Resultats de la cerca

Fou 73 vegades internacional, i es proclamà campió d’Espanya juvenil L’any 1977, en la categoria júnior, fou campió i subcampió del món per equips, subcampió d’Europa individual i en tres ocasions campió d’Espanya Participà en el Jocs Olímpics de Seül 1988 i fou finalista en els de Barcelona 1992 En campionats mundials aconseguí una medalla d’or individual 1989, una de plata 1987 i dues de bronze 1978, 1994 En els europeus aconseguí una medalla d’or 1980 i una de bronze per equips 1987 Guanyà també la Copa del Rei 1987 i la medalla d’or per equips del Gran Premi de les Nacions…

Jugà amb el Club de Voleibol Bombers de Barcelona 1987-90, l’Andorra, l’Almeria i el Gijón, fins que abandonà la modalitat de pista l’any 1994 Fou internacional amb la selecció espanyola A partir del 1990 començà a competir en vòlei platja i obtingué dos Campionats d’Espanya 1992, 1993 Participà en diversos Campionats del Món i fou subcampió d’Europa en dues ocasions 1994, 1999 Disputà els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, Sydney 2000, en els quals aconseguí un cinquè lloc i Atenes 2004, on aconseguí la medalla de plata juntament amb Pablo Herrera Es retirà el 2006 Posteriorment fou…

Pertanyé a la Societat de Caçadors de Montcada i Reixac i el Club Esportiu de Catalunya de Recorreguts de Caça Fou campió de Catalunya 1990 amb la seva gossa Viola, en la modalitat de caça menor amb gos Destacà en les modalitats de recorreguts de caça i Compak Sporting, en les quals conquerí diversos títols de campió català i la Copa de Catalunya i fou campió estatal 1994 Amb la selecció espanyola guanyà la medalla de plata en el Campionat d’Europa 1994 i la de bronze en la Copa del Món Un cop retirat de l’alta competició es dedicà a l’ensenyament de tir

S’inicià al poliesportiu de les Planes de l’Hospitalet de Llobregat i competí a les files del Club Patí l’Hospitalet, a l’AE l’Hospitalet i al Club Patí Bollé, club del qual fou membre fundador Guanyà vuit títols espanyols i una cinquantena de títols catalans en totes les categories Debutà en competicions internacionals el 1984 Guanyà la medalla d’or en la prova de relleus americana del Campionat d’Europa 1986, la de plata en els 5000 m 1987 i la de bronze en els 10000 m 1988 També participà en tres Campionats del Món, i aconseguí un cinquè lloc com a millor resultat Es retirà el…

Graduat a l’escola de cinematografia de Göteborg, els seus primers llargmetratges Gitarrmongol ‘El mongoloide de la guitarra’, 2004 i De ofrivilliga ‘Els involuntaris’, 2008 li donaren una projecció notable, i amb el curt Händelse vid bank ‘Incident en un banc’, 2010 guanyà l’Os de Plata del Festival de Berlín al millor curt Després de Play 2011, premi de cinema del Consell Nòrdic, 2012 i Force Majeure 2014 El 2017 estrenà The Square , una sàtira surrealista sobre les societats desenvolupades i opulentes de l’Occident actual que guanyà la Palma d’Or de Canes, i el 2022  Triangle…

Fou membre del CA La Santina 2005-06, del CA Benacantil Puerto de Alicante 2007-09, del València Terra i Mar 2010-15, i des del 2016 del València Club Atletisme Especialista en velocitat, guanyà els campionats d'Espanya de 100 m a l'aire lliure 2013, 2014 i 2016 i de 200 m a l'aire lliure 2013 El 2010 aconseguí el record d'Espanya absolut de 4x100 m Participa en Campionats d'Europa 2010, 2014 i 2016, en els Jocs del Mediterrani 2009 i 2013, on el 2013 guanya la medalla de plata en els 100 m, i en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016

Es proclamà cinc vegades campió d’Espanya en la modalitat F3A 2005, 2008-11 i aconseguí tres subcampionats 2004, 2006, 2007 També fou campió d’Espanya en F6A 2005 i subcampió en F3P 2006, 2007 Centrat en la modalitat F3A, fou medalla de plata en dos Campionats d’Europa júnior 2006, 2008 i en el Campionat Sud-americà absolut 2011 En categoria absoluta fou el primer espanyol a arribar a les semifinals d’un Campionat del Món 2009 i a les finals d’un Europeu 2010 Aconseguí nombroses victòries en campionats catalans, guanyà divuit oberts estatals i cinc oberts internacionals

Pivot, desenvolupà gairebé tota la seva trajectòria esportiva al Club Joventut de Badalona 1967-81, amb el qual guanyà una Lliga 1978 i dues Copes 1969, 1976 Jugà 159 partits amb la selecció espanyola Disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972 i Moscou 1980, un Campionat del Món 1974 i cinc d’Europa consecutius en el període 1971-79, en què aconseguí la medalla de plata en l’edició celebrada a Barcelona 1973 El 1981 es retirà de la competició però un any després retornà a les pistes i fitxà pel Futbol Club Barcelona 1982-84, amb el qual assolí la Lliga i la Copa del Rei 1983

El 1997 arribà a Catalunya procedent del CA Social de San Juan per jugar els darrers quatre partits de Lliga amb el Club Patí Voltregà Davanter, la temporada següent fitxà pel Futbol Club Barcelona 1997-98 i guanyà la Lliga, però marxà a l’Argentina Posteriorment tornà dues vegades més a Catalunya per jugar en breus etapes en el CP Voltregà 2004, 2006, aquesta última quan ja s’havia retirat per primer cop Amb la selecció del seu país fou campió del món 1995 i fou escollit millor jugador del campionat També assolí una medalla de bronze 1993 i tres de plata 1997, 2001, 2003 en el…

Fundat durant la dècada de 1980, fou tres vegades campió d’Espanya de clubs Destacat en categoria femenina, algunes de les taekwondistes més importants foren Leyre Matute, medalla de plata al Campionat del Món sènior i universitari i medalla d’or al Campionat d’Espanya, i Janira Rivera, guanyadora d’una Copa del Rei També aconseguiren diversos títols Nicole Márquez, Zaira Rivera, Mireia Rivera i Mariona Leyes El seu president, Cipriano Rivera, fou campió d’Espanya d’hapkido És un dels clubs que ha aportat més esportistes a la selecció catalana El 2010 rebé el premi al millor club…