Resultats de la cerca

Vinculat des dels seus inicis al Club Beisbol Viladecans, passà per totes les categories inferiors fins a arribar a l’equip sènior l’any 1984 Participà en l’època de màxims èxits del club, amb la consecució de divuit Copes del Rei 1984-2001 i setze Lligues espanyoles de divisió d’honor 1985-2000 Disputà deu Campionats d’Europa de clubs durant els anys vuitanta i noranta Ha estat jugador de la selecció espanyola des del 1985 fins al 2004, amb la qual participà en dos Mundials i en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, entre altres competicions Retirat el 2006, restà vinculat al seu…

Fou un dels cofundadors del Club Tennis Taula Bagà, creat l’any 1972 Fou jugador, entrenador i president de l’entitat durant trenta-un anys Fou un dels responsables de l’ascens de l’equip de categoria provincial a divisió d’honor estatal Com a entrenador de l’equip masculí, fou campió d’Espanya 1988, quatre vegades subcampió de Lliga 1988, 1996, 1997, 1998 i sis vegades campió de Catalunya 1988, 1989, 1993, 1994, 1997, 1998 Després d’uns anys fora de l’elit, s’incorporà com a tècnic del Club Tennis Taula Borges, amb el qual guanyà la Lliga espanyola la temporada 2010-11

Fou vocal de la Federació Espanyola d’Hoquei 1950-54 fins que es creà la Federació Espanyola de Patinatge FEP i en fou designat president del comitè de competició Fou vicepresident de la Federació Internacional de Patinatge 1976-78 i presidí la FEP entre el setembre del 1984 i l’octubre del 1992 És membre de mèrit del Comitè Olímpic Espanyol, a més de soci d’honor del Reus Deportiu Fou una de les figures clau en la concessió de la subseu olímpica d’hoquei sobre patins a la ciutat de Reus Rebé la medalla de plata al mèrit esportiu del Consejo Superior de Deportes

President de la junta rectora de l’Automòbil Club Barcelona, l’any 1906 fou un dels principals promotors de la seva transformació en el Reial Automòbil Club de Catalunya RACC Fou soci fundador del RACC i posteriorment n’ocupà la presidència 1926-29, i l’any 1948 en fou nomenat soci d’honor També fou pioner en la pràctica de l’autocaravàning El 1920 feu la primera excursió documentada amb un cotxe que es transformava en habitatge El 1936 fundà l’empresa farmacèutica Laboratoris Cera, que el 1971 fou adquirida per la societat Madaus-Cerafarm, SA, i passà a denominar-se Laboratori Madaus-…

Migcampista format al CE Noia, amb el qual debutà en la màxima categoria als setze anys Jugà al FC Barcelona 1987-91 i al CP Vic 1991-93, i la temporada 1993-94 arribà al CH Piera, amb el qual pujà a la divisió d’honor Al novembre del 1995 compaginà les tasques de jugador i entrenador Començà la temporada 1996-97 com a entrenador del Piera, però l’acabà tornant a jugar, primer amb l’Alberic de primera divisió, i després a França amb el Quevert, amb el qual guanyà la Lliga També fou internacional júnior i absolut amb la selecció espanyola, amb la qual fou subcampió d’Europa 1987

Fou campió d’Espanya en les especialitats de descens 1966, 1967, 1968, esquimotatge 1967 i cros piragüístic 1968 i disputà un Campionat del Món 1969 El 1972 es proclamà campió de descens de la Setmana Internacional de Canoë-Kayak de la Seu d’Urgell Retirat de la competició el 1975, s’ha dedicat a l’organització de competicions com la Setmana Internacional de Canoë-Kayak o la prova d’eslàlom de piragüisme en aigües braves dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Com a dirigent, fou un dels fundadors del Club Cadí Canoë-Kayak, que presidí 1986-2007, i del qual fou nomenat president d’honor…

Habitualment en la posició d’ala, amb el FC Barcelona destacà la temporada 1988-89, any que guanyà la Copa d’Espanya i fou nomenat jugador revelació L’any següent s’adjudicà la Recopa d’Europa Formà part del Barça fins el 1993 Posteriorment jugà al Pinturas Lepanto de Saragossa, amb el qual guanyà una Supercopa d’Espanya 1994, una Lliga de divisió d’honor 1995 i fou subcampió d’Europa 1996 Abandonà el club la temporada 1995-96 i jugà una temporada al Maspalomas FS, i més endavant fitxà per l’AD Sala 10 de Saragossa, on es retirà la temporada 2002-03 Fou internacional amb la…

Es formà al Club Natació Atlètic, amb el qual fou campió de Catalunya de segona categoria 1941 El 1944 passà al Club Natació Barcelona i s’hi proclamà onze cops campió estatal 1946-52, 1954, 1955, 1957, 1961 Fou quaranta-una vegades internacional per Espanya en el període 1947-57 i participà en els Jocs Mediterranis 1951, on fou campió, i en els Jocs Olímpics de Londres 1948 i de Hèlsinki 1952 El 1963 esdevingué entrenador de la selecció estatal, del seu club i més tard del Poblenou i del Montjuïc De la federació catalana rebé la medalla al mèrit esportiu 1953 i de l’espanyola, la placa d’…

Començà a jugar al Rapid Navas, però gran part de la seva carrera la passà al Foment Martinenc, amb el qual disputà la Lliga de divisió d’honor Fou campió de Catalunya infantil i juvenil, i cinquè en un Mundial infantil Aconseguí el títol de Gran Mestre 2003 Guanyà el Campionat de Catalunya de clubs amb el Montcada, i l’individual 2011 En el seu palmarès també hi figuren els oberts de Sants 2006, Barberà 2006 i Vallfogona de Balaguer 2011 El 2006 disputà l’Olimpíada amb l’equip estatal Fou guardonat amb la insígnia de plata de la Federació Catalana d’Escacs 1997

Especialitzada en braça, començà nedant pel Club Natació Manresa el 1977, any que aconseguí ser campiona absoluta de Catalunya de 200 m El 1978 marxà al Club Natació Sabadell, on fou campiona de Catalunya de 100 i 200 m 1978 i d’Espanya de 100 i 200 m 1978, 1979 Fou recordista estatal d’aquestes dues proves dos cops en piscina de 25 m i set cops en piscina de 50 m Participà en els Campionats del Món 1978, la Copa Llatina 1978 i els Jocs Mediterranis de Split 1979 Fou nomenada millor esportista de Sabadell 1979 i rebé la placa d’honor de la Federació Espanyola de Natació 1980