Resultats de la cerca

El 1917 s’uní amb el Bloc Republicà Autonomista i fundà el Partit Republicà Català Posteriorment el grup publicà “La Jornada” diari en 1930-31 i s’integrà dins l’Esquerra Republicana de Catalunya

Regidor 1903, 1909, 1913 i 1917, fou a partir de 1912-13 reformista En 1917-18 figurà en el Bloc Assembleista S'uní pel març del 1931 al Front Antimonàrquic i el 14 d’abril de 1931 es féu càrrec amb Francesc Julià i Jaume Bauzà de la diputació Assolí una gran anomenada com a advocat laboralista defensà en diverses ocasions Llorenç Bisbal i d’altres dirigents obrers i intervingué en alguns judicis molt populars així el 1934 com a acusador privat contra els carrabiners que mataren els contrabandistes germans Isern Vidal a Alcúdia

Fou un dels fundadors del partit Unión Republicana 1896 Fou regidor de Palma del 1899 al 1901 i del 1903 al 1905 Formà part de la candidatura de la conjunció republicanosocialista a les eleccions a les corts del 1910 Collaborà a La Unión Republicana 1896-1904

Redactor de La Publicidad i diputat provincial per diverses circumscripcions, milità primer en el possibilisme i després en la Unió Republicana i, finalment, fou un dels creadors de la Unió Federal Nacionalista Republicana , en representació de la qual fou regidor i cap de la minoria consistorial a l’ajuntament de Barcelona

Redactor de La Publicidad , fou regidor de Barcelona per l’esquerra catalanista 1909-11 Afiliat més tard a l’Esquerra Republicana de Catalunya, en fou secretari, membre del comitè executiu i diputat per Barcelona al Parlament de Catalunya 1932, i hi actuà com a cap de la majoria mantingué sempre una estreta vinculació i amistat amb Lluís Companys, del qual fou també secretari particular Fou director general de treball de la Generalitat de Catalunya setembre-octubre del 1934 Exiliat a França el 1939, tornà al Principat el 1952

Formà part d’un grup de grans virtuosos que floriren durant el primer terç del segle XX i les vides dels quals estigueren molt marcades per l’ascensió del feixisme i la Segona Guerra Mundial Fou deixeble de Th Leschetizky piano i d’E Mandyczewski teoria, el qual el presentà a J Brahms Schnabel aviat trencà amb la tradició més aviat exhibicionista de la interpretació que dominava al final del segle XIX i obrí el repertori a obres negligides fins llavors, com les sonates de F Schubert i les bagatelles opus 33 i 119 i les variacions opus 34 i 120 de L van Beethoven Esdevingué un renovador de l’…