Resultats de la cerca

Estudià música a la seva ciutat natal entre el 1960 i el 1965 El 1964 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Violí N Paganini de Gènova i també el primer premi del Concurs Internacional de Música de les Corporacions Radiofòniques d’Alemanya a Munic 1966 Al final dels anys seixanta inicià la carrera de concertista amb actuacions a Barcelona, Berlín, Praga i Lucerna, com a solista o formant part d’un grup de música de cambra Ha estat distingit amb els premis del Ministeri de Cultura de Polònia 1969 i 1973 i el Grand Prix du Disque el 1980 Ha enregistrat el Concert per a violí de K…

El 1972 ingressà al Conservatori de París, on fou alumne de Gérard Jarry i on al cap de quatre anys es diplomà amb primers premis en violí i música de cambra El 1986 es presentà al Festival de Lucerna amb la Filharmònica Txeca dirigida per V Neumann Aquell mateix any fou distingit amb el primer premi del Concurs Cajkovskij de Moscou El 1987 debutà a Londres amb l’Orquestra Simfònica de la ciutat dirigida per Jeffrey Tate, i realitzà una gira per diversos festivals europeus amb l’Orquestra Nacional de França i L Maazel Aquest fou l’inici d’una llarga successió de concerts amb algunes de les…

S’ha especialitzat en el gran repertori vocal òpera, cantata i oratori dels segles XVII i XVIII, i sovint s’ha decantat per autors poc coneguts MA Cesti, A Steffani, S d’India, P Guédron, etc Ha estat dirigit, tant als enregistraments com als festivals internacionals, per W Christie, S Kuijken, J Ter Linden o el mateix R Jacobs, entre d’altres Dels seus èxits cal esmentar Xerse , Il Giasone i La Calisto PF Cavalli, La coronatione di Poppea , Il ritorno di Ulisse in patria i L’Orfeo C Monteverdi, L’Argia MA Cesti i Così fan tutte WA Mozart Ha estat format per músics d’arreu del món i els seus…

Estudià al Conservatori de Valenciennes, i posteriorment ho feu al de París, on es graduà amb les màximes qualificacions i amb diversos premis, com ara el de direcció d’orquestra 1952 En 1956-65 dirigí l’Orquestra Nacional de l’Òpera de Montecarlo, amb la qual realitzà importants cicles de concerts i nombrosos enregistraments Del 1968 al 1971 fou director de l’Orquestra Filharmònica de Rhone-Alpes, actualment Orquestra de Lió, i de manera parallela dirigí la City Birmingham Symphony Orchestra 1968-79, amb la qual es dedicà amb especial devoció a la música francesa El 1973 fundà el cor…

El 1914 ingressà al Reial Conservatori Flamenc d’Anvers, on obtingué premis de piano, harmonia, contrapunt i fuga Gràcies al seu pare, fou contractat al Teatre Reial de la ciutat, on dirigí l’estrena flamenca de Salome El 1932 inicià la seva carrera a França, centrada en un principi a Tolosa i Lió, fins que el 1943 fou contractat per la Societat de Concerts del Conservatori de París, l’orquestra de la qual dirigí des del 1949 fins a l’any de la seva mort El 1955 fou el primer director francès que treballà a Bayreuth, i posteriorment desenvolupà la seva professió a Viena, els EUA, l’URSS i el…

Fou un alumne brillant del Conservatori de París, on aconseguí els primers premis de música de cambra amb Jacques Février, piano amb Aline van Barentzen, música de cambra professional amb Joseph Calvet, acompanyament de piano amb Henriette Puig-Roget i contrapunt amb Simone Plé Caussade Des del 1969 és professor d’aquest centre S’ha dedicat especialment a la música de cambra, però també ha destacat com a acompanyant de primeres figures del cant És convidat assíduament pels festivals de Dubrovnik, Kuhmo, Moscou, Nàpols i Newport, entre d’altres, i ha participat en els de Prada i Ais de…

Es formà al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment ingressà al de París, on estudià amb Vlado Perlemuter, Marcel Ciampi, Pierre Pasquier i Henriette Puig-Roget Els primers premis assolits, l’any 1974, en el concurs de Jaén i en el de Vianna Da Motta de Lisboa marcaren l’inici de la seva carrera com a concertista i també com a intèrpret de música de cambra amb el violinista Régis Pasquier, amb qui debutà l’any 1976 al Lincoln Center de Nova York Del 1976 al 1985 fou solista de la Nova Orquestra Filharmònica de Ràdio de França, i el 1986 fou nomenat professor d’acompanyament del…

Graduat per la Universitat de Harvard 1959, obtingué el màster 1961 i el doctorat 1963 per l’escola de negocis d’aquesta universitat Fou professor a la Universitat de Stanford 1964-2004, on ha desenvolupat la carrera acadèmica i actualment és professor emèrit Els seus temes de recerca són l’anàlisi de presa de decisions, els mètodes iteratius i la programació no lineal i la teoria dels jocs, que ha aplicat a polítiques industrials, especialment en l’assignació no lineal de preus en mercats com ara l’elèctric i en subhastes Els seus treballs de més impacte són l’article The Theory of the…

Estudià biologia a la Universitat d’East Anglia Norwich i es graduà el 1977 al King’s College de Londres Posteriorment treballà a la companyia farmacèutica GD Searle fins el 1982, que s’incorporà a l’empresa biotecnològica Chiron Corporation, on al final dels anys vuitanta aconseguí, amb el seu equip, identificar el virus causant de l’ hepatitis  C fins aleshores anomenada hepatitis no A no B a partir del material genètic de cèllules infectades de fetge de ximpanzé Des del 2010 ocupa una càtedra del Li Ka Shing Applied Virology Institute de la Universitat d’Alberta Canadà, que dirigeix Pels…

Format a Tortosa amb Ramon Sabaté i Agustí Querol, i a Barcelona en un taller d’imatgeria i a Llotja Estudià també a Madrid, on el 1919 obtingué el premi extraordinari de dibuix artístic de l’Escuela de Bellas Artes Assolí, entre altres premis, la primera medalla de l’Exposición Nacional de Madrid 1932 —amb Tardor —, el premi Conde de Cartagena 1933 —gràcies al qual viatjà per Europa—, el primer premi al Concurso Nacional de Escultura 1936, el de l’Exposición Nacional de Salamanca 1944 i les medalles Julio Antonio i Agustí Querol Dirigí la Escuela de Artes y Oficios de Salamanca i fou…