Resultats de la cerca
Es mostren 2489 resultats
Josep Jeroni Besora
Arxivística i biblioteconomia
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Humanista i bibliòfil.
Canonge de Lleida continuà a l’Estudi el moviment iniciat pel bisbe Antoni Agustí Residí a Roma i a Barcelona Fou síndic del capítol de Lleida en la proclamació de Lluís XIII com a comte de Barcelona 1641, i president de la generalitat 1656 El 1659, arran del tractat dels Pirineus, escriví en nom del consistori a Joan Josep d’Àustria i a d’altres personatges contra la separació del Rosselló i de la Cerdanya Reuní una important biblioteca de més de 5 000 volums, que llegà, per testament, als carmelitans descalços de Barcelona, amb la condició que fos pública 1654 Fou…
Joan Baptista Mengual i Llull
Literatura
Escriptor, conegut pel pseudònim Isa Tròlec.
Psiquiatre de professió, la seva obra creativa contribuí a l’impuls de la novella al País Valencià a la dècada dels anys setanta i vuitanta i a la creació d’un públic lector El 1976 guanyà el premi Andròmina de narrativa amb Ramona Rosbif 1976 i el 1977 el Ciutat d’Alacant amb la novella Mari Catúfols 1978 La seva biografia Vicent Andrés Estellés guanyà un dels premis de la revista Recull de Blanes i fou publicada com a pròleg en el volum de bibliòfil La marina de V Andrés i Estellés Publicà també les novelles Cabo de Palos 1979, en castellà, Bel i Babel 1980, premi Jaume Roig, …
,
Jaume Arnella
Música
Músic, cantant i compositor de cançons.
Vida És un dels capdavanters del moviment de música popular a Catalunya des dels anys seixanta, en què participà en formacions com ara el Grup de Folk 1967-69, Els Sapastres, la Cobla Cotó fluix o l’Orquestrina Galana Va actuar formant grup amb Rafael Sala, i des del 1987 proposa en solitari un gènere singular com a creador i cantador de romanços Ha participat en nombroses formacions i en l’enregistrament d’una quarantena de discos Cançons de Vi i Taverna , Eròtica monàstica , La raó i el desig L’any 1991 rebé el Premi Nacional de la Generalitat de Catalunya en qualitat d’intèrpret de…
Montserrat Mikofalvy
Música
Pianista i compositora mallorquina.
La seva mare la introduí en l’estudi de la música i Jaume Roig fou el seu primer mestre de piano Posteriorment es traslladà a Madrid, on estudià el grau superior d’aquest instrument amb J Cambices Al conservatori madrileny obtingué el primer premi de fi de carrera El 1960, gràcies a una beca concedida pel govern francès, prosseguí la seva formació a l’Escola Normal de Música de París, on treballà la composició amb els mestres G Dandelot, G Kelloer, T Anbiu i JM Damas, entre altres matèries Un cop llicenciada, fou durant molts anys professora de música a l’Institut Servigne de la…
Consell de les Olimpíades Catalanes
Esport general
Comissió constituïda a Barcelona el 12 de febrer de 1921 a fi d’organitzar i articular les gestions per a una Olimpíada Catalana i preparar la candidatura de Barcelona per als Jocs Olímpics del 1924.
Els seus membres foren personalitats properes a la Lliga Regionalista i que havien format part de la constitució del Comitè Olímpic Català Joan Ventosa Calvell com a president, Santiago Güell López, baró de Güell, i Josep Elias Juncosa com a vicepresidents, i els secretaris Enric Ràfols o Josep Mesalles Diverses comissions foren presidides per Manuel Garriga Roig economia, Joan Gamper tècnica, Narcís Masferrer propaganda i Josep Maria Co de Triola premsa També es constituí un comitè d’honor presidit pel rei Alfons XIII, Francesc Cambó, el marquès de Comillas i Josep Pich i Pon…
Ricard Penina
Música
Organista i director d’orquestra català.
Inicià els estudis musicals amb Joan Roig a Berga i els continuà amb mossèn Serret a Solsona, on s’havia traslladat per fer la carrera eclesiàstica S’especialitzà en cant gregorià amb Remigi Aixelà, i el 1911 fou pensionat per a perfeccionar els coneixements de cant gregorià amb dom Sablayrolles a Solesmes El 1923, després d’una breu estada com a organista a Tàrrega, anà a Solsona com a catedràtic i professor de música al seminari El 1929 es traslladà a Barcelona, on entrà d’organista a l’església de Sant Felip Neri de Gràcia, des d’on exercí un important apostolat gregorianista…
Santiago Dexeus i Font
Santiago Dexeus i Font
© Fototeca.cat
Tocoginecòleg.
Acabats els estudis de medicina a Barcelona 1918, ingressà a la Maternitat com a metge intern numerari des del 1934 i s’especialitzà al costat de Roig i Raventós Després ingressà a l’Institut de Santa Madrona i modernitzà l’especialitat, al qual donà una orientació quirúrgica depurà la tècnica del fòrceps baix i millorà la de la versió Lluità contra l’assistència domiciliària del part i feu una tasca eficaç de divulgació Nocions de maternologia, 1928 El 1949 esdevingué director de la Maternitat Des d’aquest lloc dugué a terme una labor docent important Publicà nombrosos treballs…
Joan Oleza i Simó
Literatura catalana
Novel·lista i crític.
Catedràtic de filologia espanyola a la Universitat de València des del 1979 Com a creador ha publicat relats i novelles en castellà i en català, de les quals destaquen La mansión roja 1979, Tots els jocs de tots els jugadors 1981, premi Jaume Roig i Premi de la Crítica, del mateix any i Cuerpo de transición 1993 També ha publicat estudis sobre alguns escriptors valencians com Enric Valor, Isa Tròlec i Amadeu Fabregat, a més de molts altres articles de crítica literària al voltant de la novella castellana del segle XIX i de la crítica textual, com Sincronía y diacronía la…
Edmon Gimeno i Font
Política
Activista social.
Fill del secretari de l’Ajuntament de Caseres, el 1939 fugí amb la seva família a França, on formà part de la Resistència contra els nazis en esclatar la Segona Guerra Mundial Capturat el 1943, després d’ésser empresonat a Tolosa, Biarritz i Bordeus, del gener del 1944 a l’abril del 1945 fou successivament internat als camps de concentració de Buchenwald, Mittelbau-Dora i Bergen-Belsen Després de recuperar-se a Perpinyà, estudià geografia a la Universitat de Montpeller El 1952 tornà a Catalunya, on treballà en una editorial El seu pare, que també sobrevisqué, fou represaliat per la dictadura…
Roubaix
Ciutat
Ciutat del departament del Nord, França, a Flandes.
Situada a la riba del canal homònim, prop de la frontera belga, està unida al N amb el nucli de Tourcoing, formant part ambdues d’una conurbació amb Lilla Centre industrial, sobretot tèxtil, tant de fibres naturals com artificials, amb predomini de la llana La preponderància industrial domina el paisatge urbà, en el qual les xemeneies i les parets de maó roig de les fàbriques dominen arreu, sobretot en els barris de La Croix, Wattrelos i Lannoy Només al S del nucli urbà hom ha installat un petit barri residencial benestant, aprofitant el relleu d’un petit pujol sector de Ham…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina