Resultats de la cerca

Influït per Joyce i la psicoanàlisi, conreà la narrativa amb obres com Blue Voyage 1927, Great Circle 1933 i King Coffin 1935 En el camp de la poesia fou guardonat amb el Pulitzer per Selected Poems 1930

La seva poesia gira entorn d’una idea còsmica de l’univers Poemele Luminii ‘Poemes de la llum’, 1919, etc Escriví nombroses obres filosòfiques que parteixen, en certa manera, de l’idealisme alemany Censura transcendentǎ 1934, etc

Considerat un dels màxims representants de l’anomenat teatre dels jesuïtes , és autor de nou drames en llatí Ludi theatrales sacri, 1666 i de Cenodoxus 1602, en alemany Escriví també, en llatí, poesia i narració Utopia , 1644

La seva poesia, amb elements petrarquistes, és considerada la successora de la de Pierre de Ronsard i un precedent de la de François de Malherbe Récueil des oeuvres poètiques 1601 i Récueil de quelques vers amoureux 1602

Diplomàtic i després periodista, fou corresponsal a l’Orient i a Rússia Escriví poesia, novella, assaig i crítica Fou narrador contingut, sensible, suggeridor, a través d’episodis senzills C 1924, Daphne Adeane 1926, Robert Peckham 1930, etc

Conreà sobretot la poesia lírica destaca el volum Kammermusik , 1939, però fou autor també d’una novella autobiogràfica, Das Waisenhaus ‘L’asil d’orfes’, 1925 Durant un cert temps se sentí atret pel nacionalsocialisme, que després rebutjà

Fou un dels animadors del grup de l’Abbaye Autor dramàtic, cal esmentar-ne, entre altres, les peces Le paquebot “Tenacity" 1920, La brouille 1930 i Dommages de guerre 1961 Conreà també la poesia i l’assaig

Partidari del sionisme, defensà les seves idees en Le mouvement sioniste 1894-1918 i Quelques juifs et demi-juifs 1928 En poesia és autor de La cité présente 1903, Poèmes de Loire 1929 i Poèmes juifs 1959

Amb intenció educativa publicà dues antologies líriques, els anys 1881 i 1902, i el 1887 fundà i dirigí a Dresden la revista cultural Der Kunstwart Escriví poesia i algun poema dramàtic, com Faust 1919 i Baal 1920

Amb el pretext real d’una frustrada relació amorosa al darrere, l’autor vol fer creure en el pròleg “En el llindar” que «el llibre no ve a ésser altra cosa que una història planyívola d’amor» En realitat, el que ofereix és una bona exemplificació del tractament que el noucentisme feu de la tradició de la poesia amorosa la medieval, la renaixentista, la simbolista, etc Allò que interessa no és pas l’amor, sinó la manera de poetitzar-lo, sempre d’acord amb els cànons d’una poètica segons la qual la literatura reflecteix la idealitat i l’artifici En aquest sentit, la concepció de…