Resultats de la cerca

Al castell de Monells hi hagué una capella dedicada a sant Jaume en què el senyor del castell, Ramon de Palau, en el testament de l’any 1234, disposava d’ésser enterrat i a la qual dotava amb diferents delmes En les Rationes decimarum de l’any 1279 s’esmenta com a “ capella sancti lacobi de Monellis” Al segle XV i al començament del XVI l’advocació principal era a santa Maria Magdalena, si bé hi havia un altar dedicat a sant Jaume L’any 1733 l’església ja estava enrunada A les escasses restes del castell no s’identifica la situació de la capella, en el seu estat actual

Al lloc de “ Benevivere ” tenia un dels seus molts alous el clergue Guigó, segons el seu testament sacramental de l’any 982 L’any 1070 Oliva Gotafred donà unes terres de Biure a Santa Maria de Vilabertran L’església de Sant Esteve de Biure és esmentada l’any 1072 en el testament de Bonadona que, entre d’altres llegats, deixà un mas proper a aquesta església al monestir de Vilabertran, i a la seva filla Ponça un celler que es trobava dins l’església la sagrera de Biure L’església figura en les llistes parroquials dels segles XII, XIV i posteriors L’edifici actual és del…

Situada dins l’antic terme del castell d’Oristà Sempre fou una capella rural vinculada a la parròquia de Santa Maria d’Olost Les primeres notícies es troben l’any 1241 en el testament de Beatriu d’Olost, la qual deixà dos sous a Santa Eulàlia de l’Erm L’any 1687, quan la visità el bisbe Pasqual, ja es trobava en ruïnes i es coneixia com a Santa Eulàlia de Santa Eulàlia, nom que tenia el mas proper a la capella que ara s’anomena Santa Olarieta El seu estat de conservació no millorà i actualment ja no podem veure les seves restes

Fins ara, un únic document datat l’any 1076 testimonia l’existència de l’església de Castellnou de Bassella Consta, segons l’esmentada escriptura, que els marmessors de Dalmau i Ermessenda donaren per manament d’aquests a Santa Maria de la Seu, un alou al terme de la Clua, exceptuant tanmateix la tasca de la collita, la qual l’havien deixat als clergues de Sancti Simeonis perquè preguessin per les seves ànimes El lloc de Castell nou de Basella restava inclòs segons el fogatjament efectuat vers l’any 1381, dins la vegueria de Cervera, i era possessió del bisbe d’Urgell L’edifici…

El lloc de Castellar, llogaret de l’antic terme de Tost, apareix esmentat en un document del 1086, en què Guinedel i els seus fills donaren a Santa Maria de la Seu l’alou que tenien “ in apendicio Sancti Martini in prenominatum locum Kastellari, in terminum kastri Tostensi ” Les afrontacions de l’alou, la roca de Roter a llevant “ in ipsa Gargaieda ” a migdia, el riu Segre a ponent, i el riu Tost al N, no deixen dubtes sobre la seva Identificació L’església de Sant Joan i Sant Martí fou reformada el 1881 Actualment aquest església és annexa de la parròquia d’Adraén

L’església de “Sancti Felicis de Locustaria” apareix documentada l’any 855 entre les possessions del monestir de Santa Maria de la Grassa Durant la primera meitat del segle XI la comtessa Ermessenda, vídua del comte Ramon Borrell, la restituí al bisbe de Girona Berenguer, juntament amb altres possessions L’any 1103 la parròquia de Sant Feliu torna a aparèixer en la cessió d’un alou que el comte Ramon Berenguer III féu al monestir de Sant Feliu de Guíxols L’edifici actual és una construcció d’estil gòtic tardà, dels segles XV-XVI, amb una sola nau molt espaiosa i una portada de…

Aquesta capella, de construcció tardana, apareix esmentada l’any 1260, en un instrument de confirmació del document conegut com a fals III de Gerri , en el qual el comte Frèdol donava al monestir de Gerri, entre altres béns, l’església de Sant Romà d’Escós Potser es troba ja consignada aquesta església en la donació que l’any 1089 feren el comte Artau II i la seva muller Eslonça, Ot i l’abat Pere Ricoll de Gerri, a mestre Ramon, constructor de l’església de Gerri, de l’alou de Santa Maria a Sant Romà d’Estac, que caldria identificar amb la capella de Sant Romà d’Escós

Tot i la manca de referències documentals, la seva història s’associa a la del veí castell de Toralla, que des del segle XII és troba en mans de la família homònima, feudatària dels comtes de Pallars L’any 1163 el cavaller Alamany de Toralla, penedit pels danys que havia infringit a l’església de Santa Maria d’Organyà, li féu donació de tot l’honor que posseïa “ in kastrum de Torallola ” Al primer terç del segle XVII Torallola consta, al costat de Toralla, Serradell i altres, com un domini de Lluís de Toralla, dins la sots-vegueria de Pallars L’any 1831 n’era titular la família…

Probablement el lloc de Castellsalvà, ara despoblat, era situat en un tossal entre Belianes i Arbeca El 1183 consta que la seva església era sufragània de la parròquia de Santa Maria de Maldà i que depenia de la canònica de Sant Vicenç de Cardona Al final del segle XIII el lloc encara restava habitat, atenent a diversos plets dels homes de Belianes amb els de Castellsalvà per l’ús de les aigües del Riu Corb El seu abandó es produí durant el segle XIV, en una època de gran davallada demogràfica De l’església, en devien restar alguns elements fins a mitjan segle XV Se’n desconeix…

Aquest castell és conegut des de l’any 1068, en què apareix en el testament d’Arsenda, esposa d’Arnau Mir de Tost Arsenda establí que el castell de Marcovau fos donat a Sant Miquel de Montmagastre, priorat de Sant Pere d’Àger des del 1065, i a Santa Maria d’Artesa, i que el seu nebot Ramon Bernat el posseís al servei del seu senyor i de les dites esglésies Fins el 1193 no es tenen noves referències sobre Marcovau, concretament en el testament de Guerau Alemany, on Marcovau figura entre els feus que aquest posseïa pel vescomte d’Àger Actualment no resta res del castell al poble de…