Resultats de la cerca

Doctor en drets, donà suport a la causa austriacista durant la guerra de Successió Empresonat i desterrat 1718-21, durant aquesta època escriví la seva autobiografia, Fiel y leal relasión de la Prisión y destierro de Guillermo Vidal Deixà, a més, un noticiari sense títol que comprèn els anys 1700-52 i en el qual es destaca especialment la repressió borbònica després de la guerra

Editada per l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, informava sobre l’activitat esportiva de la ciutat en una línia de promoció i desenvolupament De periodicitat bimestral, fou dirigida per Enric Bañeres Durant un lapse deixà de publicar-se, tot i que reaparegué entre el febrer i l’agost del 1991 amb l’objectiu d’informar sobre els Jocs Olímpics de Barcelona 1992

S’inicià al Club Nàutic Mig Segre l’any 1998 Competí en eslàlom, tant en canoa simple com en canoa doble, tot i que els seus millors resultats foren amb canoa doble Es proclamà tres vegades campió de Catalunya 2001, 2002, 2003 i una d’Espanya 2002 de l’especialitat, i també fou subcampió estatal per equips 2002 Deixà la competició d’alt nivell el 2007

Professà al convent mercedari de Palma el 1637 Catedràtic de teologia lulliana de l’Estudi General i orador sagrat Deixà inèdit un Manuale Theologiae Lullianae i un extens poema, dividit en tres codolades, sobre l’origen dels jueus mallorquins i els actes de fe del 6 de maig i del 28 de juny de 1691, que descriu detalladament i dels quals fou testimoni ocular

Partidari de Cromwell, l’acompanyà a Irlanda i Escòcia, i aquell el féu vicecanceller d’Oxford 1657 Després de la restauració deixà la política —havia estat membre del parlament— tot mantenint-se fidel als principis d’independència, i predicà sovint en una església congregacional de Londres des del 1673 Escriptor prolífic i vigorós controversista, les seves obres completes foren publicades en vint-i-vuit volums el 1826

Succeí El Liberal 1881-1906 i en foren directors Miquel Seguí, Miquel Ribé i Capó i Joan Manent i Victory, que en fou també propietari i que li donà un gran impuls Durant la guerra civil l’empresa fou collectivitzada, i el diari fou convertit en òrgan de la Confederació Regional del Treball de la CNT Deixà d’aparèixer el 8 de febrer de 1939

Fou publicat a Barcelona del 2 de maig de 1933 al 31 de desembre de 1934, amb la interrupció de quatre dies, motivada pels fets d’octubre de 1934 El director, els redactors i els collaboradors eren els mateixos que els de  La Veu de Catalunya , bé que la informació predominava sobre els articles purament doctrinals Deixà de sortir quan fou anunciada l’aparició de L’Instant

De periodicitat trimestral, reproduí una gran quantitat d’exlibris d’artistes com Alexandre de Riquer, J Triadó, etc, i inclogué articles de R Miquel i Planas, Pau Font de Rubinat, el mateix Víctor Oliva i altres collaboradors, en català, castellà i portuguès La impressió emprà els procediments més avançats i era feta damunt paper de fil Deixà de publicar-se cap a la fi del 1905

Deficitari i de petit tiratge, es caracteritzà sempre pel fet de seguir la línia marcada per les publicacions oficials del règim franquista En ésser dissolt el Movimiento el 1976, el diari fou traspassat al servei de Medios de Comunicación Social del Estado, i l’any següent deixà de publicar-se El dirigiren també Fernando Ramos, Vicente Domínguez Isla, Federico Gallo i Jesús Val Jarrín

Ingressà el 1833 com a organista al monestir de jerònims de la Murta d’Alzira Arran de l’exclaustració anà a Montserrat, on actuà com a organista, i més tard exercí com a músic de regiment a València Del 1850 al 1867 fou mestre de música i organista a Xella Canal de Navarrés i posteriorment organista de Xiva Foia de Bunyol Deixà composicions de tema religiós