Resultats de la cerca
Es mostren 2311 resultats
Guillem d’Anglesola
Història
Senyor de la baronia de Bellpuig (Guillem IV d’Anglesola).
Succeí el seu pare Guillem III el 1296 Participà en la campanya de Sardenya a les ordres de l’infant Alfons, el futur Alfons III En la decisiva batalla de Lucocisterna 1324, davant la ciutat de Càller, on 500 cavallers i 2 000 infants catalans venceren 1 200 genets i 2 000 ballesters amb altres tants peons de l’exèrcit de Pisa, Guillem d’Anglesola comandà l’avantguarda catalana, gràcies al coratge de la qual la victòria fou completa Es casà amb Beatriu, filla d’Arnau Roger II de Pallars, que probablement li portà en dot el vescomtat de Vilamur
Federico Carlo Gravina
Marí sicilià al servei dels Borbó d’Espanya.
Entrà a la marina hispànica 1775 i participà en els setges de Gibraltar 1779 i de Menorca 1781 A la Guerra Gran 1793-95, després de prendre part en les operacions de Toló 1793, intentà de protegir els ports de Portvendres, Cotlliure 1794 i Roses 1794-95 Després de dirigir l’esquadra de l’Atlàntic durant la guerra contra la Gran Bretanya 1796-1802, fou ambaixador a París 1804-05 posteriorment comandà els vaixells hispànics de l’esquadra conjunta hispanofrancesa de Villeneuve, derrotada pels britànics a Trafalgar 1805 Morí a conseqüència de la greu ferida en un braç rebuda durant la …
Joan Francesc de Pròixida i de Centelles-Castellet
Història
Segon comte d’Almenara i d’Aversa.
Fill de Nicolau de Pròixida i de Calataiud Serví Joan II durant les guerres de Catalunya i participà en les lluites contra Jaume d’Aragó per la baronia d’Arenós Féu bàndol amb els Montcada contra Pere Maça de Liçana, al qual vengué després els llocs de Llutxent, Quatretonda i Pinet En ajuda de Ferran de Castella, lluità contra els partidaris de la infanta Joana a la batalla de Toro Participà al setge de Màlaga durant les guerres de Granada Assistí a les corts de Montsó 1510 Casat amb Beatriu Vives de Canyamars, el succeí en el patrimoni llur fill Gaspar
Agustí de Copons i de Copons
Història
Segon marquès de Moja.
Fill de Ramon de Copons i de Grimau, fou un dels fundadors de l’ Acadèmia Desconfiada 1700 Gentilhome de cambra del rei, el 1702 lluità sota la bandera de Felip V de Castella a Itàlia, on participà en la batalla de Luzzara El 1718 fou elegit regidor del primer ajuntament de Barcelona El seu fill, Josep de Copons i d’Oms 1719-90, quart marquès de Moja per mort del seu germà Gaietà Lluís, feu construir, amb la seva muller, marquesa de Cartellà, l’anomenada Casa Moja, a la Rambla de Barcelona Era germà de Pere de Copons
Levàdia
Ciutat
Ciutat de la Grècia Central i Eubea, Grècia, al nomós de Beòcia, al N del golf de Corint.
Té indústria tèxtil Sorgí en el lloc de l’antiga ciutat homònima, cèlebre pel santuari i l’oracle de Trifoni Sota la dependència de Tebes, esdevingué independent el 386 aC Fou pròspera durant l’època romana imperial El 1311 passà a mans de la Companyia Catalana, arran de la batalla del Cefís, i els seus habitants grecs, pel fet d’haver ajudat els catalans, reberen pràcticament els drets i els privilegis dels francs Durant l’ocupació catalana 1311-79 la ciutat formà part del ducat d'Atenes i es regí segons els Usatges Del 1392 a la dominació turca fou regida pels Acciaiuoli
Teramenes
Història
General atenès.
Deixeble de Sòcrates i orador influent, fou políticament versàtil Collaborà en la rebellió oligàrquica de Pisandre i Antifont 411 i formà part del consell dels Quatre-cents, així com del govern democràtic que deposà el consell Participà en la batalla naval de les Arginuses 406 Després de la desfeta atenesa a Egospòtamos 405, intrigà amb els espartans, negocià la capitulació d’Atenes amb Lisandre i fou un dels caps dels trenta tirans que condemnaren a mort els demòcrates més conspicus L’oposició als excessos dels collegues, però, li valgué l’acusació de traïdor i la pena capital
Valentinià III
Història
Emperador romà d’Occident (425-455), fill de Constanci III i de Gal·la Placídia.
Obtingué la successió d’Honori mort el 423, que fou efectiva amb la coronació 425 a Roma, foragitat l’usurpador Joan per Teodosi II d’Orient Durant la seva minoritat governà Galla Placídia Durant el seu regnat l’Imperi perdé 429 els territoris d’Àfrica, però pogué vèncer Àtila a la batalla dels Camps Catalàunics 451, per obra del general Aeci , que tingué molta influència a la cort i que Valentinià feu occir per instigació dels enemics d’aquell L’emperador mateix fou mort en una conjuració Amb ell l’Imperi d’Occident arribà a la crisi definitiva
Carles I de Bretanya
Història
Duc de Bretanya (Carles I: 1341-64).
Comte de Guisa Nebot de Felip VI de França i hereu al ducat de Bretanya per matrimoni 1337 amb Joana de Penthièvre, neboda del duc Joan III Mort aquest 1341, li disputà el ducat Joan, comte de Montfort l’Amaury, sostingut per Eduard III d’Anglaterra, originant la llarga lluita per la successió de Bretanya Després d’uns èxits inicials, caigué presoner dels anglesos a la batalla de la Roche-Derrien 1314 recobrà la llibertat el 1356 i, en ésser represa la lluita 1363, fou derrotat i mort a Auray 1364 Ja en vida tingué fama de santedat fou beatificat el 1904
Mikhail Illarionovič Kutuzov
Història
Militar
Mariscal rus, conegut també per Goleniščev-Kutuzov.
Príncep Smolenskij Gran estrateg, fou un dels fundadors de l’art militar modern rus i participà en quasi totes les campanyes de l’època El 1811 derrotà els turcs i els féu signar el tractat de pau de Bucarest En la guerra contra Napoleó mostrà una gran habilitat, tant militar com diplomàtica després de la batalla de Borodino lliurà Moscou a Napoleó per salvar l’exèrcit i tallà la retirada vers el sud de les tropes franceses, que obligà a tornar per les terres que abans havien devastat, sota un clima inhòspit i l’atac constant de l’exèrcit i els guerrillers russos
Micó
Pintura
Pintor grec, actiu en 470-450 a C.
Collaborador de Polignot, participà en la decoració del temple dels Dioscurs i del de Teseu També pintà el pòrtic de l’àgora d’Atenes i hi representà el combat de les amazones i Teseu i la batalla de Marató, obres que no han estat conservades, com la resta de la seva producció Sembla que el seu estil era molt afí al de Polignot, tant en la composició com en l’ús dels quatre colors fonamentals Resta, encara, una base de l’estàtua de bronze de Càllies signada amb el seu nom, la qual cosa fa suposar que també exercí l’escultura
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina