Resultats de la cerca
Es mostren 4829 resultats
la Barroca
Poble
Poble del municipi de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa), situat a 390 m d’altitud, al cim de la serra que separa les valls de Llémena i d’Hostoles.
Formà part de la baronia de Santa Pau De l’església parroquial de Sant Andreu s XVII, depèn el santuari d'Elena
El VII Congrés de CDC dóna suport a l’operació reformista de Miquel Roca, i Jordi Pujol és reelegit secretari general de la formació
El VII Congrés de CDC dóna suport a l’operació reformista de Miquel Roca, i Jordi Pujol és reelegit secretari general de la formació
Sarroca de Lleida

Sarroca de Lleida
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació S'estén pel sector meridional de la comarca, pròxim ja a les Garrigues, comarca amb la qual comparteix les característiques morfològiques Limita amb els termes de Torres de Segre N i W, Aitona W, Llardecans SW, Torrebesses SE, Alcanó E, Alfés NE i Sunyer N Els seus altiplans són retallats per barrancs que davallen de la serra de la Llena vers el Segre, com són ara la Vall Major que procedeix de les Garrigues i desguassa al pantà d’Utxesa –una molt petita part del qual es troba dins el terme, espai classificat dins el PEIN–, al municipi de Torres de Segre o la capçalera…
les Virtuts
Santuari
Antic santuari (la Mare de Déu de les Virtuts) del municipi d’Alcover (Alt Camp), situat a 545 m alt., damunt el cingle, dominant la vall del riu de la Glorieta.
Eclesiàsticament depenia de l’Albiol En aquest indret, dit la vall de Rascaç , del terme de Samuntà, s’alçava ja el 1334 una capella on vivien uns quants beguins Al primer terç del s XV fou construït el santuari, del qual tingueren cura ermitans fins a la desamortització del s XIX El 1894 foren duts a l’església de l’Albiol la imatge i el retaule
quitó

Quitó
WoRMS for SMEBD (CC BY-NC-SA)
Malacologia
Mol·lusc poliplacòfor de la família dels quitònids d’1 a 10 cm de longitud, relacionat filogenèticament amb els anèl·lids, de cos ovalat i sense sac visceral, amb closca dorsal de vuit plaques imbricades en posició diagonal, aparell digestiu en línia recta, cap sense ulls ni tentacles i amb el peu com el dels gastròpodes.
És marí i habita sobre roques calcàries litorals, a poca profunditat, on s’alimenta d’algues Les seves larves són trocòfores És comú a les costes dels Països Catalans
cranc roquer

Cranc roquer (Pachygrapsus marmoratus)
apellizcos iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Cranc de color negre verdós, molt freqüent a la zona del rompent, puix que pot viure fora de l’aigua mentre les seves brànquies estiguin humides.
Té una vista molt aguda El cranc dimoni Grapsus maculatus pertany a aquest mateix tipus de cranc Viu a la zona del rompent i té el cefalotòrax estriat
les Roquetes

Sant Vicenç de les Roquetes
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Priorat
Antic priorat canonical (Sant Vicenç de les Roquetes) del municipi de Sant Julià de Ramis (Gironès), situat prop del congost del Ter.
Fou fundat el 1187 per l’ardiaca de Girona Ramon, amb llicència del bisbe Ramon Guisall Fou una casa de vida molt migrada amb tres canonges, el prior i un beneficiat a l’altar de Santa Maria al llarg del segle XIII Al segle XIV sols hi consta el prior i un canonge i desapareix totalment al XV L’antic priorat fou convertit en masia només en resta la capella de Sant Vicenç de les Roquetes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina