Resultats de la cerca
Es mostren 47191 resultats
electronegativitat
Química
Capacitat que té un àtom per a atreure’s els electrons de l’enllaç covalent que forma amb un altre àtom, és a dir, tendència que presenta un àtom a compartir desigualment els electrons de l’orbital o els orbitals del seu enllaç.
Hom ha convingut d’acceptar com a valor de l’electronegativitat d’un element el valor que aquest agafa en combinar-se amb l’hidrogen L’escala d’electronegativitats fou calculada per primera vegada per Linus Pauling a partir dels moments dipolars, electroafinitats i potencials d’ionització, bo i donant com a valor patró 4,0 per al fluor L’electronegativitat és emprada en fórmules empíriques per a calcular el caràcter iònic d’un enllaç i també per a calcular de manera aproximada la longitud d’enllaç a partir de la longitud dels radis covalents
autoclau de contrapressió
Tecnologia
Autoclau caracteritzada pel fet que en el seu funcionament existeix una contrapressió, feta amb aire comprimit des de l’exterior, que manté automàticament constant la pressió total en totes les etapes (escalfament, esterilització i refredament) i la fa independent de la temperatura.
Aquesta contrapressió ha de mantenir l’autoclau unes 0,2 atm per damunt de la pressió corresponent a la temperatura màxima La seva utilització fonamental és per a esterilitzar aliments continguts en envasos de vidre, en els quals un canvi de pressió pot fer saltar les tapes o trencar els envasos
tarantisme
Patologia humana
Manifestació histèrica convulsiva observada des del segle XV a diverses localitats de la Pulla (Itàlia), sobretot a Tàrent (d’ací el seu nom), atribuïda popularment a la picada de la taràntula i de la qual hom guaria per mitjà d’una dansa frenètica.
Al tarantisme hi ha associat l’origen de la tarantella
rotor
Transports
Conjunt format pels plans de sustentació rotatoris o pales, el seu arbre de rotació i els dispositius reguladors de l’angle d’atac de les aspes i de la inclinació del pla de rotació, que assegura la sustentació en els giroavions (autogir, helicòpter).
tartana
Transports
Embarcació menor de vela llatina, baixa de popa i de proa, amb un pal perpendicular a la quilla en el seu punt mitjà, que arbora, també, ultra el botaló de floc, un pal petit a popa semblant a una asta de bandera.
Avui gairebé inexistents, foren molt emprades a la Mediterrània per a la pesca i el cabotatge
treballar
Emprar-se físicament o mentalment amb un esforç sostingut en l’execució d’alguna cosa, especialment de quelcom que hom fa principalment pel guany que en prové, per l’obligació que té de fer-ho pel seu càrrec, la seva professió, etc.
tòrcer
Deformar (un cos) per l’acció d’una força que tendeix a fer girar l’un dels seus extrems o una de les seves parts al voltant del seu eix longitudinal mentre l’altre és privat de girar o gira en sentit contrari.
Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries
Agronomia
Empresa pública de la Generalitat de Catalunya, creada el 1985, que centra l’activitat en la investigació científica i la transferència tecnològica en l’àmbit de l’agricultura i la indústria agroalimentàries i que ajusta el seu funcionament a l’ordenament jurídic privat.
Pretén impulsar la innovació tecnològica basada en l’avenç científic, i facilitar-ne l’aplicació per part dels agents econòmics, per tal de contribuir a la modernització i al desenvolupament econòmic del sector agroalimentari de Catalunya, i alhora coordina els sectors públic i privat Per a assolir els seus objectius duu a terme les funcions de recerca i desenvolupament experimental R+D transferència tecnològica publicacions, informació sobre els projectes R+D, contractes de cessió, de venda o convenis d’explotació de patents recerca contractual i assistència tècnica i formació especialitzada…
batalla de Morella
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a Morella el 1084, en topar les forces del Cid (al servei d’al-Mu’tamin, rei musulmà de Saragossa) amb les del rei musulmà de Lleida, al-Munḏir, i el seu aliat, el rei aragonès Sanç Ramires.
El Cid vencé i feu diversos presoners aragonesos
regne de Menorca
Història
Denominaciódonada a l’illa de Menorca en el seu darrer període de dominació musulmana, després de la conquesta de Mallorca per Jaume I de Catalunya-Aragó, el 1229, cosa que li conferia una independència de fet en les relacions amb els estats cristians.
Es mantingué en la titulació dels reis de Catalunya-Aragó després de la conquesta de l’illa, el 1287, i posteriorment en la dels d’Espanya