Resultats de la cerca

Debutà l’any 1993 i competí representant el Club Boxa Gallego Prada de l’Hospitalet de Llobregat Es proclamà campió d’Espanya de boxa en la categoria de pes ploma 1992 També guanyà el títol català en la categoria de pes gall 1991 i pes lleuger 1993 Fou dues vegades campió d’Europa de boxa 1997, 1999 i assolí el títol de campió intercontinental llatí 1998 Formà part de la selecció catalana de boxa Es retirà l’any 2000

Començà a la UE Barberà, i després passà al CH Badia, amb el qual guanyà les dues primeres edicions de la Lliga Catalana femenina 1990, 1991 Formà part de la primera selecció espanyola femenina de la història d’aquest esport, que assolí la medalla de bronze al Campionat d’Europa 1991 Tornà al Barberà, i més tard jugà a l’HC Sentmenat, el CP Sant Josep de Badalona i el Cerdanyola HC, en el qual es retirà 2006

S’inicià amb el Club Ciclista Cornellà l’any 1983 Alternà èxits a la pista i a la carretera en categories inferiors S’introduí a la modalitat de tàndems i participà en els Jocs Paralímpics de Sydney 2000, es proclamà campió del món i d’Espanya de fons 2001 i assolí la medalla de bronze als Campionats d’Europa del mateix any Integrà l’equip Genesis 2003-08 abans d’incorporar-se a la Societat Ciclista Ilerdense

Participà amb la selecció espanyola en tres Campionats del Món 2002, 2003, 2006, en què assolí dos subcampionats i un títol mundial El seu palmarès també inclou diversos campionats i subcampionats d’Europa, tant per parelles com per tripletes Ha jugat la Lliga de dards de punta d’acer amb els equips Pineta i Webcoffee Ángel Fou campió de Catalunya per parelles mixtes 2007, parelles masculines 2007, 2009 i per equips 2009, 2010, amb el Club de Dards Montcada

Establí el rècord català de triple salt 1988, però destacà en els llançaments Entre el 1987 i el 2003 fou nou vegades campiona de Catalunya de llançament de disc També assolí els títols catalans de javelina 1988, 1995 i martell 1993 Fou campiona d’Espanya de llançament de disc 1993 i martell 1994, i establí dos rècords estatals de disc 1992 Formà part de la selecció espanyola en dotze ocasions i disputà la Copa del Món de Barcelona 1989

Debutà l’any 1971 en la primera edició de la Fórmula 1430, on guanyà la primera cursa i s’adjudicà el primer títol d’aquesta nova categoria L’any següent, com a membre de l’Escuderia Montjuïc, feu curses internacionals en la categoria Sport 2 litres amb un Chevron B21 amb el qual assolí el quart lloc als 400 km de Barcelona i acabà subcampió d’Espanya de la categoria Abandonà la pràctica esportiva en acabar aquesta temporada

Competí representant el Gimnàs Pac Dom de Mollet del Vallès Assolí la tercera posició al Campionat d’Espanya d’aixecament de banca 2006 Es proclamà campió de Catalunya d’aixecament de banca en la categoria de menys de 82,5 kg 2010 També fou dues vegades subcampió de Catalunya sènior d’aixecament de banca 2006, 2008 El 2011 es desvinculà de la Federació Catalana de Físic Culturisme FCF i s’afilià a l’Associació Espanyola de Powerlifting

Entre els seus primers entrenadors destaca Pere Suñé, en les files del Centre Gimnàstic Barcelonès Com a júnior aconseguí dos títols catalans de 200 m 1995, 1996 Més endavant passà a entrenar-se a les ordres de Juan Pedro Martínez al Futbol Club Barcelona i assolí el títol català promesa de 400 m 1999 El seu millor èxit fou el títol català absolut de 400 m 2001, amb la seva millor marca personal 55,68 s

Es formà i jugà sempre amb el Club de Tennis Turó, de Barcelona És la jugadora amb més títols en el Campionat de Catalunya onze d’individuals entre el 1953 i el 1971 i vuit de dobles entre el 1958 i el 1969 També assolí el rècord de victòries individuals al Campionat d’Espanya, amb nou títols entre el 1952 i el 1963 El seu palmarès es completa amb deu títols de campiona d’Espanya de dobles

Filla del príncep Eduard d’Anglaterra, duc de Kent, succeí en el tron britànic el seu oncle Guillem IV Es casà 1840 amb el príncep Albert de Saxònia-Coburg-Gotha , cosí germà seu Malgrat certes tibantors amb Palmerston i Russell i algunes ingerències en la política exterior, en general fou respectuosa amb les tradicions parlamentàries britàniques, i la seva figura esdevingué el símbol d’una etapa brillant de la història britànica, anomenada ‘era victoriana’’, durant la qual l’imperi colonial britànic assolí l’esplendor màxima Durant el seu llarg regnat 65 anys, la Gran Bretanya adoptà el…