Resultats de la cerca

Participà en la Guerra Gran en l’expedició del marquès de la Romana a Pomerània i a Dinamarca, i en la guerra del Francès amb les forces del general Blake a Bailèn i a Talavera de la Reina, en la defensa de Girona com a assistent del general Álvarez de Castro, i en la defensa de Tarragona el 1811 Durant la primera guerra Carlina actuà com a correu de les forces liberals Morí a 107 anys, després d’un viatge a peu a Madrid per saludar el rei Alfons XII

Poc temps després de la conquesta de Sardenya, hi anà amb cinquanta genets de reforç Arran dels incidents entre el seu pare i Ramon de Peralta, tornà també detingut a Catalunya 1326 Visqué a les terres de València i fou capità de la frontera d’Oliva per a la defensa contra els sarraïns Armà una galera per ajudar el rei Pere en la campanya contra el rei de Mallorca vers el 1343 El seu pare l’havia volgut casar amb una parenta de la reina Elisenda, però la seva muller fou Teresa Ximenis de Borriol

Fill i hereu del comte Joan I, tingué, de jove, una vida aventurera i fou empresonat pels turcs 1396 Alliberat, malversà els fons recollits per fer una expedició contra Anglaterra Vidu de Beatriu de Navarra, el 1416 es casà amb la reina Joana II de Nàpols, de qui fou segon marit Intentà d’emparar-se del govern del regne, però el poble se li oposà i hagué de recloure's al castell de l’Ou 1416 Fou governador del Llenguadoc 1424, fins que es retirà a un convent, a Besançon

Succeí el seu germà Arnau Roger III Es casà amb Blanca de Foix-Castellbò, i després amb Violant d’Orcau Fou camarlenc i conseller de l’infant Joan, i collaborador seu quan aquest fou rei Rebutjà la invasió armanyaguesa en 1389-90, féu costat a la reina Sibilla en morir el Cerimoniós 1387 i combaté, amb èxit, contra la incursió del seu nebot Mateu de Foix el 1396 Durant l’interregne fou valedor de Lluís de Calàbria S'oposà a la revolta de Jaume d’Urgell en 1412-13

És autor de la primera carta nàutica mallorquina signada que hom coneix, datada a la ciutat de Mallorca el 1339 Mostra totes les característiques de les cartes de l’escola mallorquina anònimes anteriors toponímia catalana, forma de l’Atles, de Jutlàndia i de la mar Bàltica, illustració de ciutats, figures humanes en el desert, reis reina de Saba És a la Bibliothèque Nationale de París, procedent d’un convent de Venècia Coincideix amb la carta nàutica 1327 de la Biblioteca Principe Corsini de Florència, signada per Angelino Dalorto, que hom ha identificat amb Dulcert

Deixà inacabats els estudis de medicina i fou empleat municipal Utilitzà el pseudònim de Pau Bullanga i l’acrònim Rauta i collaborà a La Campana de Gràcia En castellà escriví drames fulletonescos, entre els quals cal citar Frutos de la deshonra i El guardián de los muertos , ambdós amb F Gassó, El suplicio de una reina i La víctima y el verdugo En català escriví monòlegs i sainets costumistes, entre els quals Una calaverada 1877, La sogra 1879, Lo fill de l’oncle estr 1879 i SM 1886, Lo casament de la noia, etc

Formada al Club Natació Barcelona, el 1999 passà al Club Natació Sant Feliu i el 2004 al Club Natació Sabadell Guanyà la Lliga de la divisió d’honor 2005, 2007, 2008, 2009, la Copa de la Reina 2005, 2008, 2009, 2010 i la Supercopa d’Espanya 2010 En el període 2000-05 fou quaranta-vuit vegades internacional amb la selecció d’Espanya, i disputà els Campionats d’Europa 2001 i la Lliga Mundial 2005 Té la medalla de serveis distingits de la Federació Espanyola de Natació en bronze 2004 i argent 2005

S’inicià a set anys en un equip mixt al Club Esportiu Arenys de Munt i el 2003 arribà al primer equip femení Excepte la temporada 2012-13, que jugà a l’Sfèric de Terrassa, sempre ho feu a l’Arenys de Munt, amb el qual fou campiona d’Espanya 2004, subcampiona de la Copa de la Reina 2006 i subcampiona d’Europa 2007 També fou internacional amb la selecció catalana absoluta i amb la selecció espanyola sub-19, amb la qual es proclamà campiona d’Europa 2007

Membre del Club Esportiu Mediterrani, guanyà nou vegades la Lliga 1992-99, 2003 i cinc cops la Copa de la Reina 1997-2000, 2003 Entre els anys 1993 i 2004 fou 130 vegades internacional amb la selecció d’Espanya, entre les quals participà en cinc Campionats d’Europa 1995, 1997, 1999, 2001, 2003 i en dos Campionats del Món 1998, 2003 De la federació espanyola té la medalla d’argent 1997 i d’or 1998 de serveis distingits, i de la federació catalana, la medalla al mèrit esportiu 2001

Internacional absoluta des dels setze anys, fou considerada una de les millors jugadores del món gràcies als èxits aconseguits amb la selecció peruana, de la qual fou capitana i amb la qual assolí un subcampionat al Mundial 1982 i disputà els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 i Los Angeles 1984 El 1984 fitxà per l’Espanyol-Cornellà, on aconseguí dues Lligues 1985, 1986 i tres Copes de la Reina 1984, 1985, 1986 Nacionalitzada espanyola el 1984, es convertí en la primera jugadora professional del club Es retirà acabada la temporada 1992-93