Resultats de la cerca

Format al Reial Club Marítim de Barcelona, a partir del 1952 competí pel Club de Rem Ruber i pel Club de Rem de Barcelona Guanyà diversos campionats i subcampionats de Catalunya i d’Espanya a mitjan segle XX, així com diverses regates internacionals Destaquen els títols estatals assolits a Barcelona en quatre amb timoner 1949, 1951, 1952 i en vuit amb timoner 1950, 1951, 1952 Formà part de l’equip espanyol de quatre amb timoner en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952, i guanyà la medalla de bronze en la mateixa prova en el Campionat del Món 1951

Fou fundat l’any 1993 i els seus jugadors participen en competicions de tots els àmbits, des del local fins a l’internacional, en totes les categories d’edat Té escola de golf i disposa d’installacions pròpies, amb un camp par 71 de 18 forats –que va obtenir la primera certificació de Gestió Ambiental EMAS a Europa–, un recorregut de pitch-and-putt de 9 forats, a més d’una zona de pràctiques Organitza diversos campionats nacionals i internacionals, com l’Open Catalonia 1995, les proves de la Pre-Qualifying School PGA o la Seniors Qualifying School

S’inicià al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB Fou campió de Catalunya de iols de dos i, ja retirat, entrenà joves remers del club, algun dels quals fou campió d’Espanya juvenil Àrbitre regional, actuà en moltes competicions estatals i internacionals, com en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, on fou àrbitre auxiliar A la meitat dels anys seixanta entrà a formar part de la federació catalana, com a tresorer de la junta directiva, de la qual també fou secretari Parallelament, fou directiu del RCMB L’any 1985 fou membre del comitè organitzador de la regata Match Sènior de la FISA

Ciclista professional entre el 1948 i el 1956, fou un corredor habitual de les curses catalanes Fou el company de Guillem Timoner en nombroses curses a l’americana Participà en diverses edicions de la Volta a Catalunya El 1950 es proclamà campió d’Espanya de persecució, guanyà el Gran Premi de Catalunya, fou segon en el Campionat de Barcelona i tercer en el Trofeu Canto Arroyo i en la Pujada a Arrate El 1951 guanyà, amb Miquel Poblet, una cursa a l’americana al velòdrom del Pavelló de Barcelona Participà en competicions internacionals, com els Sis Dies de Berlín 1952

Al final del mes de març, els caps d'estat de la Lliga Àrab reunits a Doha van rebutjar l'ordre de detenció del president sudanès, Omar el Bechir, emesa pel Tribunal Penal Internacional El secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, que va assistir a la cimera, va demanar al Sudan i al seu president, present a la reunió, que anullés l'ordre d'expulsió de Darfur de tretze organitzacions no governamentals internacionals La cimera va ser boicotejada pel president egipci, Hosni Mubarak, i no hi van assistir els caps d'estat d'Algèria, el Marroc i Oman

Pràcticament és la federació internacional de ciclisme, encara que aquest nom és reservat per als ciclistes amateurs , que també depenen de la UCI, però en el seu vessant d’afeccionats La missió de la UCI és organitzar els campionats del món de ciclisme, masculins, femenins, de pista, de carretera, tant professionals com amateurs , i supervisar les normes i reglamentacions de totes les competicions internacionals És reconeguda pel Comitè Olímpic Internacional, des del 1900, com a únic organisme mundial dirigent del ciclisme La UCI fou fundada a París el 14 d’abril de 1900 pels…

Fou assessor de la República de Weimar Durant els anys 1930-31 fou membre de la comissió alemanya de l’atur i assessor del Govern de Brüning Exiliat l’any 1933, exercí a la Universitat d’Istanbul 1937 i a l’Institut d’Estudis Internacionals de Ginebra A l’acabament de la Segona Guerra Mundial fou assessor dels cancellers democratacristians Adenauer i Erhard Liberal convençut, fou partidari d’una economia de mercat i s’oposà a qualsevol política d’intervencionisme i collectivisme La seva obra principal és Die Lehre von der Wirtschaft ‘La doctrina econòmica’, 1937

Es llicencià en ciències socials, polítiques i econòmiques internacionals a l’Institut Catholique de París i cursà la carrera eclesiàstica, bé que se secularitzà després de la guerra civil Periodista, signant Víctor Montserrat , fou corresponsal a Espanya de La Croix i L’Aube i denuncià amb gran ressò l’estat dels camps de concentració franquistes Empresonat a Burgos el 1937, pogué ésser alliberat i s’establí a París, on publicà Le drame d’un peuple incompris 1937, sobre els bascs Hi fundà l’editorial Pharos, dedicada a diccionaris i texts documentals Establert a Madrid vers el…

Deixeble de Francesc Garcia i Marco i de Joan Peiró Dedicat preferentment a l’aquarella i al quadret a l’oli de petit format, obtingué medalles d’or a les exposicions internacionals de Lió 1898, Arcashon 1901, regional valenciana 1909 i internacional de Panamà 1916 Exercí també la docència, a Manises i a València Conreà el retrat Museu de Belles Arts de València, Museu de Ceràmica de València, Ateneo de Madrid, la pintura d’història i el paisatge, i sobresortí per la lluminositat i la riquesa del color, que hom ha comparat amb el dels impressionistes

Format al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, assolí diversos Campionats d’Espanya i de Catalunya durant les dècades de 1960 i 1970 També guanyà regates internacionals com la Copa De Gaulle Aconseguí els seus millors èxits en les classes snipe i vaurien Com a dirigent, fou vicepresident del RCMB, secretari de la Federació Espanyola de Vela i president de l’Associació Nacional de Propietaris de Vauriens, que fundà l’any 1962 També fundà i presidí el Collegi de Jutges i Jurats de Regata de Catalunya Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995