Resultats de la cerca
Es mostren 8239 resultats
Passanant i Belltall
Passanant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació És situat a la banda NW de la comarca, al sector meridional de Comalats, als primers altiplans meridionals de la plataforma segarrenca que s’aixeca per damunt de la Conca de Barberà estricta a través de la serra del Tallat, al sector de Belltall, amb una elevació que oscilla entre els 700 i els 841 m El terme confronta pel NE amb el de Vallfogona de Riucorb, per l’E amb Conesa, pel SE amb Forès, pel S amb Solivella i per l’W amb Vallbona de les Monges a través del seu agregat de Rocallaura, en un petit sector amb Ciutadilla i amb Guimerà a la partida de Relat de Baix,…
Nicaragua

Estat
Estat de l’Amèrica Central, comprès entre Hondures, al N, i Costa Rica, al S, i banyat per la mar Carib, a l’E, i per l’oceà Pacífic, a l’W; la capital és Managua.
La geografia física Una gran depressió tectònica entre el golf de Fonseca, a l’extrem NW, i la badia de San Juan del Norte, al SE, divideix el país en tres parts diferenciades La depressió en si, sotmesa a moviments de submersió en temps geològics recents i a una represa de l’activitat volcànica, inclou la regió lacustre de les conques de Managua i de Nicaragua, separades per una àrea coberta de materials volcànics El llac de Managua, d’una escassa profunditat, té per emissari el riu Tipitapa, immissari alhora del llac Nicaragua, molt més extens i més profund A l’W de la depressió, el vessant…
Camerun

Estat
Estat de l’Àfrica equatorial, que limita amb Nigèria a l’W i N, amb el Txad al N, amb la República Centreafricana a l’E, amb la República del Congo al SE, amb Gabon i Guinea Equatorial al S i amb el golf de Guinea a l’W; la capital és Yaoundé.
La geografia física El sector costaner del país, que s’obre al golf de Biafra, és format per un conjunt de planes i regions aturonades, terciàries i quaternàries, drenades pels rius Wouri, Sanaga i Nyong, interrompudes, al NW, per l’imposant massís volcànic del mont Camerun 4070 m alt Vers l’interior hom troba una regió de transició amb petits altiplans escindits per valls profundes, que acaba, a l’E i al NE, amb una sèrie d’escarpaments que porten a la regió d’altiplans del Camerun central, la qual culmina en el massís de l’Adamaua 1500 m Al N d’aquest, l’àrea que s’estén fins al Txad és un…
Almenar

Almenar, amb l’església de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Està situat a l’extrem septentrional del Segrià, en contacte amb la Noguera i la Llitera Limita amb els termes segrianencs d’Almacelles SW, Alguaire S i Alfarràs N amb els d’Algerri E i Albesa SE, ambdós de la Noguera i amb els d’Albelda i el Campell W, de la Llitera El terme s’estén a la dreta de la Noguera Ribagorçana límit de llevant del terme i és regat pel canal de Pinyana i pel d’Aragó i Catalunya, que travessen el territori en direcció N-S, a banda i banda del poble La part a llevant pertany al pla segrianenc amb el canal de Pinyana, mentre que la de ponent forma…
Elx
Vista aèria d’Elx en direcció migjorn; a primer terme i a l’esquerra, l’església de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Baix Vinalopó, al raiguer o piemont de les serres subbètiques i la coalescència deltaica del Vinalopó i el Segura.
La geografia L’orografia La plana litoral s’eixampla considerablement, fonent el glacis subàrid amb les acumulacions fluvials i maresmes Hi ha un contrast geomòrfic entre la faixa septentrional de serres i turons, molt accidentats, i, a l’altre costat de la isohipsa de 100 m, gairebé rectilínia, plataformes, bassals o fondets i plans Al primer sector dominen els materials mesozoics i terciaris, mentre que l’altre sector engloba terrenys miopliocènics i sobretot quaternaris afectats per la neotectònica, que explica la persistència dels aiguamolls davant un rebliment intens L’esperó oriental de…
Islàndia

