Resultats de la cerca

Cinturó negre, el 1998 començà a competir en la categoria de menys de 72 kg i el 1999 es proclamà campiona de Catalunya Fou campiona estatal sub-21 2003, 2005 i guanyà la medalla d’or 2005 i de plata 2006 al Campionat d’Espanya absolut Fou medalla de bronze als Campionats d’Europa per equips 2005 Assolí la medalla de bronze a la Copa del Rei en la categoria de més de 67 kg 2010 Formà part de les seleccions catalana i espanyola S’entrenà al Body Fitness de Roses sota les ordres del tècnic Gerard Alonso Al Campionat d’Espanya sub-21 2005, fou guardonada com a millor competidora

Cinturó negre quart dan, és mestre estatal Es formà al Centre de Tecnificació de Judo del Bages i al Club Judo Moià, i competí representant el Club Esport 7 de Manresa Es proclamà campiona d’Espanya júnior 1998 En categoria absoluta, guanyà el Campionat de Catalunya en diverses ocasions entre el 1998 i el 2011 Guanyà la Copa d’Espanya 1998 i fou tercera en el Campionat d’Espanya 2002 Compaginà els entrenaments amb el càrrec de seleccionadora de l’equip català cadet 2003-10 de la Federació Catalana de Judo i Disciplines Associades El 2008 fundà i presidí el Club de Judo…

Cinturó negre de kungfu i karate, fou el responsable de la introducció del kick-boxing a Catalunya Fou campió d’Europa i d’Espanya de kick-boxing i guanyà dues vegades els campionats estatals de kungfu 1983, 1986 Al final dels anys vuitanta deixà la competició d’alt nivell Esdevingué un entrenador reconegut internacionalment que formà, al gimnàs Sparta de Barcelona, cinc campions del món MI de Sousa 2009, J Rodríguez 2008, C Córdoba 2005, C Heredia 2002 i JR Sánchez 2000 Fou àrbitre internacional, director tècnic de l’escola de tecnificació de la Federació Catalana de Kick-boxing…

Habiten a Austràlia i són essencialment granívors, bé que alguns durant l’època de reproducció alimenten llurs cries amb insectes i nimfes de formiga Els més coneguts són el diamant de dues bandes Taeniopygia bichenovii , de dibuix bellíssim, el diamant clapat Taeniopygia guttata , que viu bé engabiat i s’hi reprodueix amb una certa facilitat hom n'ha obtingut així diverses variants blanca, marró, falba, rosada, etc, el diamant de Gould Chloebia gouldinae , que té dues variants, la de cap vermell i la de cap negre, i el diamant modest Neochmia modesta , de plomatge poc…

El 1969 fundà un club de judo a Olesa de Montserrat, i el 1971 obrí el Toledo Dong Yang a Sabadell, on forjà campions com Ireno Fargas i els seus fills Antonio i Miguel El 1976 disputà el Campionat d’Europa de Barcelona, però una lesió provocà la seva retirada de la competició Cinturó negre novè dan, fou el primer i únic mestre de l’Estat que aconseguí la màxima categoria del taekwondo Fou seleccionador català i espanyol fins que el 1989 ocupà la presidència de la Federació Catalana de Taekwondo És àrbitre de categoria internacional Rebé la medalla d’or 2010 al mèrit esportiu de…

Guacamai blau 'Ara ararauna' © Fototecacat Presenten la cara totalment o parcialment desproveïda de plomes, el bec gros i fort, la cua tan llarga com el cos, o més, i són de plomatge molt llampant El guacamai blau Ara ararauna , el guacamai militar Ara militaris , el guacamai roig d’ales grogues Ara macao i el guacamai roig d’ales verdes Ara chloroptera tenen la part plomada del cap més o menys ratllada de negre, i el guacamai jacint Anodorhynchus hyacinthus té desproveïts de plomes únicament els entorns dels ulls i del mentó, que són grocs Tots ells habiten al centre i…

Es caracteritzen pel fet de tenir el cap adornat d’un plomall erèctil de colors vistosos, així com és vistós tot el seu plomatge, amb predomini del blanc i el negre El bec és gros i fort, comprimit lateralment S'alimenten de llavors, bulbs i brots Nien en forats que fan amb el bec en troncs d’arbres Propis d’Austràlia i les illes d’Oceania, viuen sovint reunits per parelles o formant petits grups Són bons voladors, i s’enfilen pels troncs amb l’ajuda del bec S'acostumen fàcilment a viure en captivitat i poden aprendre a fer exercicis i repetir paraules

Estudià a Llotja Barcelona i s’inicià en treballs pictòrics amb el seu germà Manuel Viatjà a París, Nova York, Itàlia i Mèxic Féu dibuixos d’humor en el Virolet amb el pseudònim de Soka , El Be Negre Oka i Destino Jip , i també estilografia 1942, grafisme obtingut gratant la coberta negra de la cartolina, procediment que alternava amb el paisatge a l’oli, i encara projectes de mobles i interiorisme Foren molt reeixides les obres escenogràfiques per a JMde Sagarra, per a les revistes vieneses de Kaps i Joham, en collaboració amb Emili Ferrer, i per a diverses companyies…

Passà tota l’adolescència a Chicago i es donà a conèixer amb A Street in Bronzeville 1945, de caire autobiogràfic Amb Annie Allen 1949, recull de poemes que reflecteixen la creixença d’un infant en un barri negre de Chicago, fou la primera dona negra que guanyà el premi Pulitzer 1959 Altres reculls són The Bean Eaters 1960, In the Mecca 1968, To Disembark 1981 i Children Coming Home 1991 També és autora de la novella Maud Martha 1953, on combina poesia i humor, les autobiografies Report on Part One 1972 i Report on Part Two 1995, i llibres per a infants Bronzeville Boys and…

El 1933 hagué d’exiliar-se, i viatjà per Europa i Amèrica Practicà un humor agressiu i sarcàstic, amb recursos avantguardistes En teatre cal destacar Niemand ‘Ningú’, 1936, Feuerwasser ‘Aiguardent’, 1952, Die Grossen und die Kleinen ‘Els grans i els petits’, 1956, Biene, gib mir Honig ‘Abella, dóna'm mel’, 1974, i en narrativa, Der Eroberer ‘El conqueridor’, 1936, Kurz nach Vier ‘Poc després de les quatre’, 1951, Das Herz des Hais ‘El cor del tauró’, 1960, Der schwarze Hut ‘El barret negre’, 1972, Die nicht so netten Geschichten ‘Històries no gaire agradables’, 1980 i Vom…