Resultats de la cerca
Es mostren 5823 resultats
Villamuriel de Cerrato
Municipi
Municipi de la província de Palència, Castella i Lleó, situat al S de la capital provincial, drenat pel riu Carrión.
L’església de Santa María la Mayor és un exemple excepcional del protogòtic del s XIII
Puerto Serrano
Municipi
Municipi de la província de Cadis, Andalusia, situat al S de Morón de la Frontera i drenat pel riu Guadalete.
el Tossalet
Zona residencial del municipi d’Alfàs (Marina Baixa), al S del nucli urbà, pròxima a la carretera general València-Alacant.
Una gran part de residents provenen de països centreuropeus
Voiron
Localitat
Localitat del departament d’Isère, França, situada a les Terres Froides, al S del Lac du Paladru, vora el Morge.
prohom
Al s XII, a Catalunya, persona notable o principal d’una localitat, generalment cap de casa, dit abans home bo.
Assistia o assessorava el senyor jurisdiccional o el seu representant o batlle en actes arbitrals i pericials o com a testimoni en donacions, vendes, concòrdies, etc, i adquirí aviat un caràcter de representativitat de la població en el període incipient del seu règim municipal
Transcaucàsia
Regió
Part meridional de la Caucàsia, al S del Gran Caucas, que comprèn les repúbliques d’Armènia, Geòrgia i l’Azerbaidjan.
Torrebetria
Antic llogaret
Antic lloc del municipi de Torrent de Cinca (Baix Cinca), al S del terme, al límit amb el de Mequinensa.
Toraixa
Caseria
Caseria del municipi des Castell (Menorca), al S de la vila, a l’W de la cala de Sant Esteve.
Sant Pere Sestronques
Capella
Antiga capella arruïnada del municipi d’Anglès (Selva), situada al S del terme, dins la parròquia de Sant Martí Sapresa.
Consta des del s XIII com a lloc de devoció comarcal
forà | forana
Història
Fins al s. XVIII, habitant d’un mas, una parròquia o un lloc adscrit a una ciutat o una vila.
A Mallorca i a Eivissa, els forans constituïen un estament específic mà de fora o mà forana i tenien participació com a tal en el govern municipal Els forans mallorquins eren tots els qui no habitaven a la ciutat de Mallorca, i tenien una organització pròpia, el Sindicat Forà , que es reunia alternadament a Sineu i a Inca una delegació d’aquest sindicat formava part del Gran i General Consell , del qual constituïa un terç del total de representants A partir de mitjan s XIV només una minoria era propietària de la terra, molts conreaven els camps de rics ciutadans i uns altres…