Resultats de la cerca

Hi ha 1020 ha d’erms, carrascars i brolla, i unes 1035 ha de pi blanc disseminat pel terme El secà és dedicat al conreu de cereals 268 ha, d’oliveres 746 ha, de vinya 208 ha i d’ametllers 114 ha, en recessió Unes 22 ha són de regadiu patates, llegums, hortalisses, que aprofita l’aigua del riu i del subsol Les terres de conreu, ben repartides, són explotades el 77% pels propietaris i la resta per parcers Predomina el bestiar oví, cabrú i porcí Hom elabora oli i vi de 15 a 17° que són venuts als majoristes de la regió Una petita central hidroelèctrica aprofita l’energia del riu La població, que…

És una població desnivellada que ocupa, tot i la seva poca altitud, una protuberància del primer massís de les serres de Llevant el puig de Consolació a mig camí entre Santanyí i Portopetre Al s XIV era una extensa possessió quan començà a cedir la pressió turca, a la fi del s XVI, començà a establir-se població pels camps d’aquesta zona d’aquesta primera època és la torre d’En Timoner, amb finestres renaixentistes i al començament del s XVII ja havien començat a agrupar-se algunes cases El 1789 tenia 73 edificis i el 1805 fou acabat l’oratori, que esdevingué, el 1850, església sufragània de…

És drenada pel barranc del Baladrar, que aflueix al Palància per l’esquerra Els costers de la vall són aprofitats per al conreu de secà mitjançant bancals esglaonats oliveres, vinyes, blat, moresc, cireres, pomeres Es troba dividida entre els termes municipals d’Algímia d’Almonesir i de la Vall d’Almonesir en aquest darrer terme es troben, a més, els despoblats de Torresomera i de Sant Joan d’Almonesir L’antic castell d’Almonesir , d’origen islàmic, que ha donat nom a la vall, fou adjudicat el 1238, després de la conquesta cristiana, al bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou El poble de Matet…

Gairebé tot el terme és ocupat per conreus de regadiu 316 ha destinats principalment a tarongers 207 ha, hortalisses i planter d’arròs Les aigües provenen de la séquia d’Escalona Al S, envaït per contraforts de la serra Grossa, hi ha el conreu de secà 60 ha d’ametllers i d’oliveres, que retrocedeix davant els tarongers Les terres de conreu, força repartides, són explotades pels mateixos propietaris L’activitat industrial es redueix als magatzems de preparació de taronges El poble 1372 h 2006, alcanterins o alcanterers 38 m alt, formà una senyoria junt amb Beneixida, que…

Comprèn la part més baixa i plana de la vall del riu de Bunyol i s’estén cap al sud per una estreta faixa de terreny travessada pel riu Magre i que arriba fins als vessants septentrionals de la serra de Dosaigües Les terres de conreu ocupen principalment la part septentrional del terme Només 91 ha són de regadiu El secà 1 039 ha és ocupat per garrofers, oliveres i vinya i, en menor escala, per cereals i altres conreus Els indrets no conreables unes 1 500 ha són dedicats al pasturatge del bestiar transhumant de la Serrania de Conca a l’hivern i del bestiar local tot l’any La part…

El territori és molt accidentat i en bona part és ocupat per boscs de pins i alzines, matollar i pasturatges El regadiu es limita a unes 20 ha, que utilitzen aigua de les nombroses fonts, dedicades a hortalisses i arbres fruiters Al secà hom conrea vinya, figueres i cereals Hi ha ramaderia d’ovins i avicultura Hom explota els jaciments de guix Després de molts anys d’estancament, la població començà a minvar a partir del 1930 El desenvolupament de l’estiueig, sobretot provinent de València, ha augmentat l’activitat de la construcció i dels serveis El poble 455 h agl 2006 560 m…

Travessa el terme d’est a oest el barranc de les Canals, afluent, per l’esquerra, del Matarranya El secà cereals, oliveres, ametllers i vinya ocupa la major part del terme, seguit de les pinedes i el pasturatge El regadiu, migrat, aprofita l’aigua del Matarranya Les activitats industrials són derivades de l’agricultura oli, farina Del 1981 al 1982 el municipi de Fórnols de Matarranya estigué agregat a la Freixneda La vila 431 h agl 1996 585 m alt és al vessant d’un turó 616 m alt, uns 3 km a l’oest del Matarranya L’església parroquial Santa Maria és…

L’explotació del bosc i la ramaderia són les principals activitats econòmiques l’agricultura es limita a prats regats i a petits horts a la vora de la Tet i del riu de Balaguer i a una zona de secà localitzada principalment en un antic nivell d’erosió de la vall Els dos rius esmentats alimenten la central elèctrica de Fontpedrosa , a la dreta de la Tet, davant mateix del poble, amb un salt de 182 m d’altitud i una potència installada de 6 000 kW i una producció mitjana anual de 23 milions de kWh Té funció turística i residencial A la part de muntanya hi ha diversos refugis per a…

La major part del territori és ocupada per les hortes regades per la font de Quart taronges, tomàquets i llegums el secà és reduït a les petites elevacions garrofers, oliveres i vinya Les activitats industrials es limiten a les de la comercialització de les taronges La vila 3 127 h 2006, faurins, faurers 29 m alt, que agrupa tota la població del municipi, forma un sol nucli amb Benifairó de les Valls entre el 1884 i el 1906 formaren un sol municipi, anomenat la Vila de la Unió L’església parroquial és dedicada als Sants Joans Fou centre de la senyoria i després comtat de Faura Hi resta el…

El territori és en gran part muntanyós i l’agricultura tradicional, de secà garrofers, vinya, olivera, es troba en completa regressió Hi ha 890 ha de superfície forestal, on només és aprofitada l’alzina surera 15% L’olivera ocupa el 19% de la superfície i el garrofer el 16% el regadiu, poc més de 50 ha Les terres són treballades en règim de conreu directe Darrerament hi ha una certa activitat industrial fusta Centre d’estiueig La vila 839 h agl 2006, esliders 370 m alt es troba en un coster, a la dreta de la rambla d’Artana, sota les ruïnes de l’antic castell d’Eslida L’església parroquial…