Resultats de la cerca
Es mostren 7700 resultats
coma de Tristaina

Vista parcial del circ lacustre dels estanys de Tristaina amb l'estany del Mig a primer terme (Andorra)
© Fototeca.cat
Coma
Vall de capçalera de la ribera d’Ordino, dins la parròquia d’Ordino (Andorra), formada al vessant meridional del pic de Tristaina
(2 879 m alt), a la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa Andorra d’Occitània.
La coma és centrada pels estanys de Tristaina , l’emissari dels quals, el riu de Tristaina , s’uneix al Serrat amb el Rialb per formar la ribera d’Ordino poc més avall dels estanys, al pla de Rat, rep, per la dreta, el barranc de Rat
rambla de Cantavella
Riu
Afluent per l’esquerra del Bergantes, que neix prop de Cantavella, a l’Aragó.
Després de limitar els termes d’Olocau del Rei País Valencià i de Mirambell Aragó penetra als Ports per la Mata de Morella, on rep per la dreta el riu de les Truites, i desemboca al seu collector a Forcall, juntament amb el riu de Calders
pas de Barrufemes
Congost
Congost de l’Ebre, dins el terme municipal de Benifallet (Baix Ebre), límit entre el Baix Ebre i la petita conca de Móra, a la Ribera d’Ebre.
És obert en l’erecció de calcàries mesozoiques que oposa a l’Ebre el braç de la Serralada Prelitoral més pròxim a la costa els contraforts dels ports de Beseit, a la dreta, i la serra de Cardó, a l’esquerra És anomenat també congost de Benifallet
Erlangen
Ciutat
Ciutat de Baviera, Alemanya.
Situada a la vora dreta del riu Regnitz Nucli industrial empreses d’electrònica Siemens, paper, pintura, cervesa, tèxtil i instruments musicals Centre d’ensenyament superior Friedrich-Alexander-Universität Erlangen-Nürnberg, fundada el 1743 Són notables l’ajuntament i el palau dels marcgravis de Kulurbach-Bayreuth s XVIII
riera de Sallent
Riera
Curs fluvial de la comarca del Solsonès.
És afluent, per la dreta, de la riera de Sanaüja, que neix als altiplans de Sant Iscle i de Sant Climenç i que s’uneix al seu collector vora Sallent en gran part del seu curs, constitueix el límit entre els termes de Pinell i Biosca
Riunoguers
Poble
Poble (320 m alt) del municipi de Morellàs i les Illes (Vallespir).
Situat a la dreta del torrent de la coma Boquera, centrat per l’església parroquial Sant Miquel, dependent de la de Morellàs, havia depès del monestir de Sant Pere de Rodes segle X Terme independent fins el 1972, comprenia alguns masos dispersos Mas Llong i Mas Miró
Aldarulls a l’Estat espanyol contra les restriccions anti-COVID-19
Medicina
Per segona nit consecutiva tenen lloc aldarulls en protesta contra les mesures anti-COVID-19 en ciutats de l’Estat espanyol, entre les quals Barcelona, Burgos, Santander, Madrid, Màlaga, Logronyo o Bilbao Part dels participants en els avalots són negacionistes i simpatitzants de l’extrema dreta
destre
Física
Antiga mesura de longitud emprada al Principat de Catalunya que consta de 12 pams, dits pams de destre, cadascun dels quals és dividit en 12 minuts, i cada minut, en 12 línies.
Equival a 9/5 de la cana de Barcelona, o sia, 2,796 m És de tradició que és representat pel bordó arrodonit de l’aresta de la dreta de la façana de la capella de Santa Llúcia de la seu de Barcelona, arran del carrer del Bisbe
cueca
Música
Dansa nacional xilena, de tempo ràpid i compàs binari compost, habitual també a les regions andines de l’Argentina, Bolívia i el Perú.
Coneguda així mateix amb els noms de zamacueca , marinera i zamba , sol ser cantada amb l’acompanyament de guitarra, arpa o, actualment, acordió Mentre ballen, l’home i la dona agiten petits mocadors de colors amb la mà dreta tot imitant el joc de la conquesta amorosa
Sant Martí de Les
Municipi
Municipi de la Vall de Santa Creu, a la vall de l’Aude.
Se situa aigua amunt del congost de Pèira Les L'Aude rep per l’esquerra el torrent de Rebentí i el cim culminant, a la dreta del riu, és el cap de Fer 1044 m, els vessants del qual són ocupats pel sector de ponent del bosc de Las Fangas El poble 362 m d’altitud es troba a la dreta de l’Aude, que creua un pont L’església parroquial fou refeta al segle XIX Aigua amunt, abans del congost, hi ha les restes de l’antic monestir de Sant Martí de Les , benedictí, que existia ja a la fi del segle IX El 954 el papa Agapit II lliurà una butlla al seu abat Segari confirmant-li les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina