Resultats de la cerca

Camarlenc d’Alfons el Magnànim, a qui serví en les campanyes de Sardenya i de Còrsega 1420 i de Nàpols 1423, restà presoner de Francesco Sforza quan aquest prengué la ciutat Serví a la flota de l’infant Pere fins el 1425 en les seves incursions a Calàbria, Àfrica i Gènova Prengué part en la guerra contra Castella del 1429

Malauradament, d’aquesta capella no han arribat a l’actualitat prou notícies documentals per tal de resseguir-ne la història L’única referència de què hom disposa és donada per una escriptura datada el 1168, segons la qual el rei Alfons I cedí el Palau Comtal Menor al monestir cistercenc de Santes Creus, els quals hi erigiren una capella dedicada a sant Bernat

Tal vegada existí un castell vora el Portilló de Benasc amb la finalitat de vigilar aquesta important via de comunicació vers Comenge Dóna notícia d’aquesta fortalesa un document de l’any 1172, en què Alfons el Cast concedí a l’orde de l’Hospital el dret de pasturar a les estives del port de Benasc, les quals confrontaven amb Castell Ferran

En el Cancionero de la Colombina es conserven dues composicions seves, les cançons amoroses a tres veus No tenga nadie sperança , basada en la famosa Nunca fue pena mayor de Johannes Urreda, i Con temor de la mudança En algun moment se l’ha identificat amb Pedro Hurtado, cantor al servei de la capella napolitana d’Alfons IV el Magnànim el 1455

Fou presidit per Gabriel Garcia Tomàs secretari i Alfons Gassol Guilà La seva finalitat era “propugnar, per tots els mitjans, els ideals de justícia social, llibertat i resoldre i organitzar el treball en el camp i a la ciutat, fent impossible l’atur forçós i la usura en tots els ordres” El 1933 s’incorporà a l’ Extrema Esquerra Republicana

Senyor de Paternò, Spaccaforno i d’altres llocs, fou mestre racional del regne Nomenat virrei de Sicília l’any 1423, governà juntament amb l’infant Pere d’Aragó 1424-27 i després amb Juan de Moncayo i d’altres, fins el 1434 Acompanyà el rei Alfons IV a la batalla de Ponça, on fou pres amb dos fills seus 1435

Filla i hereva de Jaume Pere, fill natural de Pere II, i de Sança Ferrandis i Dias El 1287 fou lliurada com a garant de la concòrdia entre la Unió aragonesa i el rei Alfons II, i el 1299 fou desposada amb el seu cosí, el noble aragonès Artal de Luna, senyor de Luna, de qui fou la primera muller

Hom ha suposat que era fill del jueu convers Jerónimo de Santa Fe Molt lligat a la cort d’Alfons IV el Magnànim, a més d’una llarga sèrie de poemes de caràcter amorós féu nombroses composicions sobre l’estada del rei —que acompanyà— a Itàlia, que constitueixen, malgrat el seu limitat valor literari, un interessant diari poètic de l’expedició

De molt jove s’establí a Roma Residí també a Florència i a Venècia, i des del 1563 a Ferrara, on treballà a la cort d’Alfons II Considerat un dels fundadors de la crítica numismàtica, el seu llibre Le immagini delle donne auguste tingué molt èxit a l’època Són nombrosos els gravats en coure que se'n conserven

Filla de Bonifaci de Verona, es casà el 1317 amb Alfons Frederic d'Aragó , vicari del ducat d’Atenes, i li aportà en dot el castell de Làmia anomenat el Citó pels catalans El mateix any, en morir el seu pare, heretà una part del Negrepont i d’Egina Ramon Muntaner la lloà per la seva bellesa i per la seva elevada cultura