Resultats de la cerca

Inicià estudis de piano a vuit anys, i posteriorment fou becada per a ampliar estudis al Conservatori de París amb Isidore Philipp, on l’any 1911 aconseguí el primer Premi de Piano A partir d’aquell moment desenvolupà una important carrera internacional amb una fita destacada en el debut, l’any 1916, als Estats Units El 1922 es casà amb el compositor Octavio Pinto

Format a la Schola Cantorum de París, fou amic i deixeble de Ravel i es vinculà sense pertànyer-hi al Groupe des Six Autor d’òperes còmiques Le diable amoureux , 1930 i de música de cambra, fou professor al conservatori de París estètica i dirigí les emissions radiofòniques Plaisir de la musique , amb Nadia Tagrine, publicades en diversos idiomes, on féu una subtil anàlisi dels corrents musicals

Estudià a Barcelona, a la Llotja 1955-62 i al Conservatori de les Arts del Llibre Mantingué una constant preocupació per les arts gràfiques Com a pintor conreà un realisme crític en què apareixen figures difoses, generalment sobre fons foscos Fou un dels noms reconeguts de la pintura catalana contemporània i la seva obra es troba a museus d’Itàlia, Veneçuela i Califòrnia, així com al MACBA

Fou deixeble de Bruckner al conservatori de Viena, i ensenyà a Praga i a Viena, on succeí a Hanslick Fou un dels fundadors de l' Akademische Wagnerverein , de la revista “Vierteljahrschrift für Musikwissenschaft”, i l’iniciador dels Denkmäler der Tonkunst in Österreich ‘Monuments de la música a Àustria’ És autor d’obres importants com Handbuch der Musikgeschichte 1924 i Studie zur Geschichte der Harmonie

Fou premi de Roma 1847 amb la cantata flamenca België Publicà un Rapport sur la situation de la musique en Espagne 1851 Dirigí l’Opéra de París 1867-70 i, des del 1871, el conservatori de Brusselles, que convertí en un dels més prestigiosos d’Europa Escriví Histoire et théorie de la musique de l’antiquité 1875-81, Traité d’harmonie 1905-07, etc

Filla d’ Ernest Cervera i germana del violoncellista i gambista Marçal Cervera Deixebla de Joan Massià i de Georges Enesco Solista i fundadora del conjunt romà I Musici 1952 i membre fundadora amb el seu germà del Quartetto Brahms 1963 Feu nombrosos concerts a Europa, Àfrica i l’Amèrica del Nord, i compaginà la seva tasca concertística amb la pedagogia al Conservatori de Santa Cecília de Roma

Deixeble de Fétis i de Lesueur, obtingué 1834 el gran premi de Roma Des del 1840 fou professor d’harmonia del conservatori de París Escriví cantates, oratoris, misses, etc, i l’òpera Les catalans, estrenada a Rouen el 1840, basada en un text d’Edmond Burat de Gurgy relatiu a un imaginari incident entre la colònia catalana de Marsella i el governador de la ciutat

Director del conservatori de París 1842 i mestre de capella de Napoleó III 1857, escriví algunes obres de música de cambra, però es distingí sobretot per les òperes còmiques Le Maçon 1825, La muette de Portici 1828, admirada per Wagner, Le dieu et la bayadère 1830, Fra Diavolo 1830, Le domino noir 1837, Les diamants de la Couronne 1841, Manon Lescaut 1856, Rêve d’amour 1869

Estudià a Madrid i després 1841-46 a Milà amb Vaccai, on estrenà amb èxit l’òpera Ildegonda Fou mestre de cant de la reina Isabel, professor 1857 i director 1868 del conservatori de Madrid Propugnador del renaixement de la sarsuela, n'escriví ell mateix una cinquantena Entre les que aconseguiren més popularitat cal citar Marina 1855, que ell mateix convertí en òpera 1871

Vida S’inicià en la música a tres anys amb la seva mare, i de seguida es feu evident el seu talent excepcional, fet que quedà confirmat quan, a cinc anys, realitzà les seves primeres composicions El 1942 ingressà al Reial Conservatori de Música de Toronto, on estudià piano amb A Guerrero, orgue amb FC Silvester i teoria amb L Smith Dos anys més tard guanyà el trofeu del Kiwanis Music Festival, l’únic concurs en què participà, ja que no li agradava gens l’esperit competitiu que regnava en aquest tipus de certàmens L’any 1945, tan sols amb tretze anys, passà lde solista del …