Resultats de la cerca
Es mostren 18348 resultats
Rudolf Grossmann
Literatura catalana
Hispanista alemany.
Professor de la universitat d’Hamburg i director durant molts anys de l’Ibero-amerikanisches Institut d’aquella ciutat, dedicà una especial atenció a la literatura llatinoamericana a través de molts articles que prengueren forma en una gran obra de síntesi Geschichte der latein-amerikanischen Literatur 1969 Treballà també sobre la literatura catalana, sobretot la lírica Charakterköpfe jungkatalanischer Lyrik Joan Maragall , 1921, i Katalanische Lyrik der Gegenwart , 1923 En collaboració amb Rudolf Slaby publicà entre el 1932 i el 1937 un diccionari del castellà i l’alemany,…
Volodimir Oleksandrovič Antonov-Ovsienko
Història
Política
Polític soviètic.
Membre del partit bolxevic, el 1917 dirigí la presa del Palau d’Hivern de Petrograd actual Sant Petesburg, on arrestà el govern provisional Fou vicepresident del consell de comissaris del poble, i ambaixador a Txecoslovàquia Estigué directament relacionat amb Trockij Durant la Guerra Civil Espanyola, fou cònsol general de l’URSS a Barcelona 1936-38 i prengué part activa en els fets de maig del 1937 en aquesta ciutat En tornar a l’URSS, suspecte de trotskisme, fou sotmès a un procés polític i executat Fou rehabilitat després del 1956
Antígon Monóftalmos
Història
General d’Alexandre el Gran.
A la mort d’aquest governà Frígia i altres territoris de l’Àsia Menor Sota la regència de l’imperi per Antípater, fou nomenat general en cap de l’exèrcit d’Àsia i es preparà per dominar tot l’imperi fent la guerra a Seleuc I , sàtrapa de Babilònia, i a una coalició de generals L’any 311 aC, la fi de la guerra donà a Antígon tota l’Àsia Menor i Síria, així com bona part de Mesopotàmia Intervingué després en la Grècia continental però fou vençut a Ipsos, ciutat de Frígia
William Tarín Naurer
Ciclisme
Ciclista, tirador i directiu.
Installat a Tarragona des del 1889, impulsà esports com la boxa, l’esgrima, la lluita, el ciclisme i el futbol, i creà les seves respectives seccions al Club Gimnàstic de Tarragona Fou subcampió d’Espanya de ciclisme 1898 i campió de Catalunya d’esgrima en sabre 1903 i de tir amb fusell 1919 Organitzà la Volta Ciclista a Tarragona 1908 Fou directiu i president del Gimnàstic 1916, i directiu del Club Nàutic Tarragona És fill predilecte de Tarragona i un carrer de la ciutat porta el seu nom
Eduard Feliu Bru

Eduard Feliu Bru
Arxiu Pere Ribalta – Fons Monés Canudas
Periodisme
Esport general
Pilot d’aviació i periodista.
Primer pilot civil català que sobrevolà la ciutat de Barcelona, el 5 de maig de 1917 S’interessà per l’aviació el 1910 a l’hipòdrom de Can Tunis i es formà com a pilot a França durant la Primera Guerra Mundial Fou un dels socis fundadors de l’Aeroclub de Catalunya i un dels primers alumnes de l’Escola Catalana d’Aviació Posteriorment impartí classes de pilot i realitzà conferències aeronàutiques, però deixà de practicar l’aviació esportiva Fou periodista de diaris com La Lucha o La Publicidad i escrigué articles a Mundo Deportivo
Futbol Club Joventut Republicana
Futbol
Club de futbol de Lleida.
Fou fundat l’any 1918 per la Joventut Republicana de la capital del Segrià Durant els anys vint es convertí en el millor club de Lleida Participà en el Campionat de Catalunya de tercera categoria, del qual es proclamà campió de grup les temporades 1924-25, 1925-26 i 1926-27 L’any 1919 impulsà el Camp d’Esports, format per unes installacions que aprofitaren els altres equips de la ciutat Es dissolgué l’any 1927 en no poder assumir les despeses originades per l’arribada del professionalisme al món del futbol
Jaume Guixà Vallès

Jaume Guixà Vallès (davant)
Arxiu Roset
Atletisme
Atleta.
Practicà la boxa abans de dedicar-se a l’atletisme, on debutà l’any 1942 a la Jean Bouin Competí pel RCD Espanyol i el FC Barcelona Fou campió de Catalunya de cros 1951 i tres vegades campió d’Espanya de marató 1955, 1960, 1962 Amb la selecció espanyola, disputà sis edicions del Cros de les Nacions i aconseguí la medalla de bronze a la marató del Jocs Iberoamericans 1962 Veí de Rubí des dels 19 anys, la milla que se celebra cada any a la ciutat vallesana porta el seu nom
Jaume Griñó Escobar
Judo
Judoka.
Cinturó negre cinquè dan Competí representant el Gimnàs Marín de Barcelona Es proclamà quatre vegades campió d’Espanya de judo en les categories de –95 kg 1987, 1988 i –86 kg 1984, 1983, fou dues vegades subcampió en les categories de –86 kg 1985 i –95 kg 1989 i una vegada tercer en –95 kg 1991 Guanyà la medalla d’or al Trofeu Ciutat de Barcelona de judo com a representant de Catalunya 1985 Formà part de la selecció espanyola El 1989 fou guardonat amb el premi Raúl Calvo-88
Jennifer Asensio Piñol
Altres esports de combat
Taekwondista.
El 1996 entrà a formar part del Club Esportiu Fran Martín de Barcelona competint en les categories dels pesos lleuger i superlleuger Aconseguí la medalla d’or al Campionat d’Espanya cadet 2001, júnior 2002 i sub-21 2006, i la de bronze en els campionats absoluts del 2006 i 2007 També s’adjudicà la medalla d’or a l’Obert de França júnior 2001, la medalla de bronze al Campionat del Món júnior de Creta 2002, l’Internacional Ciutat de Barcelona 2005 i la tercera Copa d’Andorra Trofeu Anyós 2006
Pau del Rosso, degà de la Seu de Barcelona (1650-1654)
El 22 de juliol de l’any 1650, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pau del Rosso Segles XVI – XVII, degà i canonge de la seu de Barcelona diputat militar Joan Pau de Lloselles i de Prats, donzell diputat reial Bernat Ferrer i Viladomar, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Jacint Sansa, canonge d’Urgell oïdor militar Lluís de Valencià, donzell oïdor reial Vicenç Ferriol, ciutadà honrat de Barcelona Tal com era costum, el dia 1 d’agost prengueren possessió dels seus càrrecs els nous diputats i oïdors, que el dia següentvisitaren el virrei…