Resultats de la cerca

Publicà assaig Primero hablemos de Júpiter La poesía como medio de conocimiento , 1958  Razones para el lector , 1964  La libertad del escritor , 1968  La tentación de la palabra , 2013  Sine tradere , 2016 i reculls poètics Más allá del viento , 1956  Baladas para la paz , 1963  Arte poética , 1968  Poesía 1956-71 , 1973  Dad este escrito a las llamas ,1976  Mapa de Grecia , 1979  Epigramas confidenciales , 1989, premi Ciutat de Barcelona 1990 i premi Fastenrath 1992  Epigramas de la gaya ciencia , 2000  Parnaso funerario , 2002  De fin de siglo , 2003  Otra silva de varia lección , 2004 …

Fou un dels fundadors de l’escola anomenada del Dīwān 1913-21, que propugnava la modernització de la poesia àrab Membre del partit Wafd, fou un decidit defensor de la democràcia i de l’europeïtzació d’Egipte És autor de La democràcia a l’Islam 1952 i d' El poder absolut al segle XX, on critica la Dictadura de Primo de Rivera Les seves poesies foren recollides en un divan 1916

Molt jove, ingressà a la companyia d’Adrià Gual El 1909 s’establí a Buenos Aires, on fou crític teatral del diari “La Prensa”, fundà el conservatori d’art escènic, el Museo del Teatro i creà el Teatro Nacional de Comedia, que dirigí El 1942 dirigí el film Locos de verano

Estudià farmàcia a Barcelona Guanyà diversos certàmens de Lo Rat Penat i publicà Quadros de costums castellonencs 1916, un conjunt de narracions costumistes que donen una visió irònica de la societat castellonenca, reeditat l’any 2000 També escriví Estudi crític de les germanies en relació amb la història de Castelló 1921

Un home apunyala vuit persones al carrer a la ciutat siberiana de Surgut, a uns 1200 km al nord-est de Moscou Dues de les víctimes resten en estat crític i l’atacant és mort per la policia L’Estat Islàmic reivindica l’atemptat, però la policia ni confirma ni desmenteix el vincle

Format per la Revolució, eslavòfil enamorat de la Rússia antiga i crític del bolxevisme Krasnoje derevo, 'Caoba’, 1929, evolucionà a posicions netament soviètiques Mašiny i volki, 'Les màquines i els llops’, 1925, tendència manifesta sobretot a la seva obra principal Volga vpadajet v kaspijskoje more ‘El Volga desemboca a la mar Càspia’, 1930

Amplià estudis a París amb D’Indy La seva obra és una barreja de classicisme i Romanticisme tardà, que evolucionà cap a la politonalitat Exercí també com a crític És autor de sis simfonies, dos concerts de corda, l’òpera El diner del senyor Arne 1959, diversos lieder i música de cambra

Advocat, fou el primer director de Revista i crític literari d’ El Correo Catalán i de Diario de Barcelona , del qual fou també sotsdirector gerent, i administrador general del grup La Vanguardia Entre altres obres, publicà Discursos políticos de Demóstenes 1955, El Diario de Barcelona 1964 i Enciclopedia de la Mitología 1966

Editor i crític literari del diari Der Bund de Berna, conreà diversos gèneres literaris la novella, els llibres de viatges Spaziergänge in den Alpen , ‘Passejades pels Alps’, 1885, la poesia i el teatre Maikäferkomödie , ‘La comèdia de l’abellot’, 1897, i Der Heilige und die Tiere , ‘El sant i la bèstia’, 1905, en vers

Estudià a l’Escola Normal Superior i a la Sorbona i fou professor a la Universitat de Tolosa Racionalista crític i antidogmàtic, destacà per les anàlisis descriptives dels marcs conceptuals de teories logicoepistemològiques De les seves obres cal citar Les attitudes idéalistes 1949, Structures intellectuelles 1966, L’induction scientifique et les lois naturelles 1975