Resultats de la cerca

Treballà en els camps de la fonètica i la romanística, sobretot És autor de Nya vägar inom språkforskningen ‘Els nous camins de la lingüística’, 1959 i de Språket och manniskan ‘La llengua i l’home’, 1966, dels quals hi ha traducció castellana

Segons la qual el principi últim, la base primordial de l’existència, el fonament del jo i de l’ésser moral, la veritat, l’harmonia i la plenitud de l’home perfecte junzi arrelen sempre al bell mig, en l’equilibri i la moderació

Les marques possibles de plural en català, -s, -os, -es i marca zero pal-s, home-s, reflex-os, ros-es, els llapis són diversos morfs, per tant, allomorfs , del morfema de plural -ar, -er, -re, -ir són allomorfs del morfema del mode d’infinitiu

L’ús cartesià, en aquest sentit, defineix la matèria com a cosa extensa i l’home com a cosa pensant Generalment, però, hom empra el mot cosa en filosofia moral, en contraposició a les persones, significant que aquestes no poden ésser reduïdes a mitjans

Juntament amb els Capritxos , la Tauromàquia i els Disbarats , constitueix l’obra gràfica de l’artista Representa la realitat dels horrors de la guerra amb una grafia de caire expressionista i reflecteix la concepció pessimista que l’autor tenia de l’home en la història

Hom sol contraposar-lo a materialment l’ésser i el bé són materialment idèntics però formalment diferents, a virtualment l’efecte és inclòs virtualment, però no formalment, en la causa i a eminentment la racionalitat pertany formalment a l’home i eminentment a Déu

Són plantes, generalment anuals, o bé geòfits, que l’home dissemina involuntàriament antropocores, i que entren en competència amb les plantes útils sembrades És el cas de la rosella, la castanyola, etc No és gens rar que ocupin una àrea geogràficament extensa algunes són subcosmopolites

Periodistà, fou enviat especial en diversos conflictes internacionals Posteriorment esdevingué cap d’espectacles del diari Avui A partir del 1977 realitzà diversos curtmetratges, documentals i els llargmetratges Viatge a l’última estació 1982, L’home de neó 1988 i La recerca de la felicitat 1991

Hom pot descriure-la com una manifestació de l’experiència religiosa per la qual l’home entra en contacte amb el món diví, ja sia en forma de diàleg en religions on els déus són concebuts com a persones, ja sia d’una forma immanentista en religions on l’home, en contacte amb el món diví, s’hi dissol perdent la pròpia identitat En les cultures primitives predomina la petició, reforçada sovint per un vot amb valor contractual, sense exclusió d’altres formes desinteressades, com l’adoració o l’acció de gràcies Al costat de fórmules sagrades, sovint repetides, i de texts…

Juli Soleràs és el personatge més important de l’obra —la guerra n’és el tema central—, pel fet de morir en plena joventut pels seus ideals Es tracta d’un personatge de gran complexitat, però misteriós i impenetrable, que és presentat des de la perspectiva dels seus dos amics Cruells i Lluís i, també, a través dels seus interminables monòlegs Juntament amb els dos amics, tots ells oficials que combaten en el bàndol republicà al front d’Aragó, evoca la seva vida Orfe de pares, visqué una infantesa singular amb una tia estranya, amb visions nocturnes Nascut a Grenoble, com Stendhal—autor…