Resultats de la cerca
Es mostren 30158 resultats
Pegu
Ciutat
Capital de la província de Pegu, Myanmar, vora el riu homònim.
Molins d’arròs i serres mecàniques Fundada el 573 amb el nom de Hamsavati, fou capital de l’imperi homònim dels mons i sostingué contínues lluites amb Birmània fins que hi fou annexada, al s XVIII, per Alaungpaya Al s XV s’obrí al pensament i a la cultura del budisme, i encara n'és un gran centre, amb nombrosos santuaris i pagodes, entre elles la famosa de Shwemmada, de 100 m d’alçada
Parnàs
Massís
Massís muntanyós de la Grècia central, al N del golf de Corint i en els límits dels nomoí de la Fòcida, l’Èlide i la Ftiòtida.
Constituït per una gran massa calcària amb cims superiors als 2 400 m Conté jaciments de bauxita Accessible des de Delfos i particularment des d’Aràkhova, gràcies a la nova estació d’esquí A l’antiguitat la muntanya estigué consagrada a Apollo i Dionís, i, com a seu de les muses, esdevingué símbol de la poesia, materialitzat en l’aigua que, davallant dels seus cims, era recollida a Delfos a la font de Castàlia
Pamfília
Història
Antiga regió de l’Àsia Menor situada a la part meridional d’Anatòlia, entre les regions de la Lícia, la Cilícia, les muntanyes del Taure i la Mediterrània.
Pertangué durant el segon millenni aC al país d’Arzawa, sotmès vers el 1340 pel sobirà hitita Mursilis II Colonitzada pels aqueus, passà a poder dels lidis, dels perses 546 aC i d’Alexandre el Gran 339 Concedida pels romans als monarques de Pèrgam, tornà a la sobirania de l’Imperi al segle II aC, dins la província de la Cilícia L’any 43 dC fou agrupada amb la Lícia en una única província
Al-Nafūd
Desert de sorra d’Aràbia.
El Gran Nafūd , que s’estén entre el desert de Síria i els monts Sammar, és una vasta extensió de sorra interrompuda per relleus de gresos disgregats al peu dels quals sorgeixen oasis Teima El Petit Nafūd comprèn les extensions desèrtiques entre el Najd i el golf Pèrsic Les pluges, escasses 100 mm l’any, donen lloc a una pobra formació estèpica, aprofitada pels beduïns per als ramats d’ovelles i de camells
estret de Mont-rebei

L’estret de Mont-rebei
© Xevi Varela
Congost
Congost que obre la Noguera Ribagorçana, aigua avall del poble de Mont-rebei
, a través de les duríssimes calcàries del Montsec.
Se situat entre el Pallars Jussà Sant Esteve de la Sarga i la Noguera Àger, a l’E, i la Baixa Ribagorça Viacamp i Lliterà, a l’W De gran espectacularitat, té 7 km de llargada i uns 500 m de profunditat, amb parets molt dretes El pantà de Canelles ha fet pujar el nivell hídric Intransitable fins el 1924, hom construí un corriol al vessant dret, però no és obert al trànsit rodat
Mississauga
Ciutat
Ciutat de la província d’Ontario, Canadà, al SW de Toronto.
Si bé anteriorment era suburbi residencial de Toronto, s’ha convertit actualment en important centre industrial, amb construccions aeronàutiques, motors i turbines, derivats del petroli, cautxú i acer, material de construcció, plàstics, ciment, articles d’esport i material d’arts gràfiques Disposa d’installacions portuàries i connecta amb tres principals vies fèrries S'hi troba emplaçat l’aeroport internacional de Toronto, que és el que enregistra un moviment més gran del Canadà
Pincevent
Jaciment paleontològic
Jaciment del Paleolític superior al departament de Sena i Marne (França).
Situat a l’aire lliure, prop de la riba del Sena, el jaciment data de fa 15000 anys període magdalenià S’hi han excavat les restes d’una gran tenda de 60 m 2 , a l’interior de la qual hi havia tres focs, restes de talla d’objectes lítics i ossos de deu rens que hi havien estat consumits Ha proporcionat informacions molt importants sobre la tècnica de talla de l’instrumental lític magdalenià
Charavines
Jaciment arqueològic
Assentament del Neolític i el Calcolític pròxim a Grenoble (França).
Situat originàriament a la vora del llac Paladru, actualment es troba sota les seves aigües, cosa que ha permès una excellent conservació dels elements de fusta i ha fet possible la datació dendrocronològica del lloc des del 2740 aC fins al Calcolític Les restes de l’assentament han permès obtenir un gran volum d’informació sobre l’arquitectura de fusta i sobre els elements mobiliaris utilitzats en la vida quotidiana d’aquestes poblacions
Vilanova de València
Antic raval
Antic raval de la ciutat de València, esmentat ja al sXI, en temps del Cid, com a habitat per mossàrabs, extramurs (del carrer de Roters al de la Corona).
Després de la conquesta de Jaume I, una gran part del barri fou destinada a moreria i fou envoltada de muralles, tot suprimint la parròquia de Sant Miquel, que esdevingué mesquita Durant la guerra de les Germanies, un avalot popular 1521 obligà els musulmans a batejar-se i a cristianitzar la mesquita, sota l’advocació de Sant Miquel de moment fou agregada a la parròquia de Sant Nicolau, però se n'independitzà el 1534
Umma
Ciutat antiga
Antiga ciutat sumèria, corresponent a l’actual Tall Jukha, prop de Rifai, Iraq.
Sostingué contínues batalles amb Lagaš, fou sotmesa per Eannatum ~2480 que en commemorà la victòria amb una gran estela, dita dels voltors i per Entemea ~2450 El sobirà més important fou Lugalzaggizi, fundador i únic sobirà de la dinastia III d’Uruk ~2371-~2347 a Sumer, el qual annexà Ur i Nippur i posà les bases de la unió política de les ciutats sumèries El tall fou excavat els anys 1885 i 1962