Resultats de la cerca
Es mostren 11049 resultats
Manuel Valldeperes i Jaquetot
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor i periodista.
Vida i obra Fou collaborador a La Publicitat i altres diaris De caràcter més aviat popular i sentimental, publicà novelles — Epistolari d’una dona de món 1927 i Una vida 1934— i teatre Comèdia d’amor i de dolor 1926, El ram de Sant Joan 1933, La sang als ulls 1937 i El malalt incomprès 1938 També és autor de l’assaig La força social i revolucionària del teatre 1938, amb una ideologia compromesa amb la situació de la guerra civil Cal esmentar, a més, els articles “Els perills de la reraguarda” 1937 i “La força social i revolucionària del teatre” 1937 S’exilià el 1939…
,
Michael Faraday

Portrait of Michael Faraday, de Thomas Phillips (1842)
Domini públic
Física
Físic i químic anglès.
Fill d’un ferrer, aprengué l’ofici d’enquadernador, alhora que es dedicava a lectures científiques i filosòfiques Assistent a les conferències de Humphry Davy 1812, aquest el nomenà 1813 auxiliar seu en el Royal Institute, del qual arribà a ésser superintendent 1821 i director 1825 Fou un membre de la Royal Society 1824 i de l’Académie Française des Sciences, professor de química 1833 i un gran experimentalista en el camp de la física i de la química El 1821 començà, amb molt d’èxit, l’estudi de l’electricitat i del magnetisme descobrí la interdependència dels camps magnètics i els circuits…
Lituània 2012
Estat
El 14 i el 28 d'octubre es van celebrar eleccions parlamentàries a Lituània Els resultats van donar lloc a importants canvis, ja que el partit majoritari a l'anterior Seimas Parlament, la Unió Patriòtica, d'Andrius Kubilius, va passar de 45 a 33 escons, mentre que el partit socialdemòcrata, d'Algirdas Butkevičius, en va guanyar 13 i es va consolidar com a primera força, amb 38 diputats sobre 141 en total, en fàcil coalició amb la tercera força, el Partit Laborista, amb 29 escons en va guanyar 19 Aquest darrer partit va ser, de fet, el més votat 20% dels vots, però va…
llei de contracte
Dret civil
Facultat que l’ordenament jurídic atorga als contractants de regular a llur arbitri el contingut del contracte en totes aquelles matèries en les quals predomina el principi d’autonomia privada.
Els pactes o les clàusules contractuals que se'n deriven tenen força de llei entre les parts contractants si no són contraris a les lleis, a la moral i a l’ordre públic
caro
Transports
Embarcació menor de pesca, amb el buc en forma de U i amb escues, sense pal, coberta ni corredor, propulsada a rem i sense buguera ni embornals.
Té quatre bancs per als remers i la roda, que sobresurt força per la proa, acabada amb un cap de mort L’eslora sol ésser compresa entre els sis i els vuit metres
capil·lici
Protistologia
Conjunt de filaments que, en diversos grups de mixomicets, es troben en els esporocarps, barrejats amb les espores, reunint la columel·la al peridi.
Sovint presenta reforços en espiral o en anells incomplets i, en assecar-se, es recargolen i poden arribar a esquinçar amb força el peridi, i ajudar així a la dispersió de les espores
el Trasllat
Processó que es fa a València, al matí de la festa de la Mare de Déu dels Desemparats (segon diumenge de maig), en què hom porta una imatge de la patrona, de la seva basílica a la catedral.
Prengué caràcter multitudinari des del 1911, com a reacció a un discurs de Fèlix Azzati al congrés de diputats, en què valorava la força política del blasquisme per damunt de la dels creients
teoria de l’elasticitat
Física
Branca de la física que estudia la mecànica dels cossos sòlids considerats com a medis continus, és a dir, que estudia la relació entre les forces que actuen sobre un cos i la deformació que li produeixen.
La teoria de l’elasticitat és una teoria microscòpica, puix que s’interessa només pel comportament del conjunt de les molècules que formen un cos o una part del cos Per tant, hom ha de considerar que les forces tensions internes exercides sobre una part del cos per les parts veïnes actuen solament en la superfície d’aquella part, és a dir, la força resultant de les tensions internes ha de poder ésser expressada en forma d’una integral de superfície L’anàlisi vectorial demostra que això és possible si la força resultant pot ésser considerada com la divergència d’un…
Ca l’Arquer
Masia
Masia del municipi d’Arenys de Munt (Maresme).
Anomenada antigament Força de Goscons, es troba a l’inici del camí de Vallalta, al veïnat de Goscons, al tram mitjà de la vall de Goscons És de planta quadrada, teulada de quatre vessants i consta de dos pisos i golfes El portal és adovellat i al damunt hi ha una important finestra coronella La resta de finestres, moltes amb espitllera, són gòtiques d’arc conopial amb carasses i blasons a les mènsules Aquesta casa forta, fins al segle XVII, es componia d’un edifici central protegit per espitlleres i matacans i flanquejat per dues torres rodones, de les quals queden únicament els…
Consell General de les Valls d’Andorra
Cambra parlamentària d’Andorra, successora de l’antic Consell de la Terra aprovat pel bisbe Francesc de Tovià (1419) i, des del 1993, òrgan legislatiu de l’estat andorrà.
De la reforma del 1978 a l’aprovació de la Constitució Andorrana Després de la reforma del 1978, el componien 28 consellers, quatre per cada parròquia, elegits per sufragi universal, i llur mandat durava 4 anys Les seves reunions ordinàries —quatre d’anuals— i extraordinàries eren convocades pels síndics Davant seu prestaven jurament els coprínceps, els veguers, els batlles i el jutge d’apellacions, que tenien cura de fer observar els privilegis, els usos i els costums de les Valls Li pertocava de nomenar la sindicatura, el secretari general, el nunci, els raonadors i els altres càrrecs…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina