Resultats de la cerca
Es mostren 2394 resultats
Hegang
Ciutat
Ciutat del sheng de Heilongjiang, Xina, situada al S de les Lesser Khingan.
És un dels principals centres productors de carbó del país
Yichun
Ciutat
Ciutat del sheng de Heilongjiang, Xina, situada al límit SW del petit Khingan.
Dongying
Ciutat
Ciutat del sheng de Zhejiang, Xina, situada al sud de les muntanyes Huijishan.
gimnàstica acrobàtica

Quartet masculí de gimnàstica acrobàtica
NET EC
Gimnàstica
Modalitat de gimnàstica de competició, també coneguda com acrosport, consistent a executar una sèrie de figures en equilibri i elements acrobàtics sobre una superfície de 12 × 12 m.
Es practica per parelles –masculines, femenines o mixtes–, en trios femenins i en quartets masculins Els gimnastes executen coreografies d’un màxim de 230 min en què es combinen construccions de figures humanes, acrobàcies en terra com a element de transició i elements propis de la dansa, acompanyats d’un fil musical Les rutines consten de tres sèries acrobàtiques o portés una sèrie estàtica amb elements d’equilibri, una sèrie dinàmica i una sèrie combinada El gimnasta més lleuger, que se situa a la part superior de les construccions, és anomenat àgil i el que fa de base rep el nom de…
Catai
Geografia històrica
Nom amb el qual fou coneguda la Xina a Europa des de la meitat del sXII, per extensió del nom aplicat a la Xina septentrional sota el domini dels khitans
.
Pamir

Vista de la regió muntanyosa del Pamir
© Nniud / Fotolia.com
Regió muntanyosa al SE de l’Àsia Central.
Hom la considera limitada al N per la serralada Zaalajsk Septentrional, a l’E per les de Sarykol’ Oriental, al S pel llac Zorkul’, el riu Pamir i el vessant superior del riu P'andž i a l’W pel tall meridional de la vall del P'andž En la seva major part pertany al Tadjikistan Els extrems oriental i meridional pertanyen a la Xina i a l’Afganistan Els pics més alts són Kongur 7579 m, Mūz Tāg Attā 7555 i Kommunizma 7495 El clima és muntanyós, cru, continental la superfície congelada actualment és de 8400 km 2 Els rius pertanyen essencialment a la conca de l’Amudarja el més gran és…
qarakànida
Història
Membre de la dinastia turca (anomenada també ilkan) que regnà a l’Àsia Central des de mitjan segle X fins al començament del XIII.
D’origen obscur i dividits en diversos clans, foren islamitzats al segle X per influència dels samànides Formaren dos kanats, reconeixent inicialment el califa abbàssida, i amb capital a Qäshqär i a Samarcanda, respectivament El kanat de Qäshqär esdevingué aviat un important focus d’islamització vers les fronteres de la Xina i de Mongòlia L’occidental, que comprenia la Transoxiana i l’W de Fargana, sofrí repetits embats dels seljúcides, fins que, al final del segle XI, n’hagué d’acceptar la sobirania El darrer kan, ‘Uṯmān ibn Ibrāhīm, restà reduït al territori dels voltants de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina