Resultats de la cerca

Creador de la secció de futbol sala del Futbol Club Barcelona el 1986, en fou el responsable durant nou anys També tingué responsabilitats dins l’organigrama de la selecció catalana de futbol sala Fou directiu del FC Barcelona durant el mandat de Joan Gaspart 2000-03

En aquesta competició internacional participaren quatre seleccions Espanya, Itàlia, França i Bèlgica, amb equips de vuit púgils La competició tingué lloc a l’Olímpia i l’equip italià s’adjudicà la copa pel marge d’un punt sobre el combinat estatal, format únicament per boxadors catalans

Fou un dels collegiats catalans amb més temporades a primera divisió Hi arbitrà des de la temporada 1950-51 fins a la 1962-63 El seu darrer partit tingué un gran ressò mediàtic perquè expulsà Di Stefano al Santiago Bernabéu en la semifinal de Copa del 1963

D’origen italià, al principi del segle XX tingué una sala d’armes a Barcelona, amb el seu nom Participà en el primer Certamen Nacional d’esgrima que se celebrà a Espanya, el torneig de Múrcia 1900, com a representant de la Sala Ferruccio de Barcelona

En llengua castellana tingué periodicitat setmanal fins el 1975, quan esdevingué mensual Seguia l’actualitat esportiva local i del Maresme, a més d’aportar apunts culturals Fou impulsada per Josep Gomà Carol i Joaquim Saltor Castellsagué, com a director, també creadors de Tot Esport i Tot Mataró

Propietat de la societat Ricart-España, fou construït el 1930 al centre de l’autòdrom de Terramar El camp d’aterratge feia uns 200 m de longitud i el manteniment de les installacions depenia de la societat Aeròdrom Canudas El 1931 hi tingué lloc una competició aeronàutica

A Barcelona els llancers estaven units amb l’ofici d’espasers espaser, organitzat entre el 1390 i el 1400 L’ofici sembla que tingué una certa vitalitat vers la meitat del s XV, i decaigué a partir del s XVI, pels canvis produïts en matèria d’armament

Filla de Gonzalo Mora y Fernández, quart marquès de Casa Riera, es casà el 1960 amb el rei Balduí I de Bèlgica i no tingué descendència En morir Balduí 1993, tot i que la corona passà a Albert, germà d’aquest, conservà el títol de reina

Organitzat per la Federació Catalana de Lluita, fou el torneig de lluita més rellevant de Catalunya i tingué la presència de diversos equips estatals i de la selecció catalana Els participants competien per categories de pes en les modalitats de lluita grecoromana i lluita lliure olímpica

L’enfrontament tingué l’origen al comtat d’Àlaba, s’estengué després a tot el País Basc i es barrejà amb la lluita dels bàndols navarresos d’agramontesos i de beaumontesos Amb la consolidació del poder reial, a la fi del s XV, finiren els desordres