Resultats de la cerca
Es mostren 26380 resultats
multiplicació heràldica
Heràldica
Resultat de la repetició regular de certes peces fonamentals o derivades omplint tot el camper de l’escut i amb els esmalts alternats.
Dóna lloc al palat, el faixat, el bandat, el barrat, el xebronat, el losanjat, el fusat, l'escacat i el bitlletat
partitiu
Lingüística i sociolingüística
Dit de la forma o expressió lingüística que serveix per a designar una part indeterminada d’un tot, significat per un altre element.
Moltes llengües, com el català, expressen el partitiu suprimint simplement l’article Prenc llet per esmorzar El francès ho fa mitjançant la preposició de i l’article Il mange de la viande et boit du lait El català usa el pronom àton adverbial en per a substituir un mot usat en sentit partitiu Necessites diners —Gràcies, ja en tinc Semblantment també el francès Avez-vous envoyé des lettres Je n'en ai pas reçu
organisme
Biologia
Conjunt d’òrgans que funcionen coordinadament, formant un tot individual amb vida pròpia i diferenciat de la resta del món exterior a ell.
contra rellotge
Esport
Dit de la prova, generalment ciclista, en la qual el corredor, tot sol, intenta de recórrer una distància en el mínim temps possible.
pilotatge
Transports
Sistema de navegació aèria que utilitza indicacions i característiques del terreny sobrevolat per a fixar en tot moment la posició de l’aeronau.
tipus
Numismàtica i sigil·lografia
Tot el que va gravat a la matriu (figures, símbols, emblemes, etc) d’un segell o d’una moneda, llevat de la llegenda.
taula rasa
Història
Entre els antics, la tauleta de cera en la qual hom havia esborrat un escrit tot aplanant novament la cera amb l’estil.
arangí bord
Botànica
Petita liana, de la família de les labiades, de fulles oposades, ovades i dentades, verdes tot l’any; tija prismàtica i flors blanquinoses.
De distribució mediterrània meridional, viu a la màquia baleàrica
sonorització
Fonètica i fonologia
Fenomen pel qual una emissió fonemàtica sorda es torna del tot o en part sonora, normalment per contacte amb alguna articulació sonora veïna.
És molt típica de les llengües romàniques occidentals la sonorització d’oclusives sordes intervocàliques llatines ripa > ‘riba’, fata > ‘fada’, locare > ‘llogar’ I, en català, també ho és la sonorització de consonants sordes a fi de mot en contacte amb un fonema sonor del mot següent cap tort káptórt, però cap verd kábbért
témer
Tenir (envers algú, especialment envers Déu), un sentiment d’extrema veneració que porta a ésser humils, a evitar tot perill de desplaure-li.