Estat
Estat insular d’Europa, a l’Atlàntic septentrional, pròxim a la regió polar, distant uns 300 km de Grenlàndia, 800 d’Escòcia i 1.000 de Noruega; la capital és Reykjavík.
La geografia física Constituïda per un sòcol basàltic jove, pobre en intrusions metàlliques i bombat a l’interior on l’altura, quasi sempre superior als 500 m, culmina a 2100 m al Hvannadalshnúkur, a la glacera d’Öraefajökull, al SE, Islàndia es caracteritza pel vulcanisme i el glacialisme, l’associació dels quals determina la singularitat del paisatge Té nombrosos cràters volcànics, alguns dels quals són molt explosius, com el Hekla i el Laki les colades de lava han blocat sovint les valls i han originat llacs, com el de Thingvellir també abunden les surgències d’aigües termals, a vegades…
Castelló d’Empúries

La basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries. La portada i el cos principal (segles XIV i XV) són obra d’Antoni Antigoni
© Jaume Ferrández
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Castelló d’Empúries, de 42,29 km 2 , s’estén al sector litoral del golf de Roses, a la vall baixa de la Muga La costa, amb una llargada de 7 km, va des de la desembocadura del Fluvià i del Rec Sirvent, al S, fins a l’antic grau de Roses, on va a parar el Rec Madral, al N Al mig de la plana alluvial, a l’esquerra de la Muga, i enlairada en una elevació de terreny, hi ha la vila de Castelló d’Empúries, capital del comtat d’Empúries en època medieval El municipi comprèn, també, el nucli d’Empuriabrava i altres urbanitzacions com Can…
Gurb
La parròquia de Sant Andreu de Gurb
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació És al bell mig de la Plana de Vic, al sector més planer Limita al N amb Santa Cecília de Voltregà, les Masies de Voltregà i Manlleu, a l’E amb les Masies de Roda, Roda de Ter, Tavèrnoles i Folgueroles, al S amb Vic i a l’W amb Sant Bartomeu del Grau Com tots els municipis d’aquest sector ponentí de la Plana, té com a límit W la serra que separa la Plana del Lluçanès, on la frontera del terme de Gurb va de l’extrem del pla de Sant Sebastià, sobre Monellots, davalla a la riera de Sant Joan i fins a la de Sant Bartomeu, que continua fins prop del cap de la costa de Sant…
ceràmica
Ceràmica etrusca d’influència grega (Museu Nacional, Parma)
© Corel Professional Photos
Arts decoratives
Art de fabricar objectes (recipients, elements de construcció, etc.) de materials terrosos cuits.
Hom empra bàsicament argila o caolí com a primeres matèries fonamentals a causa de llurs qualitats plàstiques i refractàries hom empra també additius amb finalitat desengreixant que assuaveixen les contraccions durant la cocció sorra, quars, feldespats, xamota, materials fundents que rebaixen la refractarietat feldespats, àlcalis, i uns altres que l’augmenten corindó, bauxita metàllics Actualment hom empra també com a primera matèria commixtions de materials terrosos desproveïts de qualitats plàstiques, però transformables per cocció En una primera fase del procés de fabricació hom procedeix…
òpera
Una escena de La Flauta Màgica, de Mozart, en una producció de l'òpera de Zuric (1986)
© Fototeca.cat
Música
Drama per a ésser representat amb el text cantat (llibret), acompanyament orquestral i els elements escènics habituals del teatre (decoracions, vestuari).
Sovint va precedida d’una introducció instrumental obertura El seu nom prové de la denominació italiana opera in musica obra musicada La diferència entre l’òpera i els seus antecedents medievals i renaixentistes radica en el seu caràcter profà i també en el paper primordial que hi tenen la música i el cant que, per convenció, és el mitjà d’expressió dels personatges, en lloc de la parla L’impuls definitiu cap a la creació de l’òpera prové del grup anomenat Camerata Fiorentina, poetes i músics que crearen les primeres òperes Dafne , de Peri 1597, avui perduda, les Euridice de…