Resultats de la cerca

Dominà la prova del decatló durant els anys vuitanta i participà en quatre jocs olímpics Als Jocs Olímpics de Moscou aconseguí la medalla d’or, victòria que repetí als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 Fou dues vegades campió d’Europa Atenes, 1982 i Stuttgart, 1986 i una, campió mundial Hèlsinki 1983 Entre el 1980 i el 1984 aconseguí batre quatre vegades el rècord mundial establint una marca de 8847 punts Aquest rècord es mantingué fins el 1992, quan fou superat pel nord-americà Dan O'Brian, amb 8891 punts

És en si bemoll, igual que el bugle tenor, però té una tubuladura i un pavelló més amplis i, per tant, un timbre diferent, i disposa de quatre vàlvules en comptes de les tres del tenor La seva extensió amb quatre pistons és de tres octaves i mitja mi- 1 a si bemoll 3 És un típic instrument de banda, el paper del qual, en l’orquestra simfònica, és confiat a les tubes Designacions tals com baríton als països germànics , eufoni o euphonium als països de l’àrea cultural anglosaxona fan referència al mateix instrument

Es coneix poca cosa sobre la seva biografia En una data sense precisar del segle XVI fou el responsable de la capella musical dels ducs de Braganza a Vila Viçosa, Portugal De la seva obra musical s’han conservat dos motets i dos himnes a quatre veus en un manuscrit portuguès, i dotze cançons i villancicos , la meitat dels quals a tres veus i l’altra meitat a quatre veus, en el Cancionero de Medinaceli Aquestes composicions profanes demostren que Morata fou un dels compositors més inspirats del segle XVI ibèric

Debutà professionalment el 1994 i es proclamà campió d’Europa 1995 i subcampió del món 1999 Guanyà quatre vegades el Trial de les Nacions 1996, 1997, 1998, 2000, quatre Campionats d’Itàlia 2001-04 i un Campionat de França 2005 Pilotà pels equips Beta, Gas Gas, Montesa i Sherco El 2005 es retirà, després de patir una greu lesió Des de llavors s’ocupa de la seva empresa Trialshow, dedicada a les exhibicions de trial, i collabora amb l’escola de Jordi Pascuet, Pascuet Trial School, de la Seu d’Urgell

Membre del CN Sabadell, s’imposà en l’àmbit estatal des del 1975 fins al 1979 Fou campiona de Catalunya quatre vegades en 100 m i dues en 200 m i campiona d’Espanya, tres vegades en 100 m i dues en 200 m Baté quatre rècords de 100 m i tres de 200 m que foren millors marques, tant de Catalunya com d’Espanya Fou internacional en vint-i-una ocasions i disputà els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 i els Campionats d’Europa 1977 i del Món 1978

Es formà al Reial Club Marítim de Barcelona, on feu de vogador 1994-08 Guanyà dues Confrontacions Nacionals 1997, 1998, una Copa del Rei de iol de vuit amb timoner participant amb Catalunya 2000 i la Regata Internacional de Gant Bèlgica en iol de quatre i de vuit 2000 També guanyà una Regata Internacional de Llagut Català i la FISA Team Cup a Sevilla 2001 A més, fou dos cops subcampió de Catalunya de iol de quatre Posteriorment, fou entrenador al mateix club 2001-08 i el 2009 passà al Club de Rem Badalona

Membre del Club Esportiu Mediterrani, fou tres cops campiona de Catalunya 1998, 1999, 2000, dos cops campiona d’Espanya de divisió d’honor 1998, 1999 i quatre cops guanyadora de la Copa de la Reina 1997-2000 Participà en quatre competicions europees de clubs dues Copes d’Europa 1998, 2000, una Recopa 2001, bronze i un LEN Trophy 2002, bronze Amb la selecció absoluta estatal jugà 27 partits internacionals en el període 1998-2000 i rebé la medalla de bronze de serveis distingits de la federació espanyola 2000

Lateral que fitxà pel Futbol Club Barcelona 2003-11 procedent del BM Ciudad Real Amb el Barça guanyà dues Copes d’Europa 2005, 2011, una Supercopa d’Europa 2003, dues Lligues 2006, 2011, quatre Copes del Rei 2004, 2007, 2009, 2010, una Copa Asobal 2010 i quatre Supercopes d’Espanya 2003, 2006, 2008, 2009 Jugà 199 partits amb la selecció espanyola, amb la qual es proclamà campió del món 2005 i subcampió d’Europa 2006 i conquerí la medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Pequín 2008

Impulsat per la directiva del Reial Club Deportiu Espanyol, es disputava simultàniament al Trofeu Ciutat de Barcelona, creat el mateix any Al principi hi participaven els quatre millors equips catalans de segona A, segona B o tercera divisió Les semifinals dels dos primers anys es disputaren al camp de Sarrià, però després se celebraren als camps de dos dels participants Les finals sempre tingueren lloc a Sarrià, abans de la final del Ciutat de Barcelona El palmarès de la competició l’encapçalen el Lleida i el Sabadell, amb quatre títols cadascun

Fou cinc vegades campió de Catalunya de 1500 m 1970, 1973, 1974, 1976, 1978, una vegada campió de 1500 m en pista coberta 1977 i quatre vegades campió de 3000 m en pista coberta 1970, 1972, 1973, 1974 També fou dues vegades campió d’Espanya de 1500 m en pista coberta 1974, 1975 Establí el rècord de Catalunya de 3000 m 1974 i de 1500 m 1975, ambdós en pista coberta Fou quatre vegades internacional amb la selecció espanyola, amb la qual participà en uns Campionats d’Europa de pista coberta 1975