Resultats de la cerca
Es mostren 10347 resultats
Jújols
Municipi
Municipi del Conflent, a la vall de la Tet, que s’estén a la riba esquerra del riu fins als contraforts meridionals del massís de Madres (Montcoronat, 2 172 m).
El terreny, tot primari i azoic, ha donat el nom al de tota una àrea geològica sèrie de Jújols El bosc de Jújols , el d’Oleta i la pinosa de l’Airola cobreixen una bona part del sector més septentrional El terme és drenat pels còrrecs de Burguera i de Fontfreda aquest pren el nom de còrrec del Riel prop de Tuïr d’Évol D’economia essencialment agropecuària pastures, farratge, bestiar boví, la pèrdua demogràfica començà a la primeria del s XX i s’accentuà fins gairebé al despoblament, malgrat que d’ençà de la dècada del 1990 s’ha recuperat El poble 960 m alt és al sud del terme, dalt d’un…
serra d’Horno
Serra
Contrafort N del massís del port de Viella (Vall d’Aran), que separa les valls del riu Nere i del seu afluent, per la dreta, el riu d’Hònt Hereda.
Al seu peu hi ha el güell d’Horno , ressurgència de l’aigua de l’estany Nere que dóna origen al riu Nere
parlar
Lingüística i sociolingüística
En dialectologia horitzontal, modalitat presa per un dialecte (o per una llengua) en un punt o en diversos punts (d’una vall, d’una contrada, etc) de la seva àrea.
Castellnou de Sogorb
Castellnou de Sogorb
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat a la vall del Palància i accidentat pels darrers contraforts de la serra d’Espadà.
El terme és drenat pel barranc del Baladrar, la rambla d’Almedíxer i el barranc de l’Almúnia Les brolles hi ocupen unes 600 ha Al regadiu hom conrea unes 260 ha d’hortalisses Al secà, 400 ha de garrofers i 120 d’oliveres Hi ha una fàbrica de teixits de cotó Té jaciments de coure, que foren explotats a la primera meitat del s XIX hom hi installà una efímera foneria La vila 995 h agl 2006 347 m alt és al vessant meridional del puig de San Cristóbal 571 m alt, on hi ha les ruïnes d’un antic castell islàmic L’església parroquial els Reis és neoclàssica Lloc de població mixta tenia 47 focs de…
serra de Requena
Serra
Sector de la serra Grossa, a llevant del riu d’Albaida, continuació de la serra de la Creu, que separa la Costera (Barxeta, Genovés) de la Vall d’Albaida (Benigànim).
Culmina a 486 m alt
Quers
Llogaret
Llogaret del municipi de la Tor de Querol (Alta Cerdanya), a 1.302 m alt, a la dreta del riu d’Aravó, a la vall de Querol, aigua avall de Cortvassill.
A l’esquerra del riu hi ha una font sulfurosa El lloc és esmentat ja al s XIII
loch
Hidrografia
Llac allargassat establert al fons d’una vall o d’una depressió (per exemple, el llac Ness), en un braç de mar estret o a la desembocadura d’un riu.
Maria de Jonquers
Història
Filla del tinent general de galeres Gregori de Jonquers, senyor de les Planes de la Vall d’Hostoles i del mas de Jonquers, prop d’Olot, i castellà de Roses.
Amistançada d’Alfons d’Aragó, primer duc de Vilafermosa i comte de Ribagorça, que la portà a Benavarri, li donà dos fills, reconeguts pel rei Joan II com a nets seus Es distingí en la defensa, contra els francesos i el comte de Pallars, del comtat ribagorçà, del qual fou governadora en absència d’Alfons Jau al monestir dominicà de Llinars Baixa Ribagorça, del qual fou protectora
Bibliografia general referent al romànic de la Segarra
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ L’abat Oliba, bisbe de Vic, i la seva època , 3a edició, Barcelona 1962 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els precedents antics de la història de Catalunya , ed Selecta, Barcelona 1967 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El domini carolingi a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1986 Albareda, Anselm M L’abat Oliba, fundador de Montserrat 971-1046 , Barcelona 1972 Àlbum Meravella Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya , Llibreria Catalònia, Barcelona, 1929 II, 1931 IV Alcolea i Gil, Santiago Lérida y su provincia , dins Guías artísticas de…
Bibliografia general referent al romànic de l'Urgell
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ L’abat Oliba, bisbe de Vic, i la seva època , 3a edició, Barcelona 1962 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els precedents antics de la història de Catalunya , ed Selecta, Barcelona 1967 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El domini carolingi a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1986 Albareda, Anselm M L’abat Oliba, fundador de Montserrat 971-1046 , Barcelona 1972 Àlbum Meravella Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya , Llibreria Catalònia, Barcelona, 1929 II, 1931 IV Alcolea i Gil, Santiago Lérida y su provincia , dins Guías artísticas de…