Resultats de la cerca
Es mostren 5055 resultats
refractòmetre
Física
Aparell destinat a mesurar l’índex de refracció d’un medi material, basat en les diferències de camins òptics, i per tant, de fases, entre els dos raigs en què se n’ha dividit un, quan han travessat medis materials diferents.
Aquesta mesura de diferència de camins òptics és feta produint interferències entre els dos raigs Segons que la divisió del raig en dos hagi estat feta usant escletxes de Young o per reflexió en superfícies semitransparents, l’aparell és anomenat de Rayleigh o de Jamin Els refractòmetres són els aparells bàsics d’una tècnica de mesura molt precisa dels índexs de refracció amb un marge d’error del 10 - 6 per cent, anomenada refractometria interferencial
HiperMAN
Telecomunicacions
Estàndard de l’ETSI per a sistemes fixos d’accés sense fils de banda ampla.
Els sistemes de comunicació operen en la banda de 2 GHz a 11 GHz, utilitzant la tècnica de modulació multiportadora OFDM i considerant diferents tipus de modulació adaptativa, des de QPSK fins a 64-QAM El grup de treball d’ETSI HiperMAN ha collaborat amb el del IEEE WirelessMAN estàndard 80216a, i ambdós grups acordaren en la definició de les especificacions dels estàndards el 2004, capes físiques OFDM similars, facilitant així la interoperabilitat
Associazione Archivistica Ecclesiastica
Associació professional creada el 1956 a Roma per arxivers d’institucions catòliques amb l’objectiu d’oferir un marc per a tractar els assumptes d’interès comú i les línies més recents de la teoria arxivística.
L’associació es creà també amb la intenció d’ésser un instrument de cooperació en el camp de la tècnica arxivística i de la investigació dels problemes dels arxius Des del 1957 organitza convenis anuals per a tractar temes monogràfics d’interès per als arxius de l’Església Catòlica i sovint per a tota mena d’arxius les actes es publiquen en la revista Archiva Ecclesiae , el primer número de la qual aparegué el 1958
Jacques Louis Reverdin
Cirurgià suís.
Juntament amb el seu cosí Auguste Reverdin Ginebra 1848 — 1908, amb qui compartí la direcció d’una important clínica quirúrgica de Ginebra, féu valuoses aportacions a la tècnica operatòria, millorà l’instrumental com, per exemple, amb l’anomenada agulla de sutura de Reverdin , etc i fou el primer que interpretà adequadament els símptomes d’hipotiroïdisme després de l’extirpació del goll, tot recomanant l’extirpació només parcial del tiroide per tal d’evitar aquestes complicacions
Fidel Enric Raurich i Sas
Física
Físic i químic.
Catedràtic emèrit de la facultat de farmàcia de Barcelona, es llicencià a Barcelona el 1915 i es doctorà a Madrid L’any 1926 féu estudis a Lausana i Ginebra Publicà nombrosos articles d’anàlisi química i de tècnica física Fou membre numerari de les Reials Acadèmies de Ciències, Medicina i Farmàcia de Barcelona, i president d’aquesta darrera, així com director de l’Institut Oficial de Control de Medicaments, més tard, de Farmacologia
Carlos Fernández Cuenca
Cinematografia
Crític i erudit cinematogràfic castellà.
Dirigí alguns films Leyenda rota 1939, Los misterios de Tánger 1942 i Otros tiempos 1959-60 Fou president de la Filmoteca Nacional de España i director fins el 1966 del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià Escriví, entre altres obres Historia del Cine 1948-50, Picasso, en el cine también 1971, La Guerra de España y el Cine 1972, i Segundo de Chomón, maestro de la fantasía y de la técnica 1871-1929 1972
Alexander Lernet-Holenia
Literatura
Escriptor austríac.
La seva obra reflecteix sobretot la vida militar, a la qual pertangué, i la de l’alta burgesia del seu país Amb una tècnica molt acurada, escriví prosa amena i obres teatrals de molta repercussió Destaquen els contes Der Herr von Paris ‘El cavaller de París’, 1936 i Der Baron Bagge ‘El baró Bagge’, 1936, com també la novella Mars im Widder ‘Mars a Àries’, 1941 Fou president del PEN-Club austríac 1969-72
Thomas Lawrence
Lady Elisabeth Conyngham , obra del retratista anglès Thomas Lawrence
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor retratista anglès.
Protegit per JReynolds, el succeí com a pintor del rei 1792 Introduí innovacions en la tècnica del retrat, que aplicà sobretot en una primera etapa preromàntica Retrat de lord Granville Leverson-Gower , 1795-98, coll Earl Granville, Londres, però després del 1806 es decantà per un estil més clàssic, com palesen els Retrats de Waterloo 1815, dels principals personatges aliats participants en les guerres napoleòniques, o el del papa Pius VII 1818
John Bull
Música
Compositor, virginalista i organista anglès.
Fou organista a Hereford 1582, Londres 1591, Brusselles 1614 i Anvers 1617 i primer professor al Gresham College de Londres Fou un dels creadors de la tècnica del teclat i dels procediments que independitzaren l’escriptura instrumental de la vocal Compongué unes 150 peces per a teclat, que foren incloses als reculls Parthenia 1612 i The Fitzwilliam Virginal Book 1630 També escriví música per a viola 50 peces i obres vocals anthems , madrigals
Josep Bonet i Bertran
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte i dissenyador.
Estudià a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, de la qual fou professor 1975-78 És membre fundador del Studio PER, amb LlClotet, OTusquets i CCirici Amb aquest darrer ha realitzat projectes per al sector públic remodelatge del Museu de Zoologia de Barcelona, acabat el 1989, i de la plaça de l’Univers, al firal de Montjuïc i encàrrecs privats Ha rebut diversos premis FAD per la seva activitat com a dissenyador
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina