Resultats de la cerca

Fundat l’any 1986, fou constituït per Jesús Mur, Antoni Terrones i Carles Gasulla com a grup cicloturista Poc després creà equips de carretera amateur , femení i juvenil Entre els ciclistes destacà Marta Vilajosana El 1989 organitzà una prova del Campionat de Catalunya femení i el Trofeu Antoni Terrones El 1990 creà l’equip de BTT, on destacaren Albert Balcells, Sònia Julian i Marga Fullana El 1999 Joan Fuentes guanyà la Volta a Mallorca i José Guillén, el Campionat d’Espanya CRI Posteriorment destacà Bernat Seuba, campió del món de bicitrial Organitza proves cicloturistes

Membre del Tiro Nacional de Barcelona, destacà a partir de la dècada de 1950 El seu primer èxit fou la consecució del Campionat d’Espanya de tir al plat per equips 1957 amb la selecció catalana Guanyà la Copa d’Espanya de fossa olímpica 1961 i participà en aquesta prova en els Jocs Olímpics de Roma 1960 Posteriorment fou entrenador de tir al plat i delegat de la Federació Catalana de Tir Olímpic El 1989 rebé la medalla al mèrit esportiu de la Reial Federació Espanyola de Tir Olímpic

Vinculat al Club Natació Barcelona 1974-77, amb  Hans Ruf  com a entrenador, i al Club de Futbol Barcelona 1978-79, sota la disciplina de Jaime Enciso Fou campió 1976 i subcampió 1978 de Catalunya dels 110 m tanques, i campió d’Espanya junior 1976 i tercer en el Campionat d’Espanya absolut 1978 en la mateixa prova També fou campió català de salt de llargada 1978 i campió d’Espanya 1976 i de Catalunya 1977 de 4 × 100 m En pista coberta fou tres cops campió català dels 50 m tanques 1975, 1976, 1977

Format al CN Sant Andreu, competí a les ordres dels tècnics Dolors Jané i Jordi Murio Fou campió d’Espanya de 200 m braça 1990, prova de la qual establí un rècord del món en piscina curta 1991 Disputà els Jocs Olímpics de Seül 1988, Barcelona 1992 i Atlanta 1996, i fou finalista en dos Campionats d’Europa 1989, 1991 i un Campionat del Món 1991, en el qual fou quart en 200 m braça, a només tres dècimes de la medalla de bronze Es retirà el 1997, però continuà nedant en categoria màster

Entre el 1967 i el 1983, fou quinze vegades campió de Catalunya en llançament de martell i dues vegades campió d’Espanya 1969, 1977 L’any 1976 establí el rècord català de la prova També guanyà dos Campionats de Catalunya en llançament de pes 1972, 1973 Fou vint-i-cinc vegades internacional amb la selecció espanyola També fou preparador físic de l’equip de basquetbol del FC Barcelona durant dinou anys, entitat en la qual ingressà l’any 1971 Posteriorment fou director tècnic del Servei d’Esports de la Universitat de Barcelona

Fundat l’any 1928, el seu primer president fou Josep Querol Inicialment se centrà en el cicloturisme i en un equip de competició de carretera, d’on sorgí Miquel Casas, guanyador de la Volta a Catalunya l’any 1945 Entre el 1950 i el 1980 l’activitat fou escassa El 1989 organitzà per primera vegada la Diada de la Bicicleta a Caldes Posteriorment organitzà alguna prova de l’Open infantil de BTT i proves de trial A les seves files es formaren ciclistes com Àngel Edo o Rafel Tibau

Pertanyent al Club Natació Sabadell, després de practicar diferents especialitats en edat juvenil, se centrà en les proves combinades d’estils El 2001 fou medalla de bronze en els 200 m estils individual del Campionat d’Espanya per comunitats autònomes El 2002 repetí classificació en aquesta mateixa competició, però en la prova dels 200 m papallona, i també fou tercera en els 400 m estils individual dels Campionats d’Espanya absoluts Es proclamà campiona de Catalunya dels 400 m estils individual 2003 Formà part de la selecció espanyola absoluta set vegades

Practiquen l’aeromodelisme de competició i social Ha participat en el Campionat d’Espanya, el Campionat de Catalunya i la Copa Catalana, prova que ha organitzat en alguna ocasió A les seves files competeix Xavier Portella, campió d’Espanya en diferents ocasions de la modalitat F3B Participa en concentracions, trobades i concursos de diferents especialitats i ocasionalment organitza activitats socials Les installacions, situades a les Arenelles, tenen 7,5 ha, una pista de vol de 200 m i zona d’ús per als socis, uns 130 associats

Figura destacada en el desenvolupament de l’automobilisme català durant els anys deu i vint del segle XX Guanyà la Prova del Quilòmetre Llançat disputada el 26 de novembre de 1916 i la I Copa Costa de l’Ordal el 29 de desembre de 1918 Fou promotor i dissenyador de l’Autòdrom de Sitges-Terramar 1923 El 29 d’octubre de 1922 quedà segon en el II Trofeu Armangué Fou germà del pilot Josep Maria Armangué Feliu i del waterpolista Manel Armangué Feliu, i cosí del pilot Lluís Armangué Ferrer

Gràcies a l’impuls de l’enginyer Raúl Pateras Pescara, marquès de Pescara, i del seu germà Jaume, la fàbrica creà el primer prototip el 1929 Un cop provat a l’autòdrom de Terramar, el mateix any fou inscrit a la Pujada a la Rabassada Raúl Pateras guanyà la categoria sport d’aquella prova S’inicià una etapa destacada per a aquests models en la modalitat de muntanya, que culminà amb la victòria al Campionat d’Europa, amb Juan Zanelli com a pilot El 1933 la fàbrica tancà