Resultats de la cerca

És esmentat ja el 1972 S'hi alcen les restes d’una església construïda al segle IX, a l’indret d’una d’anterior, paleocristiana, amb afegits i reformes del segle XVII ençà, que antigament es trobava sota l’advocació de sant Cugat i modernament sota la de sant Jaume

Situació Un aspecte del mur de ponent de la torre situada a l’extrem nord del conjunt ECSA - J Bolòs Fortificacions situades a la Serra del Castellar, que separa la Valldans de la vall d’Ariga o Valldàries Són ubicades al cim d’un petit turó amb unes roques força grans, en un indret cobert de bosc, més cap al NE de l’església de la Serra Mapa 34-13329 Situació 31TCG536422 Des de la carretera de Ponts a Torà C-1412 surt, a poc més d’1 km de Ponts, una pista, a mà esquerra, que porta al mas Albardaner i fins a unes granges Del costat d’aquestes granges arrenca un camí que s’enfila fins al mas…

Situació Conjunt de murs situats estratègicament damunt d’un esperó allargassat ECSA - A Roig El conjunt de Recallers és emplaçat estratègicament damunt un esperó rocallós amb unes característiques defensives i visuals extraordinàries, dominant l’àmplia vall del Riu Major i controlant el pas de l’antic camí que comunica les zones altes del Pallars amb l’Alt Urgell Mapa 33-11252 Situació 31TCG454854 Seguint la pista de Baén, havent passat aquest poble, s’arriba al despoblat recent de Buseu, i avançant uns 500 m més, just a tocar de la pista, hi ha les restes d’una antiga caseria rehabilitada…

Situació El munt informe de pedres que es veu a la imatge és el resultat de l’esfondrament de l'antiga fortificació coneguda com el Castelló ECSA - A Roura El Castelló és un pujol cònic, al final d’un petit serrat, vora la riba dreta de la Tet, vers l’extrem occidental de la cubeta de l’embassament de Vinçà Té una forma i una alçada semblants al puig que hi ha a l’altre extrem de la mateixa riba del pantà, a llevant, el qual té al cim l’església romànica de Sant Pere de Bell-lloc Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 28’ 46” N - Long 2° 31’ 54” E Pel vessant meridional d’aquest serrat passa la…

Situació Planta, a escala 1200, de les restes del possible torreó G Orriols Les restes de la fortalesa, o castell dels Tavertet o del Puig de la Força, es troben a l’anomenat Puig de la Força, que és un cingle que forma una illa separada de la cinglera de Tavertet i separada d’aquest per un petit istme, només accessible des de la vall de Sau, la riera de Balà o per un grau des del pla del castell de Tavertet El lloc domina amb supèrbia la vall del Ter i l’indret de Balà Tota l’illa és cinglera menys la unió a l’istme, que és, lògicament, allí on es troba la fortalesa Aquest castell figura…

Al vessant septentrional un funicular aeri construït el 1929 supera la recta paret, des de prop del monestir de Santa Cecília de Montserrat, a 650 m alt, fins al mirador del Moro, a 1 193 m alt Vora l’ermita actual hi ha un restaurant, bastit sobre les restes de la primitiva església

Construïda amb grans blocs de pedra sobreposats sense morter, té una llargada de 365 m i una alçada de 18 m Plaça forta, era refugi de la cort i dels sacerdots en cas d’invasions Als afores, hom hi troba restes d’habitatges on arribava l’aigua per canals en part subterranis

Aquests granets, anomenats oòlits i formats per dipòsits de successives capes concèntriques al voltant d’un gra de sorra o restes de petxina que fa de nucli, solen ésser calcaris o de vegades hematítics i en resulta així una mena pobra de ferro L’oolita és una roca molt abundant del Juràssic mitjà

Deriva del conducte de Müller en la seva part terminal En la dona és un conducte elàstic, muscular i mucós que, inserint-se en el coll uterí, travessa el sòl pelvià i s’obre a la part profunda de la vulva, de la qual és separada per l’himen o les seves restes

Solen formar esculls costaners, en mars on la temperatura no baixa de 20°C, a profunditats no superiors als 30 m i en aigües netes i mogudes atol Sovint hi ha restes d’altres éssers vius, especialment esponges, closques de lamellibranquis i algues Hi ha abundants formacions corallines entre els sediments del període juràssic