Resultats de la cerca

Es doctorà en dret civil i canònic 1763 S'establí a Madrid 1771, on exercí càrrecs públics Ingressà a l’Academia de Derecho Público 1772 Posteriorment fou alcalde d’Oriola 1787 i de Tortosa, i oïdor de l’audiència de Mallorca Es mostrà contrari a la pena de mort Durant les guerres napoleòniques fou vocal de la Junta Suprema de Mallorca Uns versos publicats durant el Trienni Constitucional li valgueren una sanció del règim absolutista Posseí una de les millors biblioteques mallorquines

Fou membre de la junta directiva de Joventut Valencianista 1908-10 i des del 1914 i collaborà a Pàtria Nova de València i, més tard, a La Correspondencia de Valencia Obtingué una plaça d’advocat de l’estat, a Madrid, on residí uns quants anys El 1938 publicà Valencia roja , i el 1939, La hora de la economía Després de la guerra civil de 1936-39 fou delegat de belles arts al País Valencià El 1951 publicà Urbanismo , de tema valencià

Actiu a Catalunya, treballà de picapedrer 1381-83 a les obres de Sant Feliu de Girona i, més endavant, a les de la catedral, de les quals esdevingué mestre major el 1404 Partidari de la continuació de la nau única, fou, amb el bisbe Dalmau de Mur, el promotor de la segona i definitiva junta d’arquitectes 1416, davant la qual defensà decisivament la seva idea 1417, que fou aprovada La nau única fou continuada sota la seva direcció fins el 1427

Especialista en economia bèllica, actuà com a assessor i representant dels EUA a la comissió de reparacions de guerra després de la Primera Guerra Mundial, i durant la Segona fou president de la junta d’indústries de guerra Collaborà des del 1939 amb el secretari d’estat Byrnes, i des del 1943 fou membre del brain trust de Roosevelt El 1946 formà part de la delegació dels EUA a la comissió de l’energia atòmica de l’ONU, on elaborà el pla Baruch

Debutà el 1993 amb l’equip de Barcelona, amb el qual guanyà diverses Lligues estatals i Campionats d’Espanya Fou escollida millor jugadora del Cam-pionat d’Espanya 2003, 2004, 2006 Participà en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996 i obtingué la medalla de plata als Jocs Paralímpics de Sydney 2000 Disputà diverses edicions dels Campionat del Món i d’Europa Es retirà el 2007 Forma part de la junta directiva de la Federació Catalana d’Esports per a Cecs

Practicà la modalitat olímpica d’eslàlom en aigües braves i descens, i el 1967 s’incorporà al Club Cadí Canoë-Kayak Fou un dels precursors de l’eslàlom en l’àmbit estatal i el 1968 es proclamà campió d’Espanya de descens També collaborà en l’organització d’esdeveniments, com els Campionats del Món 1999, 2009 o els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Fou membre de la junta directiva del seu club 1999-2005, i actuà com a àrbitre auxiliar en diverses ocasions

Membre del Centre Excursionista de Catalunya, formà part, en diferents etapes, de la junta directiva, de la qual fou vicepresident 1998-2002 Disputà diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya d’esquí alpí, i guanyà el Campionat d’Espanya d’esquí universitari 1967, 1968 A partir del 1969, practicà l’escalada i l’esquí de muntanya Participà en diversos rallis d’esquí i curses de muntanya El 1972 fou un dels organitzadors de la primera Copa d’Europa d’esquí, a la Molina

Fou un dels fundadors del Reial Club de Polo de Barcelona, on ocupà el càrrec de tresorer de la junta directiva 1909 Integrà un dels equips que jugaren el primer partit de polo que es disputà a Barcelona Assolí la segona posició en el premi Parque d’hípica que es disputà a Barcelona el 1908 També exercí de jutge en diversos partits de polo Donà nom a un trofeu de curses de cavalls que es disputà durant la segona dècada del segle XX

Fou professor de l’escola de química de la Junta de Comerç de Barcelona El 1843 fou un dels promotors i el director de la revista Lo Verdader Català i n'escriví la important Introducció Especialitzat en el ram tèxtil, publicà obres de text i un Tratado práctico del blanqueo y tintura de la lana, seda y algodón 1847, en collaboració amb Jaume Arbós i Tor Fou catedràtic de l’institut de Barcelona i més tard secretari de l’Escola Industrial

Llatinista, advocat d’idees liberals, diputat 1809, s’uní als independentistes del Paraguai i fou un dels membres de la Junta Suprema Desplaçà la resta de dirigents fins a proclamar-se primer cònsol 1811-16 i dictador vitalici 1816-40 Establí un règim nacionalista, xenòfob, autocràtic i progressista que afavorí les classes populars gràcies a la supressió de les importacions i al conreu de productes autòctons El seu govern afermà la independència del Paraguai enfront d’Espanya, el Brasil i l’Argentina