Resultats de la cerca

Duc de Rivoli i príncep d’Essling General el 1793, decidí les batalles de Lodi i de Rivoli derrotà els russos a Zuric 1799 i defensà Gènova 1800 Mariscal des del 1804, es distingí a Essling i a Wagram però, enviat a Portugal, no pogué rompre les línies de Welington a Torres Vedras i lliurà la batalla, sagnant i indecisa, de Fuentes de Oñoro 1811 Home intelligent i coratjós, caigué en desgràcia a causa de la seva rapacitat

És considerat un dels més destacats autors de l’anomenada escola valenciana, juntament amb D Torres, Micharmut i Sento Estudià arts i oficis a València, i començà a publicar en revistes underground , i posteriorment a Cairo i 1984 Dels seus àlbums publicats destaquen, com a illustrador, La pirámide de cristal 1984, Macao 1987, i Marco Antonio 1991, entre d’altres, i com a guionista Livingston contra Fumake 1987, illustrat per Keko, i Mujeres fatales 1990, amb dibuixos de Max

Contractat el 1568 per JTynne, treballà amb ell en la reconstrucció de la seva casa a Warminster, al comtat de Wilt 1568-79 Entre les seves obres personals destaca la Wollaton Hall 1580-88, Nottingham, en la qual és evident la influència renaixentista accentuació de les horitzontals, simetria de la planta, etc, mesclada, però, amb elements medievals torres dels angles Féu també el palau per a sir Francis Willoughby i la Hardwick Hall, prop de Chesterfield

Collaborador d' Hora de España i altres publicacions, s’exilià a l’Amèrica del Sud després de la guerra civil Dels seus llibres es destaquen Maria Pita e Tres retratos medievales 1944, Lonxe 1954 i Torres de amor 1942, aquest darrer en castellà La seva poesia és d’inspiració social i política El 1976 retornà a Espanya Pòstumament s’ha publicat Lorenzo Varela Poesia 1979, recull de la seva obra, i Homaxes 1979, recopilació de poemes dispersos

Doctorat en teologia i en cànons, es llicencià en dret a Cervera, on, com a professor, inculcà als alumnes les idees liberals i constitucionals Des del 1824 residí a Barcelona, on exercí càrrecs a la Cúria i ingressà a l’orde dels hospitalers, que arribà a dirigir com a vicari general Amic de Fèlix Torres i Amat, fou poeta ocasional i, amb el pseudònim Marcio , collaborà a “El Vapor” 1833 Publicà discursos en llatí i en castellà

Fill del fundador de la Unió Esportiva Santboiana, Baldiri Aleu i Torres, fou un dels millors jugadors catalans dels anys cinquanta i seixanta Jugà en el primer equip de la Santboiana des del 1955 fins al 1967, època de grans èxits Jugant en la posició de mig d’obertura i essent una peça clau de l’equip, guanyà cinc Campionats d’Espanya consecutius entre el 1958 i el 1962 Fou vuit vegades internacional amb la selecció espanyola

Situació Masia o casa forta de característiques semblants a la veïna de Cal Rei ECSA - J Bolòs Casa forta situada al veïnat de Campdàsens, en un altiplà que s’estén a ponent de la població de Pontons, prop de les torres de Cal Xamanet i de Cal Rei Mapa 35-16419 Situació 31TCF744868 Des de la carretera que va de Pontons a Santes Creus, al quilòmetre 11, 6, surt, a mà dreta, una pista que va cap a la Llacuna Si seguim la carretera de Santes Creus, molt poc més enllà veurem Can Guixó JBM Història Malauradament, no s’han localitzat notícies històriques documentals d’aquesta casa…

Mapa de les esglésies de la Baixa Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Campo Santa Maria de Campo Foradada Sant Andreu de Foradada Sant Pere de Senz Sant Sadurní del Solà Església de Terrassa Santa Maria de Vacamorta Santa Llogaia de l’Espluga de Merli Graus Sant Miquel de Graus Mare de Déu de la Penya, abans Santa Maria de Graus Santa Maria de Grostan Santa Clara de Puigcremat Sant Pere de Torre d’Obato Santa Engràcia del castell de Panillo Sant Anton o Sant Joan de Pano Santa Cecília de Fontova Sant Gregori de Fontova Sant Feliu del Palau de Fontova Sant Martí de Parets Altes Sant…

Desenvolupament enciclopèdic La Rondalla de rondalles, a imitació del “Cuento de cuentos” de don Francisco de Quevedo i de la “Història de històries” de don Diego de Torres composta per un curiós apassionat a la llengua llemosina i treta a llum per Carlos Ros, notari públic aparegué anònima primera edició València 1768, però no hi ha cap dubte sobre la seva atribució al dominicà Galiana S’hi narra com tres germans estan enamorats d’Eufràsia Pep de Quelo, un jove amb una certa fortuna, és el festejador que els pares d’ella veuen amb bons ulls La jove, però, està enamorada de Ximo…

Format fins al decenni dels cinquanta per masies i algunes torres d’estiueig, l’Obra Sindical del Hogar hi programà el 1967 l’edificació d’una Unidad Vecinal de Absorción UVA amb 2 000 habitatges El lloc, esmentat ja al s XI, formà una quadra, dita també de Blanes pel fet d’haver pertangut a aquest llinatge, del qual passà als Centelles i després als Moncayo, marquesos de Coscoyuela de Fantova i comtes de Fuentes, als Pignatelli, ducs de Solferino, i als Llançà