Resultats de la cerca
Es mostren 9301 resultats
tirthaṅkara
Jainisme
Títol (‘ànima perfecta’, ‘sant’) donat als vint-i-quatre patriarques de la tradició jaina (jainisme), coneguts també com a jina
.
Com Buda i alguns riṣi antics, eren de la casta guerrera kshatrīya Coneguts alguns només pel nom, únicament els tres darrers Ariṣṭanemi, Pārśva i Mahavira semblen tenir una base històrica
telefilm
Cinematografia
Pel·lícula rodada per ésser transmesa per televisió.
Pot constituir un film complet, amb durada normal de pellícula cinematogràfica, o pot ésser transmès fragmentàriament a base de capítols successius o com a episodis independents dins una mateixa sèrie
sulfoni
Química
Catió H3S+, derivat formalment del sulfur d’hidrogen per coordinació d’un protó sobre l’àtom de sofre.
El nom sulfoni és emprat com a base de la nomenclatura dels ions formats per protonació, alquilació o fixació d’un altre grup positiu sobre un àtom de sofre divalent
callerès
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de billó batuda a Càller a partir del regnat de Ferran II de Catalunya-Aragó amb la lectura CASTRI CALAR, al revers.
Constituí la base del circulant de billó a l’illa i se n'encunyaren múltiples 2, 3 i 6 calleresos, aquest darrer anomenat sou Fou batut fins al s XIX
matafaluga

Matafaluga
Raffi Kojian (cc-by-3.0)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, de 10 a 50 cm d’alt, de fulles incises o pinnatipartides, d’umbel·les de flors blanques i de fruits aromàtics.
De procedència asiàtica, és conreada per a l’obtenció dels fruits, els quals tenen propietats estomacals, carminatives, expectorants i galactògenes, i són la base de l’elaboració de l'anís
nèctar
Fisiologia vegetal
Apicultura
Líquid sucrós que secreten moltes plantes a través dels nectaris i que atreu els insectes i els ocells nectarívors, responsables de llur pol·linització.
Constitueix la base de la mel, la composició química i les distintes proporcions de minerals i de colorants de la qual varien d’acord amb la flora i el clima
bilabial

Posició dels òrgans articulatoris en l’emissió dels sons bilabials
© fototeca.cat
Fonètica i fonologia
Dit del fonema consonàntic articulat mitjançant el contacte d’ambdós llavis, que produeix una interrupció total o parcial del corrent de l’aire i dóna lloc als sons anomenats bilabials oclusius o interruptes, si el contacte és total, o bé fricatius, o constrictius, si el contacte no és total.
En català hi ha les bilabials següents oclusives /p/, sorda pau, copa, cop , i /b/, sonora base, ombra fricatives b, sonora roba, sabre , i /m/ nasal, sonora mentida, cama, pam
reserves
Compte de net que recull la part de beneficis no distribuïts, que l’empresa conserva per fer cara a despeses derivades de l’activitat econòmica que li és pròpia.
La proporció de les reserves pot ésser fixada als estatuts, regulada legalment, o simplement constituïda de forma voluntària per decisió dels accionistes Generalment constitueix un element reductor de la base imposable
mòdul d’identificació de l’abonat
Targeta dels terminals de telefonia mòbil que conté les dades per a la identificació de l’abonat, seguint normatives de l’ISO.
És protegida per paraules de pas, i els privilegis d’un abonat depenen només de la seva targeta SIM, amb independència del terminal físic que utilitzi amb aquesta targeta estació base
blanc d’Espanya
Química
Pigment blanc, obtingut per mòlta de la calcita o de la greda, de poder cobrent petit i, per tant, no apte per a pintures a l’oli, però molt emprat com a càrrega per a aquestes i també com a abrasiu suau per a polir metalls.
També són coneguts amb aquest nom uns altres productes blancs a base de subnitrat de bismut, d’oxiclorur de bismut, de carbonat de plom bàric, etc, emprat per als mateixos usos
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina