Resultats de la cerca

És equivalent als cicles de nutrients propis de llacs i embassaments En un riu, molts nutrients elementals, com el nitrogen i el fòsfor, es mouen aigües avall tant en forma dissolta com captats per les algues que són arrossegades pel corrent, però també poden tornar al riu en la primera de les formes Els nutrients es mouen aigües avall com en una espiral

De règim pluvial, té el màxim cabal d’octubre a novembre Segueix la direcció N-S passa per Ayutthaya i Bangkok i desguassa en forma de delta al golf de Krung Thep La construcció de canals permet el conreu de l’arròs Constitueix la principal via de transport del país

De gran interès biològic, ocupa parcialment els municipis de Seròs, Massalcoreig, la Granja d’Escarp i Almatret Segrià, de la Pobla de Massaluca Terra Alta, de Vilella de Cinca, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca i Mequinensa Baix Cinca, i de Faió Matarranya El sector situat a la comunitat autònoma de Catalunya està inclòs dins el Pla d’Espais d’Interès Natural, mentre que el situat a la Franja de Ponent fou declarat, el 2001, Zona d’Especial Protecció de les Aus pel govern aragonès amb el nom de ZEPA Matarranya-Aiguabarreig Paisatgísticament, destaquen els boscs de ribera i canyissars, i pel que…

Després de passar vora Vilartolí, Sant Climent Sescebes i Masarac, desemboca a l’Orlina, per la dreta, aigua amunt de Peralada

Neix als contraforts meridionals del Hindukush, corre en direcció sud-oest en una longitud de més de 500 km, travessa l’oasi de Qandahār i desemboca al riu Helmand

Neix prop de Białystok Conflueix amb el riu Bug prop de Varsòvia, i més avall enllaça amb el Vístula

Drena la gran vall central xilena A Nacimiento rep, per l’esquerra, el riu Malleco, i a San Rosendo, per la dreta, el riu de la Laja Poc abans de Hualqui forma un estuari i desemboca al golf d’Arauco El riu Bío Bío formà durant molt de temps la frontera entre les terres colonitzades pels castellans i el territori dels indis araucans

Neix a les fonts del Tec , que brollen a 2 300 m alt, al vessant oriental de Rocacolom, al S, les esquerdes de Rojà, al N, que envolten la coma del Tec , extrem occidental i capçalera del municipi de Prats de Molló i de la comarca del Vallespir Després de travessar el bosc de l’Ullat, tot davallant ràpidament, arriba a 1 100 m als banys de la Presta, a partir d’on comença a obrir-se a l’ampla vall de Prats de Molló, on rep els primers afluents importants, les rieres d’Agrefull, de la Percigola i de la Figuera, per l’esquerra, i la de la Comedella, per la dreta Passat el…

Situació i presentació És situat al SE de la comarca i limita al N amb els municipis de Verdú i de Montornès de Segarra, a l’E amb els de Montoliu de Segarra i Vallfogona de Riucorb Conca de Barberà, al S amb Passanant Conca de Barberà i a l’W amb Ciutadilla El municipi és partit pel Riu Corb i té al marge dret una serra eixuta que mostra els estrats de calcària Sobre la serralada, el terme va davallant cap al Pla d’Urgell, enmig de fondalades que foren excavades per les torrenteres del Riu Corb i del Cercavins Són formes entallades en la massa dels sediments oligocènics i es troben damunt…

Neix a l’Atles Mitjà, passa prop de Fes i desemboca a l’Atlàntic, prop de Kenitra És, econòmicament, el riu més important del país