Resultats de la cerca

Estudià medicina a les universitats de Múrcia, Barcelona, Madrid i Saragossa 1919-26 El 1924 començà a collaborar amb regularitat en la premsa El Día i, a partir del 1927, alternà el conreu de les lletres amb el de la psiquiatria Coneixedor de l’obra d’Anatole France i profund admirador de la prosa de Marcel Proust les influències del qual es faran evidents sobretot en la seva producció de postguerra, Villalonga viatjà a París el 1929 per ampliar els seus estudis de medicina Un cop establert a Mallorca, en una primera etapa, Villalonga, inquiet i agressiu, freqüentà els ambients més…

A l’Hotel Astoria de València se celebra la 45a edició dels premis Octubre El guanyador del premi Andròmina de novella és Josep Franco, per La vida és dura El premi Andrés Estellés de poesia és per a Rubén Luzón, per Alguna cosa, i el Joan Fuster d’assaig és per a Joan García del Muro, per Soldats del no-res

El predomini del llenguatge informatiu sobre l’especulatiu el diferencia de l'article També divergeix de la crònica per la tendència a exposar escaridament els fets El llenguatge descriptiu i sovint la participació de l’autor com un personatge més del relat origen de l'entrevista han contribuït a la difusió d’aquest gènere en la novella i en l’assaig

Procedent del cinema amateur, entre 1974 i 1976 estudià cinema a París De retorn a Catalunya, treballà com a ajudant de direcció i dirigí dos curtmetratges El 1986 acceptà dirigir el llargmetratge L’escot —adaptació d’una novella de Maria Jaen— com a pas previ dels retrats històrics La teranyina 1989 i Havanera 1992 Posteriorment realitzà Parella de tres 1995

Inicialment començà a escriure en aquest darrer idioma, que posteriorment compaginà amb el hindi La seva obra, en la qual és palesa la influència de les idees de Gandhi, és una descripció dels ambients rurals de l’Índia tradicional Cal esmentar la novella Godan 1936 i les narracions curtes recollides sota el nom de Mansarovar ‘El llac sagrat’, 1936-50 en vuit volums

Autor de novelles de guerra i d’exaltació patriòtica, la seva obra principal, Povest o nastojaščem čeloveke ‘Novella d’un home autèntic’, 1946, meresqué el Premi Stalin 1947, i donà lloc a la pellícula del mateix nom És també autor de Gor'ačij cekh ‘El taller ardent’, 1939, de My sovetskije l’udi ‘Nosaltres, els soviètics’, 1948, Premi Stalin 1949, i d’altres

El 1788 publicà les Poesie campestri , que manifestaven ja una superació de l' Arcàdia i una malenconia que preludiava el Romanticisme Escriví la novella satírica i autobiogràfica Abaritte 1790 Traduí l' Odissea publicada el 1822 i donà a conèixer les Epistole in versi 1805, les Novelle 1792, els Sermoni 1819 i, sobretot, la tragèdia Arminio , amb ressons d’Alfieri, Shakespeare i Ossian

Escriví una peça de teatre The Gentleman in Grey, estrenada el 1907, però aviat s’inclinà per la novella The Passionate Elopement 1911, Carnival 1912 i altres Ha escrit més de trenta novelles i una trilogia sobre les seves experiències a la Primera Guerra Mundial Realista en la descripció, una part de la seva producció és força tòpica i efímera

És famós per la novella satírica i didàctica Euphues or the Anatomy of Wit 1578, seguida d' Euphues and his England 1580, on iniciava l’estil anomenat eufuisme Escriví peces de teatre Sapho and Phao 1583, Endimion 1586-87, Love's Metamorphosis 1589, Midas 1589, Mother Bombie 1589-90 i The Woman in the Moon 1594-95, on adaptà la comèdia pastoral italiana

Iniciador de l’anomenada novella de costums antics Aphrodite , 1896, hi usà l’element eròtic, constant en altres novelles seves La femme et le pantin 1898 Publicà llibres de poemes de factura parnassiana se'n destaquen les Chansons de Bilitis 1894 Escriví, encara, el conte satíric Aventures du roi Pausole 1901, el qual fou musicat per Ibert i Arthur Honegger