Resultats de la cerca

L’estel α Octantis pertany al tipus espectral F4, és a una distància de 148 anys llum i té una magnitud aparent de 5,4 En l’Octant, però, contràriament als convenis establerts, l’astre més brillant és catalogat com a β Octantis i té una magnitud aparent de 4,34 La regió del firmament ocupada per l’Octant conté també el pol sud celeste Malgrat això, la constellació de l’Octant no és utilitzada en l’orientació nocturna dels navegants, perquè els 56 estels visibles a ull nu que conté són poc brillants La constellació que hom utilitza com a referència per a situar el pol sud és la Creu del Sud,…

Visqué a Florència 1562-74 a la cort dels Mèdici, on publicà De auctoritate Sanctae Scripturae 1562 A Cracòvia entrà en contacte amb grups anabaptistes, dels quals fou cap espiritual tot i que no l’acceptaren a la secta perquè no era rebatejat la seva doctrina socinianisme els mantingué units en la “comunitat de Germans Polonesos”, enfront de les pressions del calvinisme i dels catòlics d’Augsburg La confiscació dels seus béns per la inquisició 1590 li permeté de sortir de l’anonimat de les obres signades amb pseudònim El 1656 foren publicades les seves obres completes a la Bibliotheca…

Estudià a Chemnitz, on conegué Heckel i Kirchner, amb els quals formà el grup Die Brücke a Dresden Fins 1913-14 fou partidari d’un expressionisme amb molta força d’impacte, de color molt viu, i on el dibuix és el simple suport d’una referència figurativa El 1911 tot el grup es traslladà a Berlín Dos anys més tard, la irrupció de l’art negre a Europa i la mateixa evolució dels altres membres del grup el dugueren a donar més importància a les formes i al dibuix, que se simplifiquen i arriben quasi a una contraposició de línies rectes i corbes molt anguloses Entre el 1920 i el 1930 fou més…

Estudià matemàtiques i astronomia, abans de dedicar-se a la recerca de noves formes i tècniques narratives És conegut sobretot per la biografia del revolucionari francès Fouqué und einige seiner Zeitgenossen ‘Fouqué i alguns dels seus coetanis’, 1958 El seu estudi sobre l’aventurer i escriptor alemany Karl May, Sitara und der Weg dorthin ‘Sitara i el camí cap enllà’, 1963, ha provocat moltes polèmiques De les seves narracions i novelles, totes de gran originalitat formal i fins i tot extravagant, cal destacar Leviathan 1949 Das steinerne Herz ‘El cor de pedra’, 1956, Die Gelehrtenrepublik ‘La…

Fill de pare mallorquí, es dedicà bàsicament al comerç Fou regidor del consistori de Terrassa entre el 1920 i el 1923 i tinent d’alcalde el 1930 S’interessà pel pintoresquisme i el món dels gitanos, que plasmà en el llibre de narracions Gitanos Llibre d’amor i de pietat 1911, proper a la influència modernista Com a poeta publicà quatre llibres de to convencional Primerenques 1903, Poesies 1918, Camí de meravelles 1920, amb pròleg de Gabriel Alomar, i Dolça llum 1924 És autor també de dues novelles Com nosaltres perdonem 1926, amb pròleg d’Ignasi Iglésias i Tot cendra 1931 També escriví i…

Secretari del cardenal Gaspar de Borja i de Velasco, restà amb ell a Roma i a Nàpols Fou ministre a Baviera, representant en el Congrés de Münster i conseller d’Índies a Madrid Com a historiador publicà la Corona gótica, castellana y austríaca 1648, de la qual només redactà la història dels gots Més importants són les Empresas políticas o Idea de un príncipe político-cristiano representada en cien empresas 1640, obra inclosa en el corrent renaixentista de l’emblemàtica, i que tracta de la formació del príncep cristià, tot rebatent les idees del Príncep de Maquiavel A la República literaria…

Conreador sobretot de la poesia, publicà diversos reculls, com els Sòmnis dau matin 1940, Sòmnis de la nuòch 1942, La pietat dau matin 1963, que influïren profundament sobre la generació poètica apareguda després del 1945 Amb Vèrd Paradís 1961 i Vèrd Paradís II 1974, expressà tot el seu saber poètic amb mots del vell llenguatge popular que sabé introduir en ritmes encantadors Dóna així, també, a la prosa occitana un dels seus models més purs Posteriorment publicà, en poesia, Lo Maucòr de l’unicòrn 1992 i D’aicí mil ans de lutz 1995 i, en prosa, Lo corbatàs roge 1997 Fou un dels fundadors de l…

Practica un periodisme basat en l’experiència viscuda, mètode que li ha permès l’accés a informacions sobre accions al marge de la llei dutes a terme per part d’individus o organitzacions teòricament respectables En Was wollt ihr denn, ihr lebt ja noch ‘Què més voleu, ja viviu, 1973 denuncia l’explotació a què són sotmesos els treballadors de certes empreses alemanyes Der Aufmacher ‘El publicista’, 1977 descriu la distorsió de la informació per part del diari sensacionalista “Das Bild”, i en Wie hätten wir's gerne ‘Com ho preferiríem’, 1975 la manipulació ideològica dels quadres d’empresa…

Membre del cos diplomàtic des de l’any 1945, fou observador d’Àustria a l’ONU 1955, ambaixador al Canadà 1956-60 i representant permanent d’Àustria a l’ONU 1964-68 Candidat per la democràcia cristiana en les eleccions presidencials del 1971 47% dels vots, substituí Situ U Thant com a secretari general de l’ONU 1972-81 Malgrat la controvèrsia sobre la seva presumpta responsabilitat en crims de guerra com a oficial de l’exèrcit alemany a Iugoslàvia i a Grècia durant la Segona Guerra Mundial, el 1986 fou elegit president de l’estat primer president austríac no socialista des del 1945 Tot i que…

Féu la primera exposició l‘any 1972, a la seva ciutat, i es consolidà al llarg dels anys com un dels pintors més destacats de la seva generació El 1978 participà en l’exposició collectiva “Seny i Rauxa” al Centre Pompidou de París, dedicada a l’art català contemporani Fou també seleccionat com un dels representants de la neofiguració europea en l’exposició “Europa-79” de Stuttgart Aquestes dues exposicions el projectaren internacionalment i els anys següents dugué a terme nombroses exposicions individuals i collectives Tot i que la seva producció és sobretot pictòrica, conreà també l'…