Resultats de la cerca

Situada a la costa, fou iniciada el 1932 al voltant de la cala de Portals Nous , on fou edificat en 1865-66 el santuari per a venerar la vella imatge de la Mare de Déu de Portals , fins aleshores venerada a la cova de Portals cala Portals Vells

Forma part de la caseria de Sant Pere Molanta Hi ha Cal Milà de Ferran, casa pairal de Manuel Milà i Fontanals

Comprèn, al N, el sector meridional de l’horta de Gandia, regat per la séquia comuna d'Oliva sequiols de les Fonts i de Burguera, i, al S, la zona de marjals —compartida amb Dénia i Pego, ja a la Marina Alta— dedicada tradicionalment a l’arròs, regada pel sistema de regs del riu del Molinell i del riu Bullent sequiols del Vedat, del Bovar, d’Enmig, dels Racons, a la qual desguassa el riu de Gallinera La part occidental és accidentada per les serres de la Safor i de Mostalla, cobertes de pins i de matollar 1 172 ha de superfície forestal Les terres de conreu ocupaven 3 940 ha el 1985 66% del…

És una antiga alqueria que esdevingué centre d’un llogaret

Situació i presentació Abans del 1988 pertanyia a la comarca de la Noguera Per damunt de la partida de la Serra termeneja a llevant amb Linyola i el Poal, pel camí de Vallfogona de Balaguer a Mollerussa, i a migdia confronta amb els de Bell-lloc d’Urgell i el Palau d’Anglesola A ponent limita amb Térmens Noguera, en part pel Riu Corb i en part per la Séquia Tercera, per sobre del puig de Barretpicat 236 m, i amb Vilanova de la Barca Segrià Comprèn part de la vall baixa del Riu Corb i és regat també per la Séquia Tercera del canal d’Urgell El terme comprèn, a més de la vila de Bellvís, el…

Constituït per roques granítiques, allotja nombroses glaceres, i els seus emissaris Oglio, Chiese, Sarca són utilitzats per hidrocentrals El massís culmina als 3 554 m al Mont Adamello

Figura entre els castells que l’alcaid de Lleida empenyorà a Ramon Berenguer III el 1120 Fou dels Cervera de Juneda, i al s XIV passà als Ayerbe i als Cornell El 1168 era parròquia, adscrita a Sant Llorenç de Lleida El 1398 rebé carta de veïnatge de Lleida

Formà part de la Cèltica romana i, més tard, del regne d’Austràsia La capital fou Grèzes Aquest comtat fou atorgat 926 pel duc Eble Manzer d’Aquitània al seu gendre, que esdevingué comte Bertran I de Gavaldà En morir el comte Esteve II 1033, la potestas de Gavaldà passà als vescomtes de Millau, que esdevingueren vescomtes de Gavaldà El vescomte Gilbert I intentà de restaurar el títol comtal, però, com que morí sense fills mascles, els bisbes de Mende se n'apoderaren i s’intitularen comtes de Gavaldà, fins a la Revolució del 1789 Del seu casament amb Gerberga, comtessa de Provença, Gilbert I…