Resultats de la cerca
Es mostren 4186 resultats
Orquídies: diversitat i diversificació dins de les abelleres
L’any 1988 es coneixien una dotzena d’espècies d’orquídies família orquidàcies, Orchidaceae del gènere Ophrys als Països Catalans Actualment 2010, el total d’espècies en un sentit molt analític és de 22, perquè se n’han descrit algunes de noves i se n’han trobat d’altres que no havien estat localitzades abans El gènere Ophrys presenta dificultats taxonòmiques, perquè les espècies s’hibriden fàcilment, però, a més, els orquidòlegs han tendit a descriure espècies noves en lloc de considerar la categoria de subespècie, moltes vegades basant-se en petites diferències morfològiques o fenològiques…
pirop
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini i magnesi, Mg3Al2Si3O12.
Mineral del grup del granat, de color vermell de sang i a vegades amb un to carbassa granat Es troba a les roques ígnies ultrabàsiques i a les serpentines, a les peridotites i a les kimberlites És molt apreciat en joieria i els exemplars més bonics es troben al jaciment de Trebnitz Txèquia A la península Ibèrica, n'hi ha a Astúries
rafidiòpters
Entomologia
Ordre d’insectes de petita grandària, amb dues parelles d’ales d’igual mida amb una zona dura a la vorera anterior, el pterostigma, i amb protòrax molt llarg i estret.
La femella és proveïda d’un llarg oviscapte Carnívors, habiten en els troncs dels arbres, entre les plaques de l’escorça Tenen metamorfosi complicada L’ordre inclou poques espècies, que habiten en boscs frescs i amb poca claror, repartides en uns quants gèneres, que habiten a tot Europa, llevat de la península Ibèrica Antigament hom els considerava inclosos dins l’ordre dels neuròpters
Tajmyr
Divisió administrativa
Okrug autònom de Rússia.
La capital és Dudinka 32 325 h 1995 La meitat del territori és constituïda per la península homònima El riu més important és el Ienissei, i hi abunden els llacs La població es dedica a la pesca i a la indústria minera polimetalls i carbó, a la cria de rens i la ramaderia vacuna per a la producció de llet
tortuga grega

Tortuga grega
Jakob Fahr (cc-by-nc-4.0)
Herpetologia
Tortuga terrestre de la família dels testudínids, d’uns 30 cm, molt semblant a la de Hermann, però amb la cuirassa dorsal més bombada, placa supracaudal simple, cua sense tubercle corni i esperó a la cuixa ben palès, d’un color groc verdós amb taques fosques.
Habita en els mateixos llocs que la tortuga de Hermann, i, com ella, és l’objecte d’una activa persecució com a animal de jardí Habita al N d’Àfrica, el SW de la península Ibèrica, els Balcans Albània i Grècia i el SW d’Àsia Als Països Catalans hom només la troba a les contrades meridionals del País Valencià
cucut reial

Cucut reial
© Carmelo López Abad
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels cuculiformes, de la família dels cucúlids, una mica més gros que el cucut comú, caracteritzat per la presència d’un plomall erèctil.
És típic del nord i el centre d’Àfrica i és accidental a la península Ibèrica durant l’estiu Habita en boscs molt frondosos i s’alimenta d’insectes, larves i ous d’altres ocells Quan han de pondre, les femelles parasiten els nius d’altres espècies dels còrvids, sobretot de les garses, de forma semblant a les femelles del cucut comú
arauac
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües de les Antilles i de l’Amèrica del Sud.
Els diversos parlars de la qual s’estenien pel sud de Florida, les Antilles, baixa Veneçuela, Colòmbia a la península de Guajira, les Guaianes on és anomenat pròpiament arauac, l’Alt Orinoco, conca nord de l’Amazones on constitueix el grup més compacte i probablement originari, altes valls del Purus i del Madeira Amazones, nord del Paraguai i ribes del llac Titicaca uru
guillotina
Dret penal
Làmina tallant que cau guiada per dos muntants verticals i serveix per a decapitar els condemnats a mort.
Aquest instrument de suplici, emprat al s XVI al migdia de França i a la península itàlica, fou proposat l’any 1789 per Joseph-Ignace Guillotin 1738-1814 a l’Assemblea Nacional com a mitjà de suplici únic a fi d’evitar sofriments als condemnats Adoptada el 1792, quedà en desús en ésser abolida la pena de mort a França 1981
Pero Alonso Niño
Navegant.
Participà en els viatges colombins i, juntament amb Cristóbal Guerra, organitzà una expedició 1499 que recorregué la costa veneçolana i anà a l’illa Margarita i a Cumaná, on intercanvià or i perles amb els indis, fet que convertí la seva expedició en la més fructífera de l’època El 1500, en tornar a la península Ibèrica, fou acusat de frau
Llorenç Garcias i Font
Biologia
Farmacèutic i naturalista.
Fou membre fundador de la Institució Catalana d’Història Natural i un dels fundadors i conservador del Museu d’Artà es dedicà sobretot a l’estudi de les plantes i dels insectes de Mallorca Publicà diversos treballs Contribució a la flora balear 1905-49, Insectes de Mallorca Artà i Capdepera 1907, Els Limonium de la península d’Artà Mallorca 1974, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina