantà de Tibi
, el més antic d’Europa).
Limiten el terme per llevant la penya Roja 1226 m alt i per ponent el Maigmó 1296 m, amb l’avançada del cantal del Pixador 1074 m, que domina l’estret Roig la prolongació meridional del terme és fitada per la serra del Ventós 905 m i l’Escobella 694 m De les 5310 ha de terrer inculte, 2860 són de pastures, 1774 de garriga i 570 de pineda El conreu de secà és majoritari ametllers i arbres fruiters El regadiu, de pou, abasta prop de 150 ha La poca indústria i part de la mà d’obra és subsidiària d’altres viles de la foia El 46% de la població activa treballa en la indústria i el 34…
Vilallonga dels Monts
Municipi
Municipi del Rosselló, estès entre un contrafort septentrional de la serra de l’Albera, a l’E del pic de Sant Cristau —coll de la Baladra, coll de Sant Joan, pic d’Orella (1030 m alt)— fins a la plana al·luvial del Tec (el límit septentrional passa poc més al N del curs d’aquest riu).
El terme comprèn tres sectors la zona muntanyosa, constituïda per l’alta vall de la riera de Vilallonga afluent, per la dreta, del Tec, que neix al vessant septentrional del puig de Sant Cristau i, un cop a la plana, segueix un curs gairebé parallel al seu collector, tot travessant els termes de Vilallonga, Sant Genís de Fontanes i Palau del Vidre, poble vora el qual s’hi uneix, força boscada el raiguer, on és situat el poble, drenant encara per la mateixa riera i la plana que centra la granja i antic llogaret i priorat del Vilar, regada pels canals de l’Albera i de…
Viver
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat a la vall del Palància, aigua avall del Collado Royo, a banda i banda del riu, i a la dreta, només un petit sector envoltat pel terme de Xèrica; a l’esquerra s’estén des de l’alt d’Herragudo (1 076 m alt.), la penya d’El Águila i altres contraforts meridionals de la serra d’Espina fins al Palància.
El territori és drenat, a més, pels barrancs d’Herragudo o de La Ramblilla i d’El Hurón que penetra al terme sota la penya d’El Águila Un 65% de la superfície és de pastures pobres o terrenys improductius la resta es distribueix entre 200 ha de bosc, 945 ha de conreus de secà —llegums, vinya, oliveres— i 549 ha de regadiu, dedicat en gran part a arbres fruiters El 50% de la població activa treballa en el sector primari Hi té una certa importància l’estiueig tradicional, procedent sobretot de València, que ha potenciat la construcció de nombroses cases de segona residència La vila…
Cameles
Municipi
Municipi del Rosselló, al N dels Aspres, al límit amb la plana del Rosselló.
El terme és drenat per la riera de Castellnou, termenal amb aquest municipi, i la riera de les Illes, termenal amb el de Queixàs, i és accidentat per la muntanya de Sant Martí 522 m alt, on hi ha l’ermita de Sant Martí de la Roca La superfície agrícola és d’unes 470 ha Hi predomina, al secà, la vinya unes 320 ha i els cereals unes 5 ha, i al regadiu, els arbres fruiters unes 90 ha presseguers, albercoquers i les hortalisses unes 30 ha Hi ha més de 250 caps de bestiar oví L’abandonament dels conreus en aquesta zona dels Aspres a benefici del regadiu de la plana ha provocat el…
Fenollet
Municipi
Municipi de la Fenolleda, molt accidentat, que comprèn la vall de Fenollet o de Sant Jaume, estesa entre el roc de Boissavila (1.248 m) i la serra d’Arquièras.
A través d’aquesta serra, la vall s’obre pas cap a la Bolzana, tributària de l’Aglí aquesta sortida era protegida, des de la seva paret oriental, pel castell, actualment arruïnat, de Castellfisel El terme és en gran part boscat La superfície agrícola es limita a 129 ha el 7% del terme amb 19 ha de vinya, 2 ha d’hortalisses i 1 ha d’arbres fruiters, 11 ha de cereals i 97 ha de pastures i farratge El cens ramader és molt pobre Des del final del segle XIX la tendència de la població ha estat molt negativa 151 h el 1891, 72 el 1954, 45 el 1975 el 1982 enregistrà una recuperació 67 h…
Aín

Municipi
Municipi de la Plana Baixa, situat a la serra d’Espadà (entre el tossal d’Espadà i la penya de la Bellota), a la capçalera de la vall d’Artana i en un petit sector de la vall d’Almedíxer, a la conca del Palància, on es troba el despoblat de l’Aiola.
Hi ha grans extensions amb boscs de pins i d’alzina surera, la qual és explotada econòmicament L’esbancada de les faldes de les muntanyes ha permès de plantar-hi oliveres i garrofers Les terres de conreu són força repartides i hi predomina el secà vinya, ametllers, arbres fruiters el regadiu és molt limitat unes 12 ha En general, les explotacions són conreades directament pels propietaris El bestiar oví, l’aviram i l’agricultura complementen les activitats econòmiques La població ha experimentat una forta baixa a partir del 1900 El poble , que agrupa tota la població del municipi…
bioritme
Biologia
Variació en la funció i en alguns dels elements estructurals d’un organisme, periòdica i predictible.
Els bioritmes són presents en tots els organismes pluricellulars Hom observa, molt sovint, una correspondència entre els bioritmes i les modificacions cícliques ambientals, cosa que en destaca el valor adaptatiu Els bioritmes més generalitzats són els anomenats circadiaris circadiari, lligats a l’alternança del dia i la nit i, per tant, a l’exposició a la llum Hi ha bioritmes de cicle inferior batec del cor, moviments respiratoris i superior variacions estacionals, amb la consegüent caiguda de les fulles en els arbres caducifolis, letargia d…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina