Resultats de la cerca

Residí a Itàlia 1750-57, on rebé la influència, entre altres, de CLorrain i FZuccarelli Tornà a Londres i es dedicà preferentment al paisatge, bé que conreà també el retrat El 1768 fou nomenat membre de la Royal Academy Cal esmentar-ne Villa Adriana , Vista d’Itàlia , Cim de Cader Idris , Paisatge amb riu tots a la National Gallery de Londres i Autoretrat National Portrait Gallery de Londres

Pertanyent al cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, durant la seva estada a València participà activament en les tasques pedagògiques de la Institución Libre de Enseñanza, i fou molt important la seva acció a favor de la cultura durant la guerra civil de 1936-39 La seva obra fonamental, a la qual dedicà pràcticament tota la vida, és el Diccionario de uso del español 1966-67, en dos volums

Nebot del catedràtic de retòrica Vicent Blai Garcia Estudià teologia a Alcalá, i després es dedicà a la medicina Vidu de la filla de l’escriptor Dionís Pau Llopis, es féu eclesiàstic i fou degà de la collegiata de Gandia Arribà a ésser metge de Felip IV de Castella Autor de Philosophia naturalis sacrosanti corporis Iesu Christi Anvers, 1639 i de Pathologia de morbis in sacris litteris Madrid, 1642

Els seus membres es reunien al voltant d’Antonio Becadelli dit il Panormita Anomenada primer Academia Alfonsina i aviat també Panormitana , en morir Beccadelli passà a ésser presidida i animada per Giovanni Pontano, de qui prengué el nom definitiu Dedicà principal atenció a treballs filològics i reuní les principals figures literàries de la ciutat Sannazzaro, etc Dissolta a mitjan segle XVI, ressorgí al començament del XIX, però amb objectius diferents

Tècnic de la Barcinógrafo, els anys de la Primera Guerra Mundial fundà, amb Joan Solà i Mestres, la productora Studio Films, que es dedicà als films d’aventures i de misteri Emboscada tràgica o a drames realistes Humanitat, Regeneració El seu èxit principal fou La boja del monestir de Montserrat , continuada per L’herència del diable En tots els films la direcció i la fotografia anaven a càrrec d’ambdós socis

Propugnà un socialisme democràtic obert a diverses ideologies Dedicà una certa atenció a temes catalans Entre d’altres, hi collaboraren Joaquín Ruiz Giménez, Enrique Tierno Galván, Mariano Aguilar Navarro, José María Gil Robles i Pablo Castellanos Deixà de publicar-se l’any 1978 El 2004 el setmanari  Cambio 16 edità una nova etapa de la revista que finalitzà el 2011 després de la publicació de cinquanta-nou números

Formada durant la primera meitat del s XX, es dedicà a la investigació i la pràctica poètiques dins l’àmbit del formalisme Durament criticada pels teòrics oficials del realisme socialista, fou eliminada D’ella, i parallelament a ella, es desenvolupà el futurisme Fou precursora dels nous corrents literaris i lingüísics vigents actualment a l’Europa occidental Els representants més importants de l’escola foren V Šklovskij, B Eichenbaum i J Tynianov

El seu objectiu fou trobar, mitjançant el teatre, respostes positives als problemes morals i socials de l’època Oposat al sistema comercial de Broadway, es dedicà a obres d’autors joves que parlaven de l’actualitat El grup desenvolupà un mètode propi d’interpretació basat en Stanislavskij i una línia de teatre compromès amb la realitat que influiria en l’escena americana posterior a la seva dissolució el 1941

És la principal activitat econòmica al País Valencià, on hom dedica més de 170 000 ha de regadiu, la qual cosa el converteix en una de les primeres zones de producció del món Hom exporta al voltant de les dues terceres parts dels cítrics destinats al consum directe Les varietats més cultivades són les del grup navel , seguides de les del grup mandarí satsuma i clementina el llimoner i l’aranja

Estudià ciències naturals a Barcelona i a Madrid, on es doctorà Publicà monografies sobre la serralada Ibèrica 1918 i sobre Sierra Nevada 1921, i estudià la geografia humana d’Andalusia, on visqué del 1917 al 1936 Els darrers temps de la seva vida es dedicà a escriure i dibuixar el seu treball pòstum El bajo Ampurdán Ensayo geográfico , que fou reeditat per la Diputació de Girona el 1979