Resultats de la cerca

Home de vida bohèmia, és l’autor de l’himne basc i d’altres peces d’inspiració popular Els seus coneixements musicals eren força bàsics, si bé posseïa una bona veu, timbrada i agradable, que formà amb la cantant italiana C Duprez Fou desterrat després del 1839 i començà un periple per Europa Després d’una estada a Itàlia, anà a França, on es feu famós per les seves interpretacions de la Marsellesa El 1851 pogué tornar a Espanya, i dos anys més tard, en una vetllada al cafè San Luis de Madrid, improvisà el Gernikako arbola , que es feu popular ràpidament Considerat un element políticament…

Fou educat al monestir benedictí de Saint- Amand-sur-l’Elmon i, després de passar per altres centres benedictins, com ara el de Saint-Germain-d’Auxerre Borgonya, on amplià la seva formació, retornà a Saint-Amand per ocupar-se de la direcció de l’escola del monestir Intentà perfeccionar l’escriptura neumàtica, vigent a l’època, però, realment, la contribució més important de Hucbald a la teoria musical és el tractat De harmonica institutione , una obra de caràcter pràctic amb l’objectiu d’ensenyar els rudiments del cant pla És la primera obra teòrica on s’explica sistemàticament la teoria…

La seva carrera musical començà a Oriola, on ocupà el càrrec de mestre de capella de la collegiata entre el 1562 i el 1581 Aquest any fou elegit per a fer-se càrrec del magisteri de capella de la catedral de València Allí tingué, entre els seus deixebles, Joan Baptista Comes El 1595 retornà a Oriola, on havia obtingut una canongia i hi restà Les seves obres es conserven a la catedral de València, a la de Segòvia i al Collegi del Corpus Christi de València Les que es guarden a la catedral d’Oriola són transcripcions posteriors Se’n coneixen una cinquantena, la majoria de caràcter religiós un…

De pares francesos, quan tenia tretze anys la seva família retornà al país d’origen Al Brasil ja havia començat la seva formació musical, que prosseguí al Conservatori de París com a alumna d’AF Marmontel G Fauré, aleshores director del centre, quedà tan impressionat amb la seva manera de tocar que li demanà d’acompanyar-lo en les gires per tal d’interpretar les seves obres Tagliaferro, que també fou deixebla d’A Cortot, portà a França una vida brillant, i fou amiga i collaboradora dels millors compositors i intèrprets Abans de la Segona Guerra Mundial fou professora del Conservatori de París…

Estudià al Conservatori de Viena En 1913-14 dirigí l’orquestra de l’Òpera de Riga i posteriorment passà a Nuremberg 1915-16 i Graz 1921 El 1922 conegué R Strauss, de qui es convertí en amic i intèrpret predilecte i de qui rebé diverses composicions dedicades El 1924 fou nomenat intendent de l’Òpera de Frankfurt, on s’estigué fins el 1929, any en què tornà a Viena per ocupar-se de la direcció musical de la Staatsoper Simpatitzant del règim nazi, mentre Hitler estigué al poder pogué continuar la seva carrera sense problemes El 1935 deixà el càrrec de Viena i dirigí amb èxit a Berlín 1935-36 i a…

Estudià a Münster amb Carol Arnold i Anton Schindler Començà la seva vida professional impartint classes de piano a Munic, tasca que abandonà per esdevenir director de diversos cors i, el 1858, director de l’Orquestra d’Aquisgrà El 1864 retornà a la capital bavaresa, on ocupà el càrrec de director del cor de la capella de la cort i, a partir del 1867, de professor de música coral i orquestral de l’Escola de Música Quan H von Bülow deixà el teatre de la cort de Munic 1869, la direcció del teatre trià Wüllner per a succeir-lo, una decisió arriscada, tenint en compte la imminent estrena de L’or…

A deu anys ingressà en l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble de Jacint Boada i Benet Brell N’hagué de sortir l’any següent en dissoldre’s la institució durant el Trienni Constitucional i hi retornà quan es reprengué l’activitat el 1824 Monjo des del 1826, al febrer del 1835 fou nomenat mestre de l’Escolania en substitució de Benet Brell Al cap de pocs mesos, dissolta la comunitat i tancat el monestir arran de la situació política, passà a França Obtingué, per oposició, el càrrec d’organista de la catedral de Montpeller, on destacà com a bon improvisador a l’orgue Restaurada novament l’…

Inicià els seus estudis al Conservatori del Liceu el 1848, on fou deixeble de violí del seu pare, de J Barrau, amb qui estudià piano, i de Marià Obiols, que l’instruí en harmonia Amb només catorze anys aconseguí el premi extraordinari de violí, i aviat ingressà com a violinista auxiliar a l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu Dirigí l’orquestra d’una companyia de sarsuela i òpera, en gira per Catalunya, amb la qual obtingué experiència i una ràpida anomenada En dissoldre’s la formació, retornà a Barcelona com a segon director de l’Orquestra del Teatre del Liceu, i al cap de poc n’esdevingué…

Vida Treballà de manera esporàdica a Rey Soria Films 1943, i a la Hispano Fox Film La seva carrera en el món del negoci cinematogràfic com a publicitari s’inicià el 1949, a CB Films Treballà a Exclusivas Floralva entre el 1952 i els 1955 Parallelament s’ocupà de la publicitat d’Exclusivas Cinematográficas EXCISA, empresa dirigida per Alfred Alcacer que explotava els cinemes Astoria i Cristina, propietat de CB i Rey Soria, respectivament Entre el 1961 i el 1974 treballà a Filmax També fou responsable de la publicitat del Fantasio quan se n’ocupà Pere Balañà i Forts El 1974 retornà a CB Films…

Segona base conegut com Braç de ferro , s’inicià amb l’equip infantil del Frente de Juventudes 1941 L’any 1947 debutà en categoria sènior al Club Bàsquet Hèrcules Les Corts, amb qui fou dues vegades campió d’Espanya 1954, 1958 A la meitat de la dècada de 1960 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, del qual fou capità i delegat, i posteriorment retornà al CB Hèrcules Les Corts, amb el qual es proclamà campió d’Europa de pool B 1979 També guanyà dotze Campionats de Catalunya i sis d’Espanya Fou internacional amb la selecció espanyola i conquerí un Campionat d’Europa 1955 i diversos podis…