Resultats de la cerca

Es formà a l’Agrupació Atlètica de Catalunya, on començà competint en heptatló i salt d’alçada Es proclamà campió júnior de Catalunya d’heptatló i de salt d’alçada en pista coberta i subcampió júnior de Catalunya en salt d’alçada a l’aire lliure 2005 També el 2005 guanyà la medalla de plata de salt d’alçada al Campionat de Catalunya de clubs júnior A partir del 2006 se centrà en el salt d’alçada En categoria absoluta quedà segon en el Campionat de Catalunya en pista coberta 2007, amb una marca de 2,02 m Participà en el Campionat d’Espanya de clubs

Es formà al CB Sant Adrià i l’any 1946 s’incorporà al Joventut de Badalona, on jugà fins el 1953 i fou campió de Catalunya 1952, 1953 i d’Espanya 1948, 1953 La temporada 1953-54 fitxà pel Carol de Sabadell, futur CB Orillo Verde, amb el qual, la temporada 1954-55, assolí l’ascens a la primera categoria del campionat català i disputà les dues primeres Lligues estatals 1957, 1958 Jugà 35 partits amb la selecció espanyola, amb la qual aconseguí la medalla de plata en els primers Jocs Mediterranis 1951 i la d’or en la mateixa competició celebrada a Barcelona 1955

S’inicià al Club Natació Kallípolis amb Anna Tarrés Entre el 1992 i el 2010 guanyà cada any alguna medalla en els Campionats d’Espanya absoluts El 2002 debutà amb la selecció espanyola en el Campionat d’Europa i aconseguí la medalla de plata per equips Repetí medalla en la prova de combo del Campionat del Món de Barcelona 2003 Disputà els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008, on assolí el subcampionat en equip Abans de retirar-se, el 2010, i passar a ser ajudant de Tarrés a la selecció espanyola, acumulà set medalles una de les quals d’or en Mundials i vuit quatre d’or en…

Començà a jugar al Rapid Navas, però gran part de la seva carrera la passà al Foment Martinenc, amb el qual disputà la Lliga de divisió d’honor Fou campió de Catalunya infantil i juvenil, i cinquè en un Mundial infantil Aconseguí el títol de Gran Mestre 2003 Guanyà el Campionat de Catalunya de clubs amb el Montcada, i l’individual 2011 En el seu palmarès també hi figuren els oberts de Sants 2006, Barberà 2006 i Vallfogona de Balaguer 2011 El 2006 disputà l’Olimpíada amb l’equip estatal Fou guardonat amb la insígnia de plata de la Federació Catalana d’Escacs 1997

Conegut com Manelet , s’especialitzà en patinatge artístic individual Ha representat el Club Patí Centelles i el Club de Patinatge Artístic Tona En el seu palmarès hi figuren vuit Campionats d’Espanya 1997, 1998, 2001, 2002, 2003, 2005, 2007, 2010 en diverses categories Representant la selecció espanyola guanyà l’or en dues Copes d’Alemanya i en tres Campionats d’Europa 2001, 2002, 2010, i una plata 2004 i un bronze 2005 als Mundials Fou entrenador del CPA Ametlla 2004-12 i des d’aleshores al CPA Tona com a tècnic d’individuals i grups de xou Rebé la medalla del Comitè Olímpic…

S’inicià com a nedadora al Club Natació Premià i posteriorment passà al Club Natació Mataró Assolí més de deu Campionats d’Espanya de natació en categories inferiors i establí diversos rècords estatals L’any 2003 deixà la natació i començà a competir en triatló Ha guanyat diverses proves del Circuit Català, la medalla de bronze al Campionat d’Espanya sub-23 2004 i la medalla de plata a l’African Cup 2008, i assolí la cinquena posició al Mundial de Fast Triathlon 2010 Fou campiona del món universitària per equips 2004 i subcampiona de la Lliga Nacional de Clubs i la Copa del Rei…

Soci del Club Excursionista de Gràcia, formà part del Grup Especial d’Escalada, del Grup d’Alta Muntanya Espanyol i del Groupe Pyrénéiste de Haute-Montagne Fou instructor de l’Escuela Nacional de Montaña Formà part de la primera expedició catalana al Nepal, on es feu l’ascensió del Nilgiri sud-est 1970 Desaparegué en una esquerda de la glacera del Kohe Tez de l’Hindu Kush Rebé la medalla de plata de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1971 Els membres del GEDE batejaren amb el seu nom un cim dels Andes del Perú Matasraju, 5740 m i la via Jordi Matas al cap de Sant Benet, al…

Extrem esquerre del Club Egara de Terrassa i membre de la nissaga Amat Guanyà dues vegades la Copa d’Europa 1969, 1970, fou campió de lliga en cinc ocasions 1971-75 i aconseguí vuit Copes del Rei 1961, 1963, 1965, 1968, 1969, 1971, 1973 Més assistent que no pas golejador, jugà quaranta-vuit partits oficials amb la selecció espanyola Fou també el primer membre olímpic de la família Amat juntament amb el seu germà Jaume Guanyà la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Roma 1960 i participà en els Jocs de Tòquio 1964 i Mèxic 1968 El 1960 rebé la medalla de plata al mèrit esportiu

Dissenyà el David, autocicle de fabricació nacional, que debutà el 5 d’abril de 1913 en la II Prova de Regularitat i Turisme i que, pilotat pel mateix Armangué, aconseguí la medalla de plata El 1916 fou el guanyador de la I Volta a Catalunya Motociclista en la categoria d’autocicles El 1917 guanyà la V Pujada als Brucs en la categoria turisme Morí el mateix any en un accident d’aviació El Reial Moto Club de Catalunya organitzà el I Trofeu Armangué d’autocicles en memòria seva Fou germà del pilot Frederic Armangué Feliu i del waterpolista Manel Armangué Feliu, i cosí del pilot…

Especialitzat en raid, s’inicià en la pràctica de l’hípica el 1998 Participà en competicions a partir del 2002 Aconseguí la medalla de plata per equips en els Campionats d’Europa 2007 i enla Copa de les Nacions 2008 D’altra banda, es proclamà campió 2008 i subcampió d’Espanya 2007 i guanyà la medalla d’or per equips en l’especialitat de 160 km 2008 Guanyà tres Campionats de Catalunya per equips 2001, 2002, 2008 i dos Campionats de Catalunya en l’especialitat de raid 120 km 2007, 2010 Formà part de la selecció espanyola que participà en els jocs eqüestres celebrats als Estats…