Resultats de la cerca

Antic lloc de moriscs el 1602 era habitat per disset famílies, al s XVI fou agregat a la parròquia de Benimassot

Situada a la vora del riu Witham, és un centre comercial i industrial material agrícola, motors dièsel, indústria mecànica Fundada a l’època romana, tingué molta importància comercial durant l’alta edat mitjana La catedral, començada el 1072, fou construïda en els tres estils del gòtic anglès La façana i la sala capitular són d’estil gòtic primitiu que conserva encara molt del romànic normand 1175-1250 La nau i l’Angel’s Choir són en Decorated Style i presenten grans complicacions decoratives, amb voltes cobertes de tirants i nervis suplementaris 1256-1320 Les torres són d’estil perpendicular…

Lloc de moriscs, el 1563 tenia 3 focs

Situada al NE de Portsmouth, és centre agrícola i industrial maquinària elèctrica, metallúrgia, vehicles, joguines i plàstics

Antic centre comercial i portuari, a la mar del Nord, creix amb l’expansió del port per a poder atendre a les necessitats de l’explotació de la conca carbonífera de Durham La construcció naval i la fabricació de motors marins són les principals activitats de l’economia urbana També té indústria pesquera

Situada als vessants dels Downs del nord, és travessada pel riu Wey, que la comunica amb el Tàmesi És un mercat i un centre comercial Hi ha fàbriques d’automòbils, de plàstics, de maquinària i de cervesa

És el principal port anglès per a la pesca de la sardina, a l’estuari del Breydon Water Té indústria d’aparellatge naval, cervesera i tèxtil

És situada en una península entre el port de Portsmouth i el Solent, braç de mar que separa l’illa de Wight de la terra És seu d’importants establiments navals, draçanes i construcció de motors i maquinària lleugera La seva indústria és diversificada

El comte de Barcelona i Osona Guifré II, a qui pertanyia per donació del rei de França, cedí el dret d’encunyar moneda a la seu de Vic al bisbe i als canonges per testament de l’any 911 Des d’aleshores fins al 1315 que Jaume II adquirí els drets que tenia la mitra de Vic els bisbes encunyaren diners i òbols d’argent, fins a la fi del segle XI, i de billó de quatern, fins a mitjan segle XIII Ferran II inicià la concessió de llicències per a l’encunyació a Vic de moneda local menuts o senyals l’any 1484, que circulà per la ciutat i la vegueria de Vic i Osona Aquests diners i menuts continuaren…

El 934 el comte Sunyer cedí a la catedral de Girona i als seus bisbes un terç del benefici de la moneda encunyada a Girona i el dret d’encunyar-ne, tot reservant-se el dret d’encunyar-ne ell mateix hi ha testimonis des de mitjan segle X de diners i d’òbols gironins d’argent, encunyats probablement pels bisbes tot i que, parallelament a ells, en bateren també els comtes de Barcelona-Girona-Osona Però a la fi del s XII la moneda gironina desaparegué, substituïda per la barcelonesa Bé que inicialment el diner gironí equivalia al barcelonès, a mitjan s XII un sou barcelonès valia 16 diners…