Resultats de la cerca

La seva formació musical es desenvolupà en el Conservatori i després a la Schola Cantorum de París, on s’especialitzà en orgue Ben aviat s’interessà pel cant eclesiàstic, sobre el qual feu una important i profunda investigació que li proporcionà diversos premis i mencions Fou un dels primers musicòlegs que posaren èmfasi en els orígens orientals i hellenístics del cant gregorià El 1905 fou nomenat assistent de la comissió per a la nova edició dels llibres litúrgics del Vaticà Fou, a més, un compositor prolífic de música sacra vocal i coordinà diverses edicions modernes de música de l’Edat…

Dirigí les temporades 1896-97 i 1901-02 a Bayreuth, i hi tornà el 1904, per dirigir-hi L’anell del Nibelung , i el 1906 Desenvolupà una intensa carrera a Moscou i Sant Petersburg 1902-05 i posteriorment dirigí els concerts de Hallé, a Manchester A Barcelona estrenà Parsifal al Gran Teatre del Liceu, la nit del 31 de desembre de 1913 Es convertí en el director wagnerià de referència a la capital catalana durant uns cinc anys, i hi fou convidat sovint per l’Associació Wagneriana Durant la darrera dècada de la seva vida fou un director pràcticament oblidat, tant pel públic com pels empresaris

Escrita amb la doble finalitat de fer una reivindicació històrica de la nacionalitat catalana i d’impulsar el moviment literari català, Bofarull se serví per a la seva redacció dels materials de l’arxiu de la Corona d’Aragó l’acció, que es desenvolupa des de la derrota a Balaguer de Jaume d’Urgell 1413 fins a la mort de Ferran I, és centrada entorn de la figura del conseller de Barcelona Joan de Fivaller més que no pas de la pretesa protagonista, Blanqueta L’obra fou reeditada el 1903 i el 1919, amb l’ortografia normalitzada, i traduïda al castellà els anys 1876, 1883, i 1884

Mercedari de família noble descendent de Catalunya, desenvolupà diversos càrrecs en convents de l’orde al Regne de València i al Principat i arribà, el 1609, a ser mestre general de l’orde Nomenat bisbe de Jaca i consagrat 1616, morí abans de prendre’n possessió A més d’altres obres de tema religiós, escriví una Historia de la orden de Nuestra Señora de la Merced de redempción de cautivos christianos, de algunos santos y personas ilustres de ella y en particular de la benditíssima casa de la Madre de Dios del Puig de Valencia, de sus milagros, y de las personas famosas de dicha casa 1591

Estudià al Conservatori de Bucarest i debutà a la ràdio de la mateixa ciutat el 1941 A partir d’aleshores desenvolupà la seva carrera com a solista i com a membre integrant de formacions com l’Orquestra Filharmònica George Enescu de Bucarest 1950-64 o l’Orquestra de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Establert des del 1969 a Itàlia, destacà igualment en el terreny de la música de cambra com a membre del Trio Roma 1972, amb els violinistes Salvatore Accardo i Luigi Bianchi Fou professor als conservatoris de Bucarest i París i feu cursos de perfeccionament a Santiago de…

Estudià piano amb la seva mare i el 1933 ingressà a la Juilliard School de Nova York, on estudià cant Debutà el 1943 amb Martha a la Chautauqua Summer Opera Casada amb el director F Madeira el 1947, l’any següent debutà al Metropolitan de Nova York com una de les Nornes El capvespre dels déus , teatre on cantà de manera quasi ininterrompuda fins el 1971 La seva carrera europea es desenvolupà amb èxit al Festival de Salzburg -on el 1956 debutà com a Clitemnestra d' Electra , que enregistrà més tard en disc-, Munic, Londres, Brusselles i Viena El 1968 participà en l’estrena mundial d' Ulisse…

Començà jugant d’interior al FC Palafrugell, amb el qual disputà el Campionat de Catalunya de primera categoria al principi dels anys trenta Fitxà pel RCD Espanyol 1934-36 i 1943-44, amb el qual disputà 49 partits de Lliga en dues etapes i aconseguí 9 gols Jugà també amb el Reus Deportiu Com a entrenador, dirigí l’Espanyol 1947-49 i 1955-56, fou segon de Ricard Zamora 1954-55 i formà tàndem amb Alfredo Di Stéfano 1965-66 a la banqueta de l’equip blanc-i-blau A més, desenvolupà diverses funcions dins el club espanyolista durant molts anys També dirigí, entre d’altres, el Girona i el Terrassa

Fou un dels fundadors del Club Bàsquet Cervera, en el qual romangué durant vint-i-nou anys, primer com a jugador i després com a entrenador Destacà per la seva tasca en el basquetbol de formació i en el femení, i aconseguí l’ascens a segona divisió estatal de l’equip sènior femení Entre el 1979 i el 2000 desenvolupà la seva labor tècnica al CN Tàrrega, i posteriorment, en la primera dècada del segle XXI, retornà al CB Cervera com a membre de la seva junta directiva L’any 1999 fou reconegut com a històric del bàsquet català i rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Organitzat per la Federació Europea de Karate, la primera edició tingué lloc a París l’any 1966 La quinzena edició, coorganitzada per la Federació Catalana de Karate, es disputà al Palau Municipal d’Esports de Barcelona l’any 1980 Desenvolupà un programa que compaginà proves de combat kumite i tècnica kata, en aquest segon cas inclogué per primer cop la categoria per equips El seleccionador espanyol fou el català Antoni Oliva i el seu equip aconseguí, per primer cop en la història, la medalla de plata per equips En categoria individual, l’equip espanyol aconseguí tres medalles d’or, quatre de…

Ingressà al Collegi Regional d’Àrbitres de la Federació Catalana de Basquetbol el 1957 Dirigí partits durant 25 anys fins a la seva retirada, la temporada 1981-82 La major part de la seva trajectòria es desenvolupà en la màxima categoria del bàsquet espanyol L’any 1965 obtingué la internacionalitat i dirigí més de 120 partits Fou membre de la junta del Collegi Regional diversos anys, i delegat del collectiu arbitral de primera divisió Després de retirar-se exercí tasques directives en la secció de bàsquet del FC Barcelona Al juny del 1991 fou designat membre de la Comissió Tècnica Europea de…