Resultats de la cerca
Es mostren 2096 resultats
morabatí
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a diferents tipus monetaris d’or batuts als regnes cristians, que seguien els patrons del morabatí almoràvit.
El morabatí alfonsí o castellà fou encunyat per Alfons VIII de Castella amb llegenda cúfica, però de contingut cristià, amb l’afegit d’una creu i les lletres ALF Seguia la metrologia del model i circulà abundantment a Catalunya, fet documentat entre el 1218 i el 1269 Continuà batent-se en el breu regnat del seu successor Enric I 1214-17 i no hi ha evidència que continués en els regnats posteriors El morabatí lleonès fou encunyat pels reis lleonesos Ferran I 1157-88 i Alfons XI 1188-1230 seguint el patró metrològic del morabatí almoràvit, però amb tipologia cristiana ofereix una de les més…
Jesús Gil i Calpe
Historiografia catalana
Arxiver.
Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i fou arxiver de les delegacions d’hisenda de Tarragona i Sant Sebastià, i també bibliotecari de la Facultat de Medicina de la UV Director numerari del Centre de Cultura Valenciana, exercí com a secretari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles València, i dirigí la revista d’aquesta entitat Archivo de Arte Valenciano , on publicà alguns articles És autor dels opuscles Noticia biográfica del director de número Dr D Juan Luis Martín Mengod 1919, “El cervantismo en Valencia” addenda al llibre Vida de…
Vicent Pascual i Pérez
Historiografia catalana
Arqueòleg.
Cursà estudis d’arquitectura a Madrid i de belles arts a l’escola de Sant Carles de València Juntament amb Camil Visedo s’inicià en la prospecció arqueològica, descobrint i excavant diversos jaciments a l’Alcoià i les comarques centrals i meridionals del País Valencià Des del 1958 fou conservador del Museu Arqueològic d’Alcoi, i continuà les excavacions per tot el País Valencià en collaboració amb el Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València Entre les seves publicacions destaquen El poblado ibérico del Puig 1952, El ídolo oculado de la cueva Bolumini de Alfafara 1957…
Robert Goberna i Franchi
Música
Compositor, organista i crític musical català.
Estudià música a l’Escolania de Montserrat, on adquirí una sòlida formació com a organista A Barcelona, fou alumne de piano de CG Vidiella, i durant un temps desenvolupà una carrera de pianista, tocant en diversos cafès barcelonins Organista de l’església de la Concepció, oferia concerts d’orgue al Palau de Belles Arts, que posseïa un dels instruments més importants a la Barcelona del seu temps, el primer a la Península Ibèrica de funcionament elèctric Dirigí durant l’any 1905 la Societat Coral Euterpe, i també l’Orfeó Barcelonès Fou un crític musical molt ben considerat i…
Rudolf von Laban
Música
Pintor, coreògraf, pedagog i teòric de la dansa eslovac.
Estudià pintura, escultura i arquitectura a Viena i, el 1900, ingressà a l’Escola de Belles Arts de París El 1910 començà a experimentar en una notació del moviment per tal d’alliberar la dansa de la música El 1913 obrí un taller de dansa a Munic, i poc després una escola a Monte Verità, a Ascona Itàlia Després de la Primera Guerra Mundial tornà a Alemanya, on obrí diversos centres Laban El 1936 les autoritats del nacionalsocialisme, interessades per les seves composicions plàstiques i moviment de massa, li encarregaren l’organització dels jocs olímpics El 1937 fugí d’Alemanya…
María Teresa Prieto
Música
Compositora asturiana.
Inicià els estudis musicals a l’Escola de Belles Arts d’Oviedo i els continuà al Conservatori de Madrid, on estudià piano amb José Cubiles i harmonia i composició amb Benito García de la Parra i Nemesio Otaño El 1936 es traslladà a viure a Mèxic, on prosseguí la seva tasca compositiva S’interessà per l’evolució de l’estètica musical i dels seus procediments tècnics Amb l’adopció de la tècnica modal Cuarteto modal , Seis canciones modales , sense refusar un nacionalisme musical proper al de M de Falla Sinfonía asturiana o influïda per Carlos Chávez Chichen-Itzá , arribà també…
Johann Anton André
Música
Compositor i editor de música alemany, fill de Johann André.
Inicià la seva educació musical de molt petit, i a sis anys ja compongué peces senzilles Estudià composició a Mannheim amb GJ Vollweiler 1792-93 i el 1796 ingressà a la Universitat de Jena per a estudiar belles arts Aviat retornà a Offenbach per a dirigir l’editorial musical de la família El 1799, durant un viatge de negocis per Alemanya i Viena, adquirí a Munic el procés litogràfic de Senefelder i Gleissner de mans dels propis creadors, que passaren a formar part de la plantilla de l’empresa Aspirà a editar un catàleg cronològic dels manuscrits mozartians des del 1784 fins al…
Orazio Frugoni
Música
Pianista italià naturalitzat nord-americà.
Nascut a Suïssa de família italiana, començà la seva formació musical al Conservatori Giuseppe Verdi de Milà, on estudià piano amb G Scuderi Prosseguí els estudis a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, activitat que compaginà amb les classes de perfeccionament amb Alfredo Casella a Siena i de Dinu Lipatti al Conservatori de Ginebra, on obtingué el premi de virtuosisme el 1945 Debutà a Itàlia el 1939, i el 1947 inicià una sèrie de gires pels Estats Units Enregistrà per primera vegada el Concert en mi ♭ WoO 4, conegut com el concert número 0, de L van Beethoven Després d’haver fet nombroses…
Josep Artigas Ojeda
Escalada
Excursionisme
Esquí
Disseny i arts gràfiques
Excursionista, escalador, esquiador i il·lustrador.
Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts de La Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC i del Club Excursionista de Barcelona, també fou cofrare del Grup Cavall Bernat del Monestir de Montserrat Realitzà el disseny del 15è aniversari del Centre Acadèmic d’Escalada CADE Com a illustrador collaborà en diversos llibres de muntanya Diccionario de la Montaña 1963, d’Agustí Faus i Costa Escalada 1948-54, d’Ernest Mallofré i finalitzat per Estanislau Pellicer en morir el primer, i Primera ayuda en accidentes de montaña y esquí 1952, escrit…
Numància

Vista aèria de Numància
Patronato de Turismo de Soria
Ciutat
Antic poblat o ciutat dels celtibers, habitada possiblement pels arevacs
, famosa perquè constituí un dels centres principals de la resistència celtibèrica contra l’ocupació romana durant el s. II aC.
Les ruïnes, excavades en bona part, són al Cerro de Garray, prop de Sòria La primera fase de la lluita fou provocada per l’acolliment que els numantins donaren als belles , que lluitaven contra els romans Numància fou atacada pel cònsol QFulvi Nobilior 153 aC, però resistí El cònsol MClaudi Marcel, amb un segon exèrcit, aconseguí una pau negociada 151aC La segona fase de la lluita derivà de l’alçament de Viriat, al qual els celtibers s’afegiren 143 aC Després d’haver resistit diversos atacs, Escipió Emilià, que havia acabat d’arrasar Cartago, establí un setge sòlid, amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